Europa fa temps que viu fent-se aquesta pregunta “Eutanàsia sí o no”. El cas de Chantal Sébire hauria de fer pensar als governs del món sobre si tenen dret a negar una mort digna a una persona amb una malaltia incurable que viu només per patir dolor. Penso que s’haurien de crear uns tribunals d’avaluació pel dret a l’eutanàsia encarregats de valorar cada cas i dictaminar-ne una sentència coherent i argumentada. La Chantal estava afectada per un tumor incurable i la justícia li va negar el seu dret a tenir una mort digne perquè les lleis no ho permeten. Bé doncs l’únic que han aconseguit és que aquesta persona portés a terme la seva demanda pel seu compte i que l’estat se’n pugui rentar les mans al ser suïcidi. Obligar a viure a una persona com la Chantal Sébire que demana morir per pròpia voluntat i amb plena consciència d’actes ratlla el sadisme.
Això és amagar el cap sota l’ala i no voler afrontar un problema social que s’ha de resoldre. Vull destacar la valentia d’aquestes persones per fer públic el seu dret a morir dignament i denunciar la poca implicació política i jurídica dels seus governs. S’ha d’evolucionar en aquest sentit i legalitzar l’eutanàsia a Europa i al món, això sí, prèviament avaluada per professionals i amb una sentència judicial que l’autoritzi. Descansa en pau Chantal, el teu patiment ja s’ha acabat.
Això és amagar el cap sota l’ala i no voler afrontar un problema social que s’ha de resoldre. Vull destacar la valentia d’aquestes persones per fer públic el seu dret a morir dignament i denunciar la poca implicació política i jurídica dels seus governs. S’ha d’evolucionar en aquest sentit i legalitzar l’eutanàsia a Europa i al món, això sí, prèviament avaluada per professionals i amb una sentència judicial que l’autoritzi. Descansa en pau Chantal, el teu patiment ja s’ha acabat.
David Morgades i Clopés
