L'OLLA DE GRILLS

Les declaracions d’el Sr. Pascual Maragall, demostren la divisió del socialisme a nivell de la generalitat, cosa que ja sospitàvem però que aquesta setmana s’ha fet evident.
La divisió socialista a Mataró també és prou evident entre els Masistes i els Baronistes, un clar exemple és que las vaques sagrades de l´ època d’en Mas han caigut de la llista electoral i en canvi i romanen els que han jurat fidelitat eterna al Melillenc.
Que n'és de necessari un canvi de govern veient aquest panorama tan estrabagant. Els 27 anys de decadència política a la nostre ciutat no poden de cap manera tenir continuïtat a partir d’ara, ja ni ha prou! els ciutadans exigim un canvi d’aires a l’Ajuntament, s’ha de frenar de cop la tendència al caos de la ciutat i començar una etapa nova amb gent nova que tingui la il·lusió que un govern continuïsta no pot oferir, i encarà menys quan demostren dia a dia que no en saben més.
Haurem d´esperar una mica més, però tenim l’esperança de que a partir de finals del mes que bé podrem encetar un nou cicle polític a la nostra ciutat.

David Morgades i Clopés

RECORDANT LA PAQUITA

El vespre del dia 03 de Desembre del 1938, l’aviació franquista va bombardejar Mataró.
D’entre els Mataronins víctimes de la guerra va resultar mutilada la Francisca Pla i Bosch, veïna del c/ Campeny, a qui la metralla va separar la cama esquerra del seu cos.
La peculiaritat del seu cas, va ser la visita de l´actual president de la República en Juan Negrin, a la clínica de l´Aliança mataronina, per tal de veure com es trobava i oferir-li el seu ajut.
En Negrín la va fer traslladar a l’hospital de Vallcarca on li van poder salvar el braç esquerra, que segons semblava li havia de ser amputat, al igual que la cama.
Va ser l'única víctima a Catalunya que va rebre la il·lustre visita del president del consell.
Una vegada acabada la Guerra, l’alcalde de Mataró, en Joan Brufau, li va costejar una cama de fusta, i el poble de Mataró va fer una col·lecta, on recolliren 700 pts.
La Paquita va ser un dona forta, bo i la seva mancança física, va treballar a la fàbrica de Can Marfà fins que es va retirar. Tot un exemple de superació en una adolescent supervivent de la guerra civil espanyola.
La guerra li va canviar la vida als seus 19 anys, i si voleu, només és una més de les víctimes de la guerra civil, però si busqueu als arxius històrics de l’època, trobareu l’escepcionalitat del seu cas.

Des d'aquest bloc vull fer un petit homentge a una dona que va ser coneguda per tothom a Mataró pel seu coratge i la seva valentia.

David Morgades i Clopés

NO RECONEC EL MEU PAÍS

Els prohoms catalans ens fan viure amb la vergonya d´haver de patir els atacs constants de l’espanyolisme més ranci. Atacs com els de Telemadrid denunciant la persecució de la llengua espanyola, són per desgràcia demagògia de la mentida més bruta i cínica de la realitat de la nació catalana.
Quan la trista veritat és, que el català agonitza i té molts números de convertir-se en una llengua en perill d’extinció, surten espabilats de pacotilla enervant els veïns de la franja de l'ebre. Quina irresponsabilitat per part d'uns i manca de vergonya per part dels polítics a qui tocaria defensar la llengua mare de la terra, i que només es preocupen per mantenir el càrrec i els pantalons enganxats a la cadira, potser fins i tot, ja hi deuen tenir un llapet als calçotets.
Es mantenen expectants mirant com el temps passa i Catalunya va perdent la identitat que li és pròpia. Ens volen fer creure des de les espanyes que es persegueix una llengua d’importació com és la castellana, quan en realitat es tracte d’una llengua dominant que usurpa la pròpia del país amb una facilitat extraordinària, i que ningú fa res per aturar-la.
Quan volguem aixecar el cap per veure la trista realitat no hi serem a temps i desapareixerem al igual que les antigues civilitzacions en un llibre d’història i en l’oblit de la memòria dels que vindran.

David Morgades i Clopés

CRISI?, QUINA CRISI?

Alguns van dir que CIU estava en crisi, motivada pel canvi d’algunes persones en les llistes de les eleccions municipals d'enguany, però jo em pregunto, no han fet canvis també els altres partits polítics?.
Llavors seguint aquest criteri deu ser que hi ha una passa del virus anomenat “Crisi”, i deu afectar a tots els partits que es presenten a Mataró. Potser deu ser cosa del canvi climàtic.
Els càrrecs sempre costa deixar-los i més quan ja s'hi porta temps, però s’ha d’entendre com a necessari, quan els cicles s’esgoten i donen el seu relleu natural als que tenen idees noves i la il·lusió d'un novell.
Catalunya ha tingut dos grans dirigents, en Jaume I i en Jordi Pujol, i aquest últim també va fer un canvi generacional quan van decidir que tocava fer-lo, sense cap mena de trauma, ni crisi de partit.
Tots els que se senten convergents han d’acceptar la decisió del seu líder i donar-li suport.
A la fi de tot plegat la realitat és que en Joan Mora s’ha convertit en el candidat més fort a Mataró i a qui el partit socialista tem més, sense cap mena de dubte. El temps ho dirà.

