L’OLI CONTAMINAT I LA HIPOCRESIA DEL MINISTERI DE SANITAT:

Semblava que després de l'oli de colza, ja no era possible un altre cas semblant, però resulta que sí. El ministeri de Sanitat detecta uns olis contaminats amb hidrocarburs i el primer que fa és dir que ningú compri oli de gira-sol perquè és clar, ningú que encarà no s’hagi contaminat ho faci sota la seva responsabilitat. Que en són d’hipocrites! si els suposats controls de qualitat dels aliments funcionessin com ens asseguren, no haurien permès que aquests productes en mal estat arribessin a les prestatgeries dels supermercats.

Un altre punt a tenir en compte, és que només parlen d’oli de gira-sol com a producte únic contaminat, però i tots els productes que en porten en els seus ingredients? Potser si ens entretenim a mirar la composició del que tenim dins els armaris de casa descobrirem que tot pot estar contaminat.
Abans les empreses feien servir olis i grasses vegetals procedents de la palma o del coco en els productes alimentaris, però els van canviar per gira-sol perquè és millor pel colesterol. Si ho mirem amb atenció podem trobar aquest oli en: el tomàquet fregit, la bolleria industrial, el pa de motllo, les galetes... és a dir, tots aquells productes que precisen olis o grasses vegetals per la seva elaboració.
Però és clar això no es pot dir perquè pots paralitzar un país, imagineu què passaria si ens posem a pensar quins olis utilitzen els menjadors escolars, els restaurants i fins i tot la pizza que encarreguem a domicili.
Però tothom tranquil que hi haurà una selecció natural com en el cas de les vaques boges i si et toca mala sort i sinó millor. Què hi farem, continuarem tenint fe cega amb el ministeri de sanitat que tan bé procura per nosaltres.

David Morgades i Clopés

EL MÓN DE L'ANXANETA:

Diumenge vaig anar amb la família a la festa intercultural de l’escola Anxaneta de Mataró. Vam començar fent una cercavila amb ball de gegants pels carrers de l’Havana a ritme de tambors i acompanyats d´ un sol magnífic que volia participar de la festa regalant-nos una temperatura immillorable. Després ja a l’interior de l’escola vam poder gaudir de les mostres gastronòmiques que alguns pares de l’escola provinents d’altres països del món havien preparat amb molta il·lusió. Al pati hi havia diferents estants que oferien els plats típics de cada terra, de Rússia, d´Uruguai, de Marroc, d´Argentina,......
La veritat és que era per llepar-se´n els dits i realment enriquidor. Iniciatives com aquesta fan possible que tots plegats, pares, mares i nens ampliem el nostre horitzó gastronòmic i cultural.
Felicitats a l’AMPA i a totes les persones que han fet d’aquesta idea un gran èxit.

David Morgades i Clopés

EL MEU DISCURS A L'ASSEMBLEA DE MILITANTS:

Si una cosa em caracteritza com a persona és que m'agrada dir el que penso en moments importants. Ahir no va ser una excepció a l'assemblea de militants quan vaig fer el meu discurs davant dels companys que havien d'escollir els delegats pel congrés de CDC. Vull transcriure en aquest post el discurs on reflexava part de la meva opinió de cap on s'ha d'orientar el partit:

" Catalunya i Espanya han mantingut un matrimoni de conveniència i unió durant molts anys, però enguany estan en un període de separació indefugible.

El fet de patir atacs per part d'Espanya provinents d´ alguns polítics i mitjans de comunicació ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Convergència durant molts anys ha fet una aposta autonomista per aconseguir autogovern sense fer gaire remor, i s'han aconsseguit coses però de forma molt lenta. Avui això ja no toca, ara toca lluitar per la plena sobirania i si pot ser liderar-la, fer pedagogia que arribi als ciutadans i entenguin les avantatges d'aquest divorci amb Espanya.

Hem de fer conèixer a Europa i al món la voluntat de ser una nació amb estat propi i buscar el suport internacional.

No ens hem de limitar a fer una casa gran del catalanisme que fa olor a èpoques de transcissió i recorda una foto amb blanc i negre d'en Lluís Llach cantant l'Estaca. Hem de tenir la casa gran del sobiranisme i permetre l´entrada a tothom que hi vulgui estar.

