COMPLEXE D'ALÇADA

Com s’ho veuen a venir des del partit socialista, és que s'oloren l’ acomiadament després de 27 anys de mal govern. Estan veient que dia a dia són més dèbils a Mataró, deixant pas als que portaran el seny perdut ja fa anys al partit socialista.
En Basses n’és un clar exemple, ja no sé quantes vegades ha fet referència a qui serà el seu futur alcalde, com a “el noi de Cabrera” o “el noi del Pryca”, etc, ets. Quanta por mostren aquests adjectius pobres de fonament i plenament interessats. Des de CiU no em utilitzat mai el terme “el noi de Melilla”, per referint-se al seu candidat, bo i que ho podíem haver fet si haguéssim caigut en la seva provocació. Però no nosaltres no diríem mai coses com per exemple “el candidat de la colònia espanyola nord- Africana”, o “el Melillenc” o coses per l’estil, nosaltres tenim més educació que la que mostra en Bassas.
Quants complexes d’alçada que és veuen en el grup socialista de Mataró, però que no pateixin que aviat podran relaxar-se des de la oposició i prendre una tila tranquil·lament sense tenir que pensar on la pifiarien si tinguessin que continuar governant.

David Morgades i Clopés

ABDUCCIONS

Quan tot semblava indicar que el sentit comú tornava a la seu d’ERC, resulta que han sigut víctimes d’un abducció socialista. Després de fer-los un rentat integral neuronal, tot just quan semblava que les neurones els feien sinapsis, els han retornat al parlament com si res no hagués passat.
Que hi farem, ha sigut només un somni d’una nit de primavera, l'esparança que per un moment havia retornat la il·lusió al país, el pensar que el nacionalisme espanyol deixaria de governar i donaria pas a la normalitat política catalana, al final res de res.
Catalunya torna a estar moixa, cansada i perduda d’identitat. Perquè el germà petit ens obliga a viure sota l’espanyolisme, quan tindrien que tenir l’obligació moral de defensar un govern català?.
A la fi de tot plegat tindrem que esperar que hi hagi una altra oportunitat de veure si ERC es capaç de deixar el costat obscur i tornar a les trinxeres dels prohoms catalans que defensen els interessos de la nostra terra i es rebel·len contra la voluntat del ranci espanyolisme que professa aquest tripartit que no volen ni els uns ni els altres.

David Morgades i Clopés

ERC VEU LA LLUM

El miracle que tots els catalans esperavem arriba a la seu d'ERC, per fi els ha caigut el mocador que els tapava la vista, i s’han adonat que donar la generalitat als socialistes va ser un error.
Enhorabona, mai és tard per reconduir els errors i fer autocrítica, després de tot tothom té dret a equivocar-se.
Només per el fet de dir des de l’esquerra independentista que hi ha la possibilitat de donar la presidència de la generalitat a qui va guanyar les eleccions, se’ls ha de felicitar.
Endavant doncs que encara estem a temps, donem un cop d’efecte a les eleccions municipals i que no es repeteixi el tripartit en cap municipi català.
Des de CiU donem la ma i una abraçada al germà petit, comencem doncs a treballar plegats per el bé i el futur del nostre país.
Que l’esquerra nacionalista espanyola es quedi sola, i sàpiga que el seu engany s’ha acabat i que els partits catalanistes faran pinya per tal de millorar Catalunya, sense tenir que demanar permís a Madrid cada vegada que s’ha d’anar a orinar.

PATRIMONI?

Em pregunto si hi ha molta diferència entre el feudalisme de l’edat mitjana i el que vivim avui. No deixa de ser curiós que les persones que al llarg de la seva vida aconsegueixen una propietat amb el suor del seu treball, creuen haver obtingut alguna cosa que consideren pròpia i inexpugnable.
Per què doncs pot venir un voltor municipal i decidir que allò ja no et pertany i dir-te que s’ha de fer un bloc de pisos i de pas una placeta que podria pagar el constructor i que ignaguraria el de sempre en nom de l’interès general?
I si el propietari creu que no hi ha dret?, evidentment té l’opció a recórrer al Contenciós administratiu, només faltaria!, que això és un estat de dret, que ningú ho oblidi. El problema es que abans d’entrar per la porta ja té la sentència feta amb un llacet de color rosa.
Però la cosa no s’acaba aquí, perquè si algú pensa que li donaran el preu de mercat per aquella vivenda està d’ullera, li donaran unes rampoines i ja s’espavilarà a dormir sota un pon si fa falta.
Amb el socialisme molta gent a Mataró ha tingut de patir aquestes expropiacions salvatges i ha vist com la casa dels seus avis, on s’havien criat i els records de la seva infantesa s’enderrocaven sota l’agressió d’una pala metàl·lica.
Es que no tenen cap dret les persones de posseir alguna cosa pròpia?, es que vivim en un règim comunista i tot pertany a l’estat?, es que no existeix la coherència?.
Els qualificatius d’aquestes accions no cal escriure’ls.
David Morgades i Clopés

