L’alcalde de Barcelona com a bon socialista vol amagar les misèries del seu govern anunciant en un to melindrós la candidatura de la ciutat per acollir els jocs olímpics d’hivern del 2022.
El Sr. Hereu passa olímpicament de la crisi que afecta als barcelonins, obvia l’anella de problemes que envolta a la ciutadania i es lliura a fer un electoralisme que fa alçar veus d’indignació.
Amb una ganyota en el seu rostre enrojolat i el seu nas amarat d’olor a socarrimat, veu de reüll que pot ser enderrocat pel Sr. Trias. Renegant de por fa que treballi la seva ètica de frare i l’obligui a representar el paper de portaveu de la falsa il•lusió.
És possible que amb aire confidencial algú li hagi aconsellat que faci d’imitador del “cèlebre” Sr. P. Maragall a veure si també pot viure de renda gràcies a l’encís de les olimpíades.
És indignant que un alcalde serpentegi tan descaradament pels seus propis interessos i es refugi en una boirina política en comptes de fer autocrítica per haver fet una gestió pròpia d’un totxo.
Però tothom sap que el temps sempre acaba jutjant els que venen sopars de duro . En el cas del Sr. Hereu és d’esperar que les seves galtes baixes acabin besant una cadira ben llustrosa de l’Ajuntament al arribar al portal de l´ oposició. De tot cor i sense voler semblar un cínic acurat espero que si trobi ben còmode i en gaudeixi per molt anys.