La filosofia de partit de CDC ha de canviar, les estratègies a seguir s'han de confeccionar des de zero, les diferents iniciatives per refundar el partit han d'acabar sent una sola i sense cap fisura.

En quant als socis d'Unió hauran de decidir seguir amb nosaltres capa a la plena sobirania o trencar la federació. Tot aquell que cregui que el camí és aquest pot pensar en mi com a delegat en el congrés".

I fins aquí vaig parlar, us haig de dir que vaig sortir com a penúltim delegat dels escollits a l'assemblea. Respecto l'opinió de tothom i potser encara el partit no està prou madur com per caminar per aquesta línea però jo n'estic convençut i no sóc l'únic. Molts companys pensen així i el temps donarà la raó a uns o als altres, haurem d'esperar.

David Morgades i Clopés

PRECEDENT HISTÒRIC A LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES:

Aquest Sant Jordi ha anat acompanyat de la victòria clara del pols que han mantingut la selecció catalana de bitlles amb l’espanyola pel reconeixement internacional de la catalana.
Ahir va ser un dia històric que obre una mica més el camí cap al reconeixement absolut de totes les disciplines esportives de Catalunya a nivell mundial. La sentència del TAS va rebutjar el recurs presentat per la federació espanyola contra l’acceptació de la catalana de bitlles aprovada a Monterrey l’any passat. És el primer cop que una federació catalana és admesa en una federació reconeguda pel COI i que també té com a membre l´ espanyola.
L’èxit d’aquesta victòria li hem d’atribuir en gran part al president de la federació catalana de bitlles el Sr. Joan Ricard, el qual vaig tenir l’honor de conèixer quan la plataforma pro seleccions esportives catalanes el va guardonar amb el premi Lluís Companys de l’any 2007 .
El camí ara és més planer i el govern català ho ha d’aprofitar per impulsar el reconeixement de totes les disciplines esportives que s´hi vulguin afegir i aprofitar l’escletxa oberta que no podran tancar per molt que s’esforcin des de les federacions espanyoles. A la foto hi podeu veure en Joan Ricard acompanyat d'en Joan Mora i de mi mateix el dia del lliurement del premi Lluís Companys.

David Morgades i Clopés

SANT JORDI, EL FESTIU LABORABLE:

M’agrada molt el dia de Sant Jordi, gaudeixo veient l’ambient que hi ha als carrers, persones amb llibres i roses a les mans, adolescents amb parades de flors que intenten vendre’t la rosa vermella, groga o blava tan si com no per treure´n un euro pel viatge de fi de curs.
M’agrada veure com els ciutadans converteixen un dia laborable en el dia més festiu de l’any, surten de les feines encara que sigui momentàniament per participar i formar part d’aquest aparador social que té ressò a tot el món. Per un dia, les imatges de Catalunya són notícia arreu mostrant les seves tradicions i la màgia d’un dia com el d´avui.
Imagineu el que podríem perdre si fos un dia festiu en el calendari anual, la gent marxaria de pont, s’aixecaria tard del llit, els carrers només es veurien les llambordes grises esperant pacientments que algú les trepitges. De cap manera s’ha de permetre canviar la laboralitat de Sant Jordi, si deixés d’existir la rebeldia social que fa màgica aquesta diada podria significar el fracàs del dia més fantàstic de l’any a casa nostra. Feliç Sant Jordi a tothom.

David Morgades i Clopés

400 € , GRÀCIES, I ARA QUÈ?:

El Sr. Zapatero diu que vol frenar la crisi que ha de venir- jo diria que ja ha arribat - però bé. Una de les mesures que ha proposat “l’erudit” socialista és deixar de cobrar (que no és el mateix que donar ) de les nòmines dels treballadors fins a 400 €. Bé moltes gràcies Sr. president, hi ara que? hem d’invertir aquests euros en fons del tresor? o en borsa? o potser en muntar una paradeta de roses al carrer ara que bé Sant Jordi?
Està clar que això no frenarà res i que només ha estat un acte de popularisme per unes eleccions, al igual que feien els Cèsars romans llançant pans al públic del coliseu que es fotia de fam perquè aclamessin la seva magnificència . La crisi vindrà per molts motius: la bicoca immobiliària s’ha acabat i molta gent quedarà a l’atur, moltes famílies no arriben a cap de mes perquè només treballen per poder pagar una hipoteca abusiva, el preu de l’alimentació i productes bàsics està pels núvols i els salaris són els mateixos de quan la moneda de curs legal era la pesseta. I el més curiós de tot plegat és que el govern que ha provocat i ha permès tot això és un partit que diu ser d’esquerres. Ah! i tots sabem que un cafè no baixa d’1 euro, tot plegat molt esperançador, sí senyor!

