LA PILARICA DEL TECNOCAMPUS:

A Mataró estem d’enhorabona, avui estem cofois de saber que la Sra. Pilar González, coneguda regidora socialista des dels començaments dels temps del socialisme contemporani al nostre municipi, ha deixat la política per dedicar-se a la dolce vita.
El partit socialista de Mataró li ha volgut agrair tots els seus anys de servei inestimables atorgant-li un càrrec vitalici de tècnica espiritual del tecnocampus de la ciutat a canvi de que donés pas a les noves generacions del PSC de Mataró .
Li asseguren la insignificant xifra de 43000 € anuals de sou , que com no els ciutadans estarem encantats de costejar-li amb els nostres impostos.
Però res a dir-hi, ja que com s’ha pogut veure, el càrrec no ha estat posat a concurs sinó a lliure designació objectiva de l’alcalde del consistori municipal, el qual després de meditar llargament la seva decisió i d’un mar de suor, s’ha pronunciat amb una objectivitat impecable i majestuosa.
La Sra. Pilar és mestra de professió, però s’ha convertit en tècnica per la gràcia divina d’un dia per l’altre. La política socialista ja les té aquestes coses, no ens sorprèn.
Per tal de que l´ homenatjada no pateixi d’estrès s’ha contractat també a un director que serà el que farà les funcions que es deriven del càrrec. Mentrestant l´ ex regidora socialista s’ocuparà de l’important tasca de treure la pols a la figura de la mare de Déu del Pilar que romandrà a la capella religiosa del centre universitari on es podran encomanar els estudiants després de fer un examen d’aquells que fan por.
Sra. González, vostè sí que "val"!.

David Morgades i Clopés

EN DANI JA REMENA LES CIRERES:

El president del PP de Catalunya, Daniel Sirera, ja exerceix de Vidalquadrista compulsiu, s’ha estrenat en l´art de parlar amb llengua estrangera en el parlament català al més pur estil dels ciutadans del bunyol.
Ha reconegut però que la seva llengua materna és el català i que se sent molt trist per aquest motiu. Pobre noi és que no té un pèl de tonto i fascina veure com de lluny ens enlluerna la brillantor del seu cap.
Sirera promet, crec que serà un digne successor del Sr. Piqué, perquè en el fons, l’armari de camises de diferents colors que tenia el Sr. Piqué exhibia una simbiosi estranya amb el parlament català. Tenia la gràcia d’un mandril i la seva política s’alimentava d’un menjar massa subtil i aigualit. En canvi el nou president del PP català és de pur cep, popular fins a l’ànima, convençut espanyol i ciutadà de bé.
De segur que amb el temps es farà una gran reputació pel seu suport al catalanisme i a temes com les seleccions esportives catalanes, per comentar-ne només alguns.
A la fi de tot plegat com seria d’avorrida la política sinó fóssim tants a remenar les cireres, no?.

David Morgades i Clopés