Dissabte, després de llevar-me, vaig obrir la nevera per veure com estàvem de queviures a casa i vaig decidir que hauria d’anar a proveir.
Em vaig fer el propòsit de comprar productes etiquetats en català. Després d’agafar amb optimisme un carro metàl·lic ben formós, em vaig llençar a l’aventura dels laberints en ziga zaga de prestatges amb productes per “donar” i vendre.
Em vaig col·locar a una distancia amb prou angle per examinar exhaustivament totes les etiquetes i el llenguatge que feien servir per anunciar la marca del fabricant.
M’ho vaig mirar, de dreta a esquerra, de dalt a baix, del dret i del revés, fent el pi i la vertical, però no ho vaig aconseguir, qina decepció! vaig passar de les conserves a les galetes, de les carns al peix, de la verdura a la fruita. No hi havia manera.
La gent em mirava estranyada i encuriosida, vaig sentir un home que crec que va intuir el meu objectiu i va murmurar: “vas bé per anar a cal forner”.
Després de 5 hores d’intents frustrats, vaig decidir abandonar la meva empresa impossible, capcot i trist passava per l’últim passadís inacabable del supermercat.
Vaig aixecar el cap i ho vaig veure, els meus ulls es van omplir de llàgrimes, el pols se’m va accelerar i la tensió arterial em va pujar com si hagués tingut una erecció.
No us ho creureu però a l’apartat de lactis vaig trobar el meu tresor en forma de tetra brik: una llet etiquetada en català.
Estic tan cofoi de la meva troballa, que la vaig fer emmarcar i la tinc penjada a sobre del capçal del sofà per poder fer el fatxenda i presumir-ne quan ve algun amic a casa.
Em vaig fer el propòsit de comprar productes etiquetats en català. Després d’agafar amb optimisme un carro metàl·lic ben formós, em vaig llençar a l’aventura dels laberints en ziga zaga de prestatges amb productes per “donar” i vendre.
Em vaig col·locar a una distancia amb prou angle per examinar exhaustivament totes les etiquetes i el llenguatge que feien servir per anunciar la marca del fabricant.
M’ho vaig mirar, de dreta a esquerra, de dalt a baix, del dret i del revés, fent el pi i la vertical, però no ho vaig aconseguir, qina decepció! vaig passar de les conserves a les galetes, de les carns al peix, de la verdura a la fruita. No hi havia manera.
La gent em mirava estranyada i encuriosida, vaig sentir un home que crec que va intuir el meu objectiu i va murmurar: “vas bé per anar a cal forner”.
Després de 5 hores d’intents frustrats, vaig decidir abandonar la meva empresa impossible, capcot i trist passava per l’últim passadís inacabable del supermercat.
Vaig aixecar el cap i ho vaig veure, els meus ulls es van omplir de llàgrimes, el pols se’m va accelerar i la tensió arterial em va pujar com si hagués tingut una erecció.
No us ho creureu però a l’apartat de lactis vaig trobar el meu tresor en forma de tetra brik: una llet etiquetada en català.
Estic tan cofoi de la meva troballa, que la vaig fer emmarcar i la tinc penjada a sobre del capçal del sofà per poder fer el fatxenda i presumir-ne quan ve algun amic a casa.
David Morgades i Clopés