David Morgades i Clopés

LES LLAMBORDES DE L'OBLIT:

L’Ajuntament de Mataró ha decidit incloure el c/ Josep Castellà del barri de l’Havana a les visites històriques obligades més interessants de la ciutat.
L'itinerari turístic comença al centre arqueològic del Pla d’en Boet, passa per la muralla dels Genovesos i acaba a les llegendàries llambordes del c/ Josep Castellà.
Doncs bé, aquesta iniciativa és deguda a que actualment aquestes llambordes són les úniques que es troben en un òptim estat de conservació i tenen un gran valor arqueològic. Resulta que les fabuloses llambordes de la calçada d’aquest carrer van ser costejades pels primers veïns que van anar-hi a viure que van signar un contracte d’obres de la calçada l’any 1963 i que tenia un cost de 127.109 pts. Des de llavors han passat els anys i el carrer ha anat evolucionant. Des de granges de porcs i vaques, fins a empreses de lloguer de tractors d’obres, passant per fàbriques tèxtils, mecànics de cotxes i acabant en magatzems.

Tots els veïns de l’Havana hem vist com s’han canviat les calçades dels carrers del voltant, substituïnt les velles llambordes per paviment asfàltic. El c/ Josep Castellà en canvi ha resistit al llarg del temps; la pluja, el fred, la calor i l’oblit de l’ajuntament convertint-se en un símbol de la història de Mataró. Tan de bo els qui governen a la casa gran de Mataró ens segueixin ignorant amb la mateixa celeritat, per res del món voldríem perdre el que ja s’anomenen: les llambordes de l’oblit.

David Morgades i Clopés

UNA CATALUNYA SOBIRANA I EUROPEA ÉS POSSIBLE:

La tasca que fa el Sr. Alfons López Tena és impagable, aquest home sí mereix la Creu de Sant Jordi i no els alcaldes facciosos a qui guardona el PSC. El president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i vocal del Consell General del Poder Judicial està donant arguments per contestar a totes aquelles preguntes que puguin sorgir sobre què passaria si Catalunya esdevingués un estat sobirà.
En aquesta ocasió des de Brussel·les ha defensat que la legislació internacional preveu que si Catalunya arribés a independitzar-se d’Espanya es convertiria automàticament en un nou estat membre de la Unió Europea. Per argumentar-ho s’ha referit a l’article 17 del conveni de Viena del 1978.
També ha matisat que el govern espanyol no podria tancar els mercats a una Catalunya sobirana i que l´ euro continuaria sent la moneda en curs a Catalunya.
Penso que el somni d'un estat propi cada vegada és menys platònic i més objectiu. Farien bé els delegats de CDC de fer una defensa forta en el proper congrés per posar les bases d'una nova filosofia de partit que condueixi cap a la sobirania del nostre país.

David Morgades i Clopés

ELS SOCIALISTES CATALANS GUARDONARAN UN ALCALDE FRANQUISTA:

Impressionant, esfereïdor, insultant, denigrant, caciquisme en estat pur, podria escriure cent pàgines d’adjectius semblants perquè al conèixer aquesta notícia l'impotència i la perplexitat s’han apoderat de la meva tolerància.
Resulta que l’innominable Sr. Montilla guardonarà amb la creu Sant Jordi a qui va ser l’últim alcalde Franquista de Barcelona, el Sr. José María Socías. Aquest Sr. es va formar en el "Frente de Juventudes" del règim i va ser un dels molts cooperadors que van recolçar el terrorisme d’estat del dictador durant el seu mandat.
El més greu és que ERC consenteix, com una concobina dels socialistes i amaga el cap sota l’ala, per tan ja li deu semblar bé aquest otorgament, després de tot qui va fer president de la Generalitat de Catalunya al innominable socialista van ser ells.
Amb aquestes accions es demostra que tota la polseguera promoguda per la memòria històrica és pura comèdia i que continuent humiliant a les víctimes del franquisme i deixant sense condemna als terroristes d’estat. Només tinc un adjectiu per resumir tot això: poca vergonyes.

