El vespre del dia 03 de Desembre del 1938, l’aviació franquista va bombardejar Mataró.
D’entre els Mataronins víctimes de la guerra va resultar mutilada la Francisca Pla i Bosch, veïna del c/ Campeny, a qui la metralla va separar la cama esquerra del seu cos.
La peculiaritat del seu cas, va ser la visita de l´actual president de la República en Juan Negrin, a la clínica de l´Aliança mataronina, per tal de veure com es trobava i oferir-li el seu ajut.
En Negrín la va fer traslladar a l’hospital de Vallcarca on li van poder salvar el braç esquerra, que segons semblava li havia de ser amputat, al igual que la cama.
Va ser l'única víctima a Catalunya que va rebre la il·lustre visita del president del consell.
Una vegada acabada la Guerra, l’alcalde de Mataró, en Joan Brufau, li va costejar una cama de fusta, i el poble de Mataró va fer una col·lecta, on recolliren 700 pts.
La Paquita va ser un dona forta, bo i la seva mancança física, va treballar a la fàbrica de Can Marfà fins que es va retirar. Tot un exemple de superació en una adolescent supervivent de la guerra civil espanyola.
La guerra li va canviar la vida als seus 19 anys, i si voleu, només és una més de les víctimes de la guerra civil, però si busqueu als arxius històrics de l’època, trobareu l’escepcionalitat del seu cas.
D’entre els Mataronins víctimes de la guerra va resultar mutilada la Francisca Pla i Bosch, veïna del c/ Campeny, a qui la metralla va separar la cama esquerra del seu cos.
La peculiaritat del seu cas, va ser la visita de l´actual president de la República en Juan Negrin, a la clínica de l´Aliança mataronina, per tal de veure com es trobava i oferir-li el seu ajut.
En Negrín la va fer traslladar a l’hospital de Vallcarca on li van poder salvar el braç esquerra, que segons semblava li havia de ser amputat, al igual que la cama.
Va ser l'única víctima a Catalunya que va rebre la il·lustre visita del president del consell.
Una vegada acabada la Guerra, l’alcalde de Mataró, en Joan Brufau, li va costejar una cama de fusta, i el poble de Mataró va fer una col·lecta, on recolliren 700 pts.
La Paquita va ser un dona forta, bo i la seva mancança física, va treballar a la fàbrica de Can Marfà fins que es va retirar. Tot un exemple de superació en una adolescent supervivent de la guerra civil espanyola.
La guerra li va canviar la vida als seus 19 anys, i si voleu, només és una més de les víctimes de la guerra civil, però si busqueu als arxius històrics de l’època, trobareu l’escepcionalitat del seu cas.
Des d'aquest bloc vull fer un petit homentge a una dona que va ser coneguda per tothom a Mataró pel seu coratge i la seva valentia.
David Morgades i Clopés