David Morgades i Clopés

EXHIBICIÓ D'INEPTITUD

El govern no només ha fet anar tots els alumnes de l’escola Anxaneta a un centre inacabat, per qüestions purament electoralistes, sinò que a més a més no ha tingut ni la decència de fer un sol pas de vianants per protegir els infants que han de circular per voreres inexistents plenes de tanques i esquivar els vehicles que surten dels pàrquings per la calçada del c/ Solís, o els que venen a tota velocitat per el c/ Florideblanca.
El guàrdia de barri està missing o potser jugant a on és en Willy versió policíaca. Fins i tot és possible que ningú els hi hagi comunicat que ja no han d’estar dirigint el trànsit en els antics centres on ja no hi ha alumnes, llàstima perquè es troben la mar de cofois ara que els hi ha baixat el volum de feina.
En definitiva el Sr. Bassas que tindria que haver previst tot això, segurament ni ha trepitjat l’escola per adonar-se d’aquests greus i perillosos problemes, i si ho ha fet és un temerari, perquè si per desgràcia hi ha algun accident amb un infant, que comenci a buscar feina fora de l’Ajuntament, ja que tota la responsabilitat seria exclusivament seva. Potser que no perdi tan de temps a criticar en Mora i dediqui més temps a fer la feina per la que cobra dels impostos dels mataronins.

David Morgades i Clopés

LA LLENGUA EN UN MORRIÓ

Esgarrifa veure que en ple segle XXI a Catalunya, acomiaden a una treballadora per fer servir el seu dret d'utilitzar la seva llengua materna i la del seu poble. Aquesta dona va cometre el greu delicte de negar-se a parlar amb una llengua que malgrat sigui oficial no deixa de ser importada a Catalunya.
Mirem d’entendre-ho tots plegats: la llengua pròpia de Catalunya és el Català, si o si, “polutant” és molt comprensible ja que 1 + 1= 2, si estàs a Catalunya volguis parlar amb català.
Espero que ningú s’hagi perdut fins aquí, bé, continuem, si la llengua catalana és minoritària en els mitjans de comunicació, tant amb premsa o en T.V., en cinemes, llibres, etc, etc, com és possible que des de Madrid diguin que es persegueix al castellà. I si no vols sopa d'all, dues tasses, els ciutadans del bunyol aprofiten per defensar aquesta hipòtesis tan buida de contingut com interesada en període electoral, amb la seva mala fe habitual que ens tenen acostumats.
No serà que la llengua perseguida i criminalitzada és la catalana, i que alguns encarà pensan que parlar amb la llengua pròpia de la terra és una manca d’educació.
Però es clar que tota la feina feta per part de CIU durant el seu mandat a la generalitat, de reconducció de l'asfíxia linguística franquista soferta a Catalunya, se’n va a norris, amb un president al parlament català a qui parlar amb català li suposa dues hores de mirar-se al mirall per assajar la frase del telenoticies de torn, i no encallar-se en la gesta.

David Morgades i Clopés

ELECTORALISME EXPRÉS

Avui, els infants de l’escola Anxaneta han estrenat centre. Molts pares els han portat amb casc i vestit de “neopré”, per si de cas els queia alguna cosa pel cap no els hi sortís cap bolet, i si plogués, poguessin fer “rafting” en condicions pels passadissos del centre.
Per un moment m'he quedat mirant la façana rovellada del centre de l’entrada del c/ Floridablanca, i la veritat no se si estarà de moda a la pasarel-la Gaudí, però a mi em recorda els vaixells abandonats de les drassanes.
El que més crida l’atenció per això, és la vorera del c/ Solís inacabada, que segurament també deu formar part del disseny del centre escolar, així com els ferros sortints del mur del pati exterior on els infants juguen.
Tot plegat un prodigi de previsió i bon gust per part de l’Ajuntament, sobretot pensant que només queden 2 mesos per acabar el curs escolar.
Deixeu-me ser agosarat i preguntar si no hauria sigut estat millor acabar primer totes les feines que queden per fer i després portar-hi els infants, però es clar es que estem en període electoral i alguns ja es preparen per la foto del Cap Gros.
A la fi de tot plegat tan patètic com sempre, deu ser que també deu formar part del disseny socialista, que il·lumina tant que fa mal a la vista.

David Morgades i Clopés