David Morgades i Clopés

LA MONARQUIA ÉS UNA IMPOSICIÓ AL POBLE?:

El canal televisiu “la sexta” ha fet un programa per intentar imaginar un estat espanyol republicà al segle XXI. Realment es nota un cert interés popular en una forma d’estat republicà. Sempre que es fa alguna manifestació al carrer de qualsevol tema es poden veure persones que porten els colors de les banderes republicanes i símbols antimonàrquics.
Podem dir que els fonaments que justifiquen l'existència de la monarquia es basen en el títol 2 de la Constitució Espanyola. Jo em pregunto: si els representants polítics de la transició no haguessin acceptat la voluntat del cacic d’imposar la monarquia sí o sí com a moneda de canvi per la llibertat, es podria haver tirat endavant la democràcia i la constitució? Penso que no, la monarquia no va ser acceptada amb una consulta popular on el poble pogués dir la seva, va ser clarament imposada per pebrots.
Què passa? doncs que com menys ignorant és el poble menys entén i més contrari és a la monarquia. No accepta que el seu esforç en el dia a dia a la feina i a la vida serveixi per mantenir unes persones que viuen envoltats de luxes i riqueses a costa dels demés.
La constitució s’ha de reformar i fer una consulta popular per veure quina classe d’estat volen els ciutadans. Si el resultat és que es vol una república que abdiquin els que els toqui fer-ho. Després de tot el poble és el que tira endavant un estat, per tant ha de ser el sobirà i el que ha de decidir com vol ser governat.

David Morgades i Clopés

QUICO HOMS I ELS OBJECTIUS DE CDC:

L’encarregat de presidir la ponència del proper congrés de CDC el Sr. Quico Homs ha dit que la independència de Catalunya no és l’objectiu de CDC bo i que en canvi sí ha de lluitar pel dret a decidir. Bé doncs, li vull contestar que els objectius de CDC són els objectius que marquen els representants de la militància de CDC, i que en aquests moments fa falta veure quins són.
Els objectius polítics evolucionen en funció de les necessitats del país en cada moment i ara toca la sobirania de Catalunya per molt que l’expresident Pujol digui que no ha sigut mai independentista.
Molts dels militants de CDC sí som independentistes i això s’ha de fer present en el congrés convergent. El dia que pensi que la majoria de militants de CDC no vol la independència del nostre país, plegaré d’immediat de fer política i faré ganxet. S’ha de crear una nova filosofia de partit, s’ha d’entendre que la via autonomista està esgotada i que el matrimoni amb Espanya ha estat un fracàs.
Madrid no ens donarà més autogovern, al contrari, si pot ens el treurà, per tan quin interès podem tenir els catalans per continuar formant part de l’estat espanyol?

David Morgades i Clopés

VA POR UZTEDES:

El Sr. Zapatero, president del govern espanyol, ha donat una estocada amb aires de torero als republicans al manifestar que prefereix una sociovergència a tenir tractes amb ERC. Bé això té diferents lectures, una seria que creu que el fet de governar amb ERC li fa perdre molts vots a Espanya. Una altra lectura seria que es torna a demostrar la pífia d’ERC al confiar en el PSC, pacte que només els hi ha portat desgast polític. I així narinant narinant, res nou que ja no sàpiga tothom .
I ara què? ara toca que ERC es baixi els pantalons i faci autocrítica. Amb l’actitud del Sr. Zapatero i la seva sinceritat al deixar entreveure que no vol ERC ni en pintura, els republicans hauran de començar a pensar en no donar més suport al govern socialista ni a Madrid ni a Catalunya. Avançar les eleccions catalanes seria una manera de poder fer un front de contenció a la sobèrvia socialista que viurem a partir d’ara, i sinó el temps. De moment el Sr. Zapatero ja s’ha descobert el cap amb el barret taurí i ha saludat amb un to burleta als seus socis de govern a Catalunya amb un “va por uztedes”.

