Recordo l’última vegada que vaig anar a votar, mentre introduïa el meu vot a la urna , va entrar tot decidit un Senyor seixantó i amb cara d’espavilat, que es va dirigir al president de la taula electoral i sense ets ni uts, li va etzibar: “oiga! ¿donde estan las papeletas del Felipe?” Em vaig quedar perplex i encuriosit, no sabia que el Sr. González s´hagués presentat per alcalde de Mataró, o és que potser era un candidat amb el mateix nom que havia fet un nou partit i jo ho desconeixia?
Doncs va resultar que no, i que aquell senyor es referia a les butlletes del PSC. De veritat ningú li havia dit que el Sr. Felipe González no estava a les llistes municipals de Mataró?
Be, després de meditar moltes hores de cap per vall i amb els braços en posició tibetana, he arribat a la conclusió que la O d’obrer de les sigles del PSOE encara no ha penjat la jaqueta de pana a l’armari. De fet crec que ningú els ha dit el contrari i menys els del PSC, a qui ja els hi va bé, sens dubte.
Els pedaços als colzes i el color marronós de l’època de la transició encara emergeix en alguns votants socialistes alhora d’exercir la seva opció de govern, i poden sentir com els retornen els olors de la transició, les imatges dels sisens pels carrers, les manis i els pantalons de campana de colors cridaners.
Potser és terapèutic per tots aquells que van viure aquests dies de glòria democràtica i que no han aconseguit evolucionar des de llavors, qui ho sap, no?.
Doncs va resultar que no, i que aquell senyor es referia a les butlletes del PSC. De veritat ningú li havia dit que el Sr. Felipe González no estava a les llistes municipals de Mataró?
Be, després de meditar moltes hores de cap per vall i amb els braços en posició tibetana, he arribat a la conclusió que la O d’obrer de les sigles del PSOE encara no ha penjat la jaqueta de pana a l’armari. De fet crec que ningú els ha dit el contrari i menys els del PSC, a qui ja els hi va bé, sens dubte.
Els pedaços als colzes i el color marronós de l’època de la transició encara emergeix en alguns votants socialistes alhora d’exercir la seva opció de govern, i poden sentir com els retornen els olors de la transició, les imatges dels sisens pels carrers, les manis i els pantalons de campana de colors cridaners.
Potser és terapèutic per tots aquells que van viure aquests dies de glòria democràtica i que no han aconseguit evolucionar des de llavors, qui ho sap, no?.
David Morgades i Clopés
