Quan tot semblava indicar que el sentit comú tornava a la seu d’ERC, resulta que han sigut víctimes d’un abducció socialista. Després de fer-los un rentat integral neuronal, tot just quan semblava que les neurones els feien sinapsis, els han retornat al parlament com si res no hagués passat.
Que hi farem, ha sigut només un somni d’una nit de primavera, l'esparança que per un moment havia retornat la il·lusió al país, el pensar que el nacionalisme espanyol deixaria de governar i donaria pas a la normalitat política catalana, al final res de res.
Catalunya torna a estar moixa, cansada i perduda d’identitat. Perquè el germà petit ens obliga a viure sota l’espanyolisme, quan tindrien que tenir l’obligació moral de defensar un govern català?.
A la fi de tot plegat tindrem que esperar que hi hagi una altra oportunitat de veure si ERC es capaç de deixar el costat obscur i tornar a les trinxeres dels prohoms catalans que defensen els interessos de la nostra terra i es rebel·len contra la voluntat del ranci espanyolisme que professa aquest tripartit que no volen ni els uns ni els altres.
Que hi farem, ha sigut només un somni d’una nit de primavera, l'esparança que per un moment havia retornat la il·lusió al país, el pensar que el nacionalisme espanyol deixaria de governar i donaria pas a la normalitat política catalana, al final res de res.
Catalunya torna a estar moixa, cansada i perduda d’identitat. Perquè el germà petit ens obliga a viure sota l’espanyolisme, quan tindrien que tenir l’obligació moral de defensar un govern català?.
A la fi de tot plegat tindrem que esperar que hi hagi una altra oportunitat de veure si ERC es capaç de deixar el costat obscur i tornar a les trinxeres dels prohoms catalans que defensen els interessos de la nostra terra i es rebel·len contra la voluntat del ranci espanyolisme que professa aquest tripartit que no volen ni els uns ni els altres.
David Morgades i Clopés