EL PADRÍ

Llegint l’episodi mafiós viscut a la seu del diari LA VANGUARDIA se’m posen els pèls de punta. Ara resulta que en el partit socialista hi romanen personatges més propis de la pel·lícula d’en Marlon Brando que de la vida política quotidiana.
Realment esfereïdor, només imaginar que càrrecs electes o treballadors d'aquests poguessin fer això seria escandalós, ja podríem pensar malament fins i tot de la Mare Teresa de Calcuta (amb perdó).
Es que no té nom, es que els adjectius per aquests personatges acabarien amb les pàgines dels que hi ha al Pompeu Fabra.
I tenen la poca vergonya de no dimitir, i limitar-se a demanar disculpes?. No home no, al carrer Senyors mafiosos, al carrer.
Si això és el que es porta en l’entorn socialista, que Déu ens agafi confessats, no vull pensar en el que faran a la Generalitat i en els Ajuntaments.
Fins i tot podríem pensar que es dirigeixen al president de la Generalitat com a Don Montillone o fins i tot com a Padrí, a la vegada que li fan reverències de tota mena.
Realment el que senti els colors del socialisme potser que els comenci a demanar explicacions, perquè dubto molt que les amenaces siguin part del seu programa electoral.

David Morgades i Clopés

LA LLEI DE LA DESIGUALTAT

Vull pensar que el problema del socialisme és de manca d’informació o d’una patologia incurable per fer malament les coses, però que de cap manera la causa fos que tinguessin els mitjons estrets.
Em considero un gran defensor de l’article 14 de la Constitució Espanyola, i sobretot de la igualtat entre homes i dones, no per ser home s’ha de tenir ni més drets, ni s’és millor que una dona.
Ara bé, invertir les tendències cap a la discriminació als homes per qüestió de sexe és una gran bajanada.
La igualtat no està en afavorir a les dones, sinó en veure a homes i dones com a persones, independentment del seu sexe.
Obligar a que hi hagin llocs de treball o càrrecs polítics, reservats per un sexe o un altre és discriminatori i poca solta. Entenc que les persones han de fer ostentació de la seva vàlua i coneixements per optar a realitzar qualsevol tasca, i no depèn de cap de les maneres del seu sexe.
Sincerament, espero que algun dia puguem tenir una presidenta de la Generalitat de Catalunya, però que sigui perquè s’ho ha guanyat i no perquè algú ho ha imposat.
Els socialistes van molt errats si creuen que així afavoreixen al sexe femení. Per desgracia les dones sempre han estat les més castigades al llarg de la història per qüestions masclistes i toca canviar-ho urgentment, però només ho solucionaran quan tractin a tothom per un igual independentment del que hi hagi entre l’entrecuix.

David Morgades i Clopés

EL CIBERFENOMEN ELECTORAL

Creieu-me si us dic que mai a la història d'unes eleccions municipals els ciutadants podien fer una radiografia tan exhaustiva dels candidats que es presenten.
Els blogs polítics penjats a Internet permeten descobrir quina classe de persones pretenen representar-nos i com pensen en relació als temes que més ens preocupen.
També ens mostra les idees de l'equip de militants de cada partit, entre els que hi ha els futurs relleus generacionals dels candidats actuals.
Avui per avui, i fent una ràpida i senzilla escombrada electoral cibernètica, podríem dir per exemple: que el partit socialista de Mataró continua gronxant-se en un missatge caduc i esgotat, a causa segurament de la relaxació que comporta romandre tan de temps en el poder, fet que també comporta una pèrdua total de la il-lusió per treballar per al nostre poble. Podem veure també els conflictes interns que presenta la formació ecologista. Observem com no, la pressió a la que es veu sotmesa la formació de ERC des del govern de la generalitat, per tal de mantenir el pacte tripartit , bo i que potser preferirien una altre opció. Com no, i no cal dir-ho, el partit popular està estancat en el discurs ranci i caspós de sempre.
Pel que fa al nostre partit, què hem de dir que enguany no sapiga tothom, presenta un candidat compromès que lluitarà pels ciutadans amb tota la il-lusió del món, amb ganes de fer-ho bé, i que enguany és l'única realitat per fer prosperar al nostre estimat municipi. Tan de bo no es deixi escapar aquesta oportunitat de sortir de l'immobilisme gastat dels que ja els toca jubilar-se, políticament parlant.
David Morgades i Clopés.

