dilluns, 17 de setembre del 2007

UN DIA DE DOL


Estic moix i abatut, la selecció de bàsquet dels meus veïns ha fracassat estrepitosament a l’Eurobasquet. Mira que fins i tot els hi vam deixar els millors jugadors de casa nostra, i ni així.
Crec que el president Montilla hauria de proposar fer un dia de dol nacional. El país avui s´ha aixeca’t adolorit, com si en un mal son ens haguéssim fet un bony al cap, gros com un ou.
Al carrer he sentit un carallot que se’n fumia, deia que els espanyols havien venut el peix abans de treure’l del mar, i no deixava de riure l’insolent. Quines coses.
Això no podria pas ser, us imagineu quin ridícul haurien fet, no?, haurien de treure els ventalls de la butxaca per tapar-se la cara, ja que lluirien aquell color escarlata que tenen els millors vins. I ara!.
Fet i fet només ha estat un cop de mala fortuna, ves.És que hi ha individus que es barallen amb tot aquell que té un pèl més que ells a la barba.
Bé, mentre païm aquest gran desengany, aquesta tragèdia pròpia dels grans clàssics de l’antiga Grècia, estarem pendents de posar ciris. Així a la propera final que arribi aquesta selecció de bàsquet tan formosa, els il·luminarà la prudència i si la perden no hauran de patir aquest devessall de plors.


David Morgades i Clopés