Fa temps em vaig adonar que per aconseguir la independència de Catalunya primer s’havia de culminar una regeneració política a fons del vell ventall polític català. És evident, però, que trobar un mecanisme psicològic que aconsegueixi un trasbassament en massa tan important de votants no és una feina fàcil.
Només respectant les filosofies clàssiques de dretes i esquerres i fent escissions amb celeritat en els partits tradicionals és podria aconseguir l’èxit d’una regeneració política.
En el cas de Reagrupament, els seus mandataris van desintegrar l’oportunitat de regenerar l’esquerra independentista cometen un pecat mortal al voler vendre la idea de la transversalitat. Estic segur que si haguessin apostat clarament per un escissió d’ERC, que és el que realment són, la política del país s´hauria vist beneficiada.
Pel que fa a la dreta resulta igual o més complexa de poder regenerar que l’esquerra catalana. Només en el cas que des de l’interior del partit convergent és volgués crear -amb determinació- un partit liberal sobiranista liderat per una figura reconeguda seria possible afrontar un canvi amb garanties.
Només suposant que es produïssin aquests hipotètics canvis d’opcions polítiques, podríem obtenir una majoria independentista instal•lada en el parlament que fos capaç de proclamar una declaració unilateral per a la independència de Catalunya.
Per tan, buscar la transversalitat unitària o la suma de dretes i esquerres com a finalitat fora del parlament és un greu error. Si volem la llibertat del nostre poble només cal evolucionar i canviar partits incompetents per partits competens.
Què en penseu?