David Morgades i Clopés

EL TRIPARTIT ATACA ALS AJUNTAMENTS GOVERNATS PER CIU:

Cassà de la Selva, La Garriga,.....tots aquests municipis eren governats per CiU, però mocions de censura promogudes pel tristpartit han acabat amb un canvi d´ alcaldia en benefici del govern d'entesa.
Potser ens trobem davant d'una altra estratègia per arraconar CiU a reu de Catalunya, potser tot forma part d'un últim intent patètic d'allargar l’agonia de viure a Catalunya amb governs inerts i poc productius pel país.
Si ERC continua fent de gos d´ atura a les ordres del PSC, amb aquesta línia d’atacs cap a CiU, evidentment l’esperança de treballar conjuntament pel país cada vegada estarà més llunyana i amb menys possibilitat d'èxit.
Voldria que reflexionessin sobre si seguir aquesta manera de fer no els conduirà només al mateix que ja es va veure a les últimes eleccions generals : millors resultats pel PSC i pitjors per ERC. Ells sabran el que els convé més.

David Morgades i Clopés

DE VERITAT NO HI HA AIGUA?:

És curiós, veiem diariament a la televisió picabaralles causades per la poca aigua que hi ha a Catalunya entre els que fan veure que governen la generalitat, el govern central i l’oposició. Doncs ningú ho diria que en manca, ho dic perquè he vist camps de golf que regalen litres i litres d’aigua cada dia alegrement o esplèndides piscines plenes a vessar de cases particulars amb aspecte atractiu i curós.
Amb què quedem? hi ha aigua o no hi ha aigua?. A veure si ho entenc, s’han de transvessar rius que pràcticament no porten cabdal i denunciar els que reguen un test o renten el cotxe. En canvi els que disfruten fent voleiar pilotes cap a forats fets entre herba no se’ls hi ha de dir res i tampoc als propietaris de piscines privades que van renovant l’aigua per tenir-la ben a punt ara que vindrà la caloreta. M’agrada la coherència dels nostres dirigents polítics, sempre demostren estar ben assesorats de la realitat social i miren les mesures més lògiques per solventar els nostres problemes, sí senyor, un aplaudiment per a tots ells!

David Morgades i Clopés

I SI TRENQUEM LA FEDERACIÓ?:

En el proper congrés de CDC poden passar moltes coses, una d’elles que es trïi una nova filosofia de partit que orienti l’objectiu final cap a un estat propi català. Si això acabés passant UDC hauria de triar entre afegir-s´hi o trencar amb CDC.
Si decidís no sumar-s´hi , quines serien les conseqüències d’aquest trencament? segurament mínimes per CDC que mantindria aproximadament el mateix número de votants, però greus per Unió que hauria de decidir cap on vol tirar. Decidís el que decidís ho tindria magre per tornar a ser el que és ara.
És veritat que dins de la gent d´ Unió hi ha gent molt vàlida, però no sé si els que hi ha acceptarien trencar la política autonomista per una sobiranista. S’hauria de veure, potser després del congrés convergent podrem tornar a encetar aquest tema i aclarir-lo del tot, qui ho sap.

David Morgades i Clopés

JO DONARIA LA MÀ A ERC:

La portaveu d'Esquerra, Marina Llansana, ha explicat en roda de premsa que ERC ofereix de forma desinteressada el seu suport a CiU perquè no hagi de dependre dels diputats del PSOE al Senat. A tot això Llansana ha afegit que aquesta oferta és un "acte de coherència" del partit formulada després de la demanda d'unitat catalanista a Madrid que va realitzar ERC durant la campanya electoral.Ens podem creure o no la voluntat d’ERC de adreçar el seu rumb polític cap a un govern amb CiU a Catalunya, però una cosa està clara; és un primer pas que jo no obviaria.
Hem d'aconseguir fer les paus pel bé del país, això si sense el lliri a la mà que després surten butllofes als dits.
Crec que ERC ha fet bé de fer aquest oferiment, algú havia de ser qui llencés la primera pedra, i han sigut ells. Fins aquí perfecte, però el pas següent és el de trencar el tripartit i convocar eleccions a la generalitat de Catalunya. Això seria una pipa de la pau perfecte per començar a treballar plegats el futur cap a un estat sobirà de la nostra nació. A veure si hi haurà continuïtat a aquest gest republicà, estarem expectants.

David Morgades i Clopés