Dijous 11 de setembre vaig tenir l’honor de representar el Bloc Gran del Sobiranisme a la manifestació de Barcelona sota el lema “SOM UNA NACIÓ VOLEM UN ESTAT PROPI”. Una vegada darrera la banderola de vanguàrdia i donant l’esquena a un sol insolent que feia regalar suor als companys dels costats de forma permanent, vam avançar direcció Arc de Triomf.
Els carrers de Barcelona feien patxoca, milers de persones ens aplaudien acolorint els carrers amb senyeres sobiranistes i aixecant el braç amb els quatre dits separats de la ma senyalant el cel. Nosaltres caminàvem lentament, cridant l’eslògan triat per la convocatòria i d’altres improvisats que sorgien espontàniament. In ! inda ! independencia !, In ! inda ! independencia !...
Exhaust de tanta alegria vaig arribar a casa tot satisfet de veure com el poble català reclama el que és seu, vaig engegar la caixa tonta i vaig prémer el botó de TV3.es la que abans era “la nostra”. Sortia el molt honorable impresentable del cap despoblat manifestant des de Saragossa que Catalunya era un tret diferencial dins dels pobles d’Espanya i res més. Abans d’anar al jaç em preguntava si aquest home que representa la màxima institució del nostre poble té alguna idea de quin és el país que governa. I què dir dels que el mantenen on és? potser que s’ho facin mirar tots plegats.
Ai las!
Els carrers de Barcelona feien patxoca, milers de persones ens aplaudien acolorint els carrers amb senyeres sobiranistes i aixecant el braç amb els quatre dits separats de la ma senyalant el cel. Nosaltres caminàvem lentament, cridant l’eslògan triat per la convocatòria i d’altres improvisats que sorgien espontàniament. In ! inda ! independencia !, In ! inda ! independencia !...
Exhaust de tanta alegria vaig arribar a casa tot satisfet de veure com el poble català reclama el que és seu, vaig engegar la caixa tonta i vaig prémer el botó de TV3.es la que abans era “la nostra”. Sortia el molt honorable impresentable del cap despoblat manifestant des de Saragossa que Catalunya era un tret diferencial dins dels pobles d’Espanya i res més. Abans d’anar al jaç em preguntava si aquest home que representa la màxima institució del nostre poble té alguna idea de quin és el país que governa. I què dir dels que el mantenen on és? potser que s’ho facin mirar tots plegats.
Ai las!
David Morgades i Clopés
9 comentaris:
Jo també hi era, i la d'enguany va ser espectacular, més catalanista que mai. Estem on estem gràcies al parit polític que ens ha governat durant 24 anys que només ha mirat el centimet, no la pela. I després aquests són els que reclamen unitat? Va, home va. Visca les CUP's.
La política (millor els polítics) ha de canviar molt si volem avançar cap a la independència.
Jo també hi era, i la d'enguany va ser espectacular, més catalanista que mai. Estem on estem gràcies al parit polític que ens ha governat durant 24 anys que només ha mirat el centimet, no la pela. I després aquests són els que reclamen unitat? Va, home va. Visca les CUP's.
La política (millor els polítics) ha de canviar molt si volem avançar cap a la independència.
Cert va ser realment satisfactoria. Les corrents sobiranistes a CDC cada cop són més fortes i jo en formo part. No estic d'acord amb tu en que estem com a estem per culpa de CiU, estem com estem perquè fa dues legislatures que mana un partit que fa espanyolisme sumergit.
Una abraçada company
també hi vaig ser, aprt del nombre de gent que hi anés, el que sembla que cada cop és copsa més, és la indignació de seguir pertanyent a espanya i que sembla que tothom tenim clar que som al final d'un cicle i començament d'un altre, el que em fà proposar que el crit de in ! inda! independencia! s'afegeixi el JA
in! inda! independència JA!
és que l'espera és fà molt llarga.
diuen que els catalans estem perplexos, no méstranya i més desde que els sociates dominen i tergiversen al seu gust TV3, en arribar vaig posar el 3/24 i oh! perplexitat, resulta que hi havien varies manifestacions i que la més nombrosa va ser la d'ERC he he i la que tu encapçalabes, resulta que va ser de pà sucat amb oli,
primer em va indignar, després em vaig alegrar, anem bé i cada ccop els hi fem més por, veritablement ells ho tenen més clar que els partits catalans,
cal no defallir, cada cop som més aprop
Cusí:
Si hi vas ser no fa falta que et digui res més. Els mitjants estan polititzats pels que manen.
Si vols pots dir que ell té clar quin país el governa.
Jo opino que sense 23 anys de CiU el sentiment nacionalista català seria purament anecdòtic i residual. Qualsevol independentista hauria d'agrair la reconstrucció nacional feta per Jordi Pujol. I no oblidem què entre grup social on més creix el sobiranisme avui és entre el l'espai electoral de CiU i no dels PSc com se'ns va voler fer creure amb la pluja fina. I sols Amb la Cup mai serem independents.
La pedra filosofal de l'independentisme està a CDC, no en tingueu cap dubte. Si treballem a CDC pel sobiranisme ho aconsseguirem.
hi estic d'acord que una part important de la pedra filosofal de l'independentisme, és troba a CDC, però també ens trobem, o em trobo perplex amb CDC, doncs despres de tenir retingut les paraules d'en Jorfi Pujol, dient que ell ens havia dut fins la paret i que ara eren altres qui la tenien que saltar, no entenc que en les seves ultimes declaracions, entrevistes, i ja sense carrec de responsabilitat i ja sense la por de ser incorrecte er l'edat, ens digui que no vol una Catalunya Independènt, sincerament no ho entenc
Jo tampoc, però preferixo pensar en tot el que ha fet pel país.
Publica un comentari a l'entrada