Després de les merescudes vacances dels qui les poden fer a l’estiu, els nanos tornen a l’escola avorrits d’estar a casa i frisant per veure els seus companys d’estudis.
Tots els pares ens retrobem el primer dia d’escola i fem gala de les carteres que pengen de l’espatlla plenes dels nous llibres d’estudi i que tan bé de preu hem comprat al llibreter de torn.
De fet, està tan bé això que els llibres de text no els subvencioni el govern que tots tenim l’oportunitat de comentar com ens ho farem per arribar a fi de més, i encetem converses disteses i enriquidores.
No ens agradaria pas que ens diguessin que volen que no ens deixem part del sou d’un mes en la despesa anual dels llibres de l’escola, només faltaria!, què s’han pensat!
Ens perdríem les llistes de comandes, els llibres que com sempre cal reclamar quan ja ha començat el curs i que no han arribat, i sobretot el gust de gastar mitja mensualitat que necessitaríem per altres coses tan ridícules com les factures d’electricitat o aigua, per dir-ne algunes.
Tots estem molt cofois de tenir uns dirigents polítics que es preocupin tan de fer-nos obrir la cartera perquè hi toqui l’aire, es redueix el pes i s´aconsegueix que sigui més lleugera.
Doncs res, haurem d´esperar fins l’any que ve per poder tornar a participar d’aquesta experiència tan excitant, llàstima no siguin més curts els anys ja que l’espera se’ns farà realment feixuga.
Tots els pares ens retrobem el primer dia d’escola i fem gala de les carteres que pengen de l’espatlla plenes dels nous llibres d’estudi i que tan bé de preu hem comprat al llibreter de torn.
De fet, està tan bé això que els llibres de text no els subvencioni el govern que tots tenim l’oportunitat de comentar com ens ho farem per arribar a fi de més, i encetem converses disteses i enriquidores.
No ens agradaria pas que ens diguessin que volen que no ens deixem part del sou d’un mes en la despesa anual dels llibres de l’escola, només faltaria!, què s’han pensat!
Ens perdríem les llistes de comandes, els llibres que com sempre cal reclamar quan ja ha començat el curs i que no han arribat, i sobretot el gust de gastar mitja mensualitat que necessitaríem per altres coses tan ridícules com les factures d’electricitat o aigua, per dir-ne algunes.
Tots estem molt cofois de tenir uns dirigents polítics que es preocupin tan de fer-nos obrir la cartera perquè hi toqui l’aire, es redueix el pes i s´aconsegueix que sigui més lleugera.
Doncs res, haurem d´esperar fins l’any que ve per poder tornar a participar d’aquesta experiència tan excitant, llàstima no siguin més curts els anys ja que l’espera se’ns farà realment feixuga.
David Morgades i Clopés