OCI D'URGÈNCIES

Realment s’ha de ser un erudit i tenir una intel·ligència per sobre de la mitjana per deixar fer una zona lúdica com el Mataró Park al costat d’un Hospital Comarcal i no preveure un carril per les ambulàncies que porten malalts al centre sanitari.
Tanta coherència i previsió ens ha de fer feliços a tots els mataronins que algun dia tindrem que ser traslladats amb ambulància a l’hospital de la nostra ciutat en un dissabte o un dia festiu.
Estarem cofois de saber que si el transport sanitari triga en arribar a terme i ens hi quedem per el camí haurà sigut per ser educats i deixar preferència als vehicles que van al Burguer King o al Cinesa (per exemple), i que amb tota normalitat, diligència i seguretat, obstaculitzaran el recorregut de la nostra ambulància.
Però això no es tot, perquè segons comenten els serveis d’urgència de l’hospital, els clients del Mataró Park, abans de comprar les crispetes pertinents, passen per la sala d’urgències aprofitant que es troben al costat del centre mèdic perquè els hi mirin l’ull de poll que porta mesos fent-los la guitza.
Els professionals sanitaris, ja veieu, també se sumen a lloar la gran proesa de fer el centre lúdic que tant ens agrada a tots els ciutadans de Mataró, i que per sobre de totes les coses l'ajuntament s'ha preocupat de garantir la urgència d’aplacar l’oci tant necessari de les persones que el pateixen.

David Morgades i Clopés

L'ESPECTACLE HA DE CONTINUAR

No se vosaltres, però a mi m’agradava tenir cinemes en el cor de la meva ciutat, i això de tenir que agafar el cotxe i anar fins els límits de les rodalies per veure una pel·lícula que ni tan sols se si podré estacionar el meu vehicle, em fa molta mandra.
L’únic consol que ens queda és el de l’històric Foment, les butaques pot ser no són d’allò més confortables, i algunes pífies dels que fan anar la maquinaria ens fan riure, però això és el que l’ajuntament a propiciat amb el seu empeny de no deixar una sola sala de cinema per anar-hi a peu des de casa.
No tenint-ne prou en no moure un dit perquè no tanquessin les sales, no s’immuten amb el fet de que els únics cinemes d’estrenes cinematogràfiques no facin ni una sola pel·lícula amb la nostre llengua, i totes les hem d’escoltar codificades amb la llengua de Castella.
Finalment només ens queda felicitar-los per aquesta gestió tan ben portada a terme ja sigui per activa o per passiva, i això que socialistes com el Sr. Bassas demostren en el seu Blog polític ser grans coneixedors del sete art.

David Morgades i Clopés

ELS ALIATS D'EN BASSAS

M’agrada’t llegir el penúltim escrit del Sr. Bassas, realment fa de la demagògia un virtuosisme.
Es fa valer d’alguns pactes entre formacions divergents, cosa normal en la vida política, per relacionar l’espanyolisme ranci amb un partit nacionalista català, i no nacionalista espanyol com és el PSC.
En Bassas té una peculiar manera de veure les coses, i si li apliquéssim en ell mateix, podríem dir que el PSC s’ajunta amb independentistes catalans, per el que el partit socialista també és un partit independentista català.
Simplement estem aplicant la seva lògica, i si es així com ho veu doncs que comenci a pencar en el seu programa electoral i els hi faci arribar als seus votants a veure que els sembla.
A la fi de tot plegat poca feina i massa temps per confeccionar l’inacabable art de l’absurd.

David Morgades Clopés

FABRICANTS D'ODI

La creuada “pepera” a Madrid contra la decisió presa per el govern central en el cas del terrorista “De Juana”, és una excusa per potenciar l’espanyolisme més ranci, i per intentar tornar al poder en les properes eleccions generals.
Podem no estar d’acord en les mesures preses per el govern, però en un país democràtic, (malgrat els hi pesi als feixistes), em d’entendre que algunes vegades el govern pren decisions que no són del gust de tothom.
Fer servir el terrorisme com a eina per anar contra el govern, per part d’un partit polític que el seu fundador va ser un ministre d’un altre terrorista d’estat, ho trobo demagògic i de mal gust.
Deu ser que alguns tenen molt mala memòria, perquè aquests mateixos van qualificar al Sr. Saddam Hussein de terrorista d’estat i en canvi no han condemnat mai el terrorisme franquista.
Diuen entre d’altres mentides interessades i irresponsables, que l’estatut català divideix a l’estat espanyol, però en realitat els que ho potencien són ells amb missatges d’odi entre pobles i cultures, els quals viuen en una harmonia perillossa que en els últims temps es pot tallar amb un bisturí.

