Dijous 11 de setembre vaig tenir l’honor de representar el Bloc Gran del Sobiranisme a la manifestació de Barcelona sota el lema “SOM UNA NACIÓ VOLEM UN ESTAT PROPI”. Una vegada darrera la banderola de vanguàrdia i donant l’esquena a un sol insolent que feia regalar suor als companys dels costats de forma permanent, vam avançar direcció Arc de Triomf.
Els carrers de Barcelona feien patxoca, milers de persones ens aplaudien acolorint els carrers amb senyeres sobiranistes i aixecant el braç amb els quatre dits separats de la ma senyalant el cel. Nosaltres caminàvem lentament, cridant l’eslògan triat per la convocatòria i d’altres improvisats que sorgien espontàniament. In ! inda ! independencia !, In ! inda ! independencia !...
Exhaust de tanta alegria vaig arribar a casa tot satisfet de veure com el poble català reclama el que és seu, vaig engegar la caixa tonta i vaig prémer el botó de TV3.es la que abans era “la nostra”. Sortia el molt honorable impresentable del cap despoblat manifestant des de Saragossa que Catalunya era un tret diferencial dins dels pobles d’Espanya i res més. Abans d’anar al jaç em preguntava si aquest home que representa la màxima institució del nostre poble té alguna idea de quin és el país que governa. I què dir dels que el mantenen on és? potser que s’ho facin mirar tots plegats.
Ai las!
Els carrers de Barcelona feien patxoca, milers de persones ens aplaudien acolorint els carrers amb senyeres sobiranistes i aixecant el braç amb els quatre dits separats de la ma senyalant el cel. Nosaltres caminàvem lentament, cridant l’eslògan triat per la convocatòria i d’altres improvisats que sorgien espontàniament. In ! inda ! independencia !, In ! inda ! independencia !...
Exhaust de tanta alegria vaig arribar a casa tot satisfet de veure com el poble català reclama el que és seu, vaig engegar la caixa tonta i vaig prémer el botó de TV3.es la que abans era “la nostra”. Sortia el molt honorable impresentable del cap despoblat manifestant des de Saragossa que Catalunya era un tret diferencial dins dels pobles d’Espanya i res més. Abans d’anar al jaç em preguntava si aquest home que representa la màxima institució del nostre poble té alguna idea de quin és el país que governa. I què dir dels que el mantenen on és? potser que s’ho facin mirar tots plegats.
Ai las!
David Morgades i Clopés
