A Madrid es fan un fart de riure amb el “canpixisme” que hi ha al govern de Catalunya. El suposat govern d’Entesa que ni s’entenen ni es deixa entendre tenia la oportunitat de fer comparèixer al president del govern espanyol per tal que expliqués perquè una vegada més li a crescut el nas. Doncs al final res de res, en un atac de narcisisme el Sr. Saura surt en portada dels mitjans de comunicació i anuncia que considera que ja no fa falta. En una tertúlia amb cafè inclòs amb la Vice-presidenta espanyola De la Vega decideix pactar un acord inert i elimina d’una volada l’única mesura de pressió que tenia Catalunya per exigir el tan desitjat finançament autonòmic.
Ja es veu que el Sr. Saura quan des de Madrid el xiulen perd el cul i quan li diuen: “Di no, Saura” , ell obeeix amb reverència cortesana i mou el cap de costat a costat mentre les orelles li giren com dues hèlices de ventilador.
Realment aquest govern passarà a la història de Catalunya com el més patètic i vaselínic que mai ha passat per la Generalitat, difícilment es podrà superar el seu “mèrit".
Ai las.
Ja es veu que el Sr. Saura quan des de Madrid el xiulen perd el cul i quan li diuen: “Di no, Saura” , ell obeeix amb reverència cortesana i mou el cap de costat a costat mentre les orelles li giren com dues hèlices de ventilador.
Realment aquest govern passarà a la història de Catalunya com el més patètic i vaselínic que mai ha passat per la Generalitat, difícilment es podrà superar el seu “mèrit".
Ai las.
David Morgades i Clopés