Que vagin fent.

David Morgades i Clopés

V DE VORERA

En el Mataró del Segle XXI, hem sigut capaços de crear una tipologia variada de voreres en els carrers de la nostre estimada ciutat.
Gràcies sense cap mena de dubte al inestimable ajut del govern de la corporació municipal, que ha col·laborat al fenomen del segle.
Resulta que si sortim del nostre domicili per anar a qualsevol lloc, ens podem trobar per el camí, per exemple, la modalitat de “vorera Okupa”, que la nutreix tota mena de parc mòbil, des de cotxes fins a camions passant per ciclomotors o altres similars.
També, com no, podem gaudir de la “vorera Obring”, aquella que la obren múltiples vegades en un any per un motiu o un altre, però que sempre roman destapada.
Una altre vorera entranyable és la que podem trobar per exemple al c/ Sant Pelegrí, la “vorera mini”, per vianants de menys de 40 kg i que els hi agradi el risc.
Com veieu la iniciativa del municipi en innovació no escatima en idees, em d'estar orgullosos dels prodigis de l’ajuntament del nostre pintoresc municipi.

David Morgades i Clopés

PARAULAFLEXIA

Es molt fàcil, agafeu una resposta a una pregunta que us facin i podeu, girar-la, trangiversar-la, amagar-la, sinonimitzar-la, obviar-la, modificar-la, oblidar-la, descuidar-la, ocultar-la, o simplement fer-ne taps.
Tot això i molt més és el que alguns polítics fan quan els de l’oposició els pregunten el perquè d’algunes qüestions, de respostes sabudes per tothom, però que es veuen obligats a preguntar en el qui mana per tal de que justifiqui d’alguna manera algunes decisions que poden ser contraries als interessos dels ciutadans.
És llavors quan comença el campionat de Paraulaflexia per part dels interrogats, i realment és increïble l’habilitat que demostren alguns dels participants, es nota que porten llargs anys d’experiència i la posen en pràctica quan és de menester.
El problema de tot això és que quan han acabat la resposta, el que preguntava està igual que el començament, per tant només els queda felicitar als hàbils mestres en l’increïble art de la Paraulaflexia.
Que n’aprenguin.

David Morgades i Clopés

TENDA DE CAMPANYA

A l'atenció dels senyors que fan possible aquest gran blog informatiu anomenat "Tenda de Campanya":

Vostès em perdonaran per l’aclariment que faré a continuació, però els haig de fer saber que tinc el mal vici, de llegir els seus escrits, i per lo tant si hi ha alguna errada que vostès hagin pogut cometre, estic segur que no els farà res que els hi digui.
De veritat que estic emocionat de veure que són seguidors compulsius dels humils escrits del meu blog, per tant estic segur que sabran que del que anomenen contes amb plural, només ni ha un, amb singulaaaaaaaaarrrrrrr.
També es comprensible que hagin tingut un mal moment, degut a la gran dificultat d’elaborar els seus comentaris sobre la campanya i per això hagin dit que en els meus escrits hi ha bons i dolents, com a les pel·lícules d’en John Waine, i que els dolents són els senyors del partit socialista. En realitat si ho llegeixen bé, podran observar que en l’únic escrit que es podria entendre com a conte (La fabula del baró destronat), en cap moment s’anomena cap partit polític, i molt menys es diu que algú sigui bo o dolent, sinó que algú no sap com fer algunes coses i d’altres si. No voldria pensar que són uns mal pensats, sinó que s’han confós.
A la fi de tot plegat, els agrairia que em facin arribar alguna adreça per envia’ls-hi un autògraf, ja que els considero els meus lectors preferits i estic segur que això els ompliria de satisfacció.

Molt agraït

David Morgades i Clopés

EL GPS

Davant la manca de idees i mà esquerra per saber governar per part del partit socialista, Convergència i Unió ha decidit fer-los arribar un GPS (Guia per al Partit Socialista).
El partit convergent creu que pot ser molt útil a l’espera del canvi de govern i davant la possibilitat d'errades irreparables per manca d’orientació del govern actual.
La utilitat del GPS, es realment extraordinària, fins i tot acompanya a l’alcalde al seu despatx sense cap errada en el trajecte, amb dos paraules im-presionant.
A demés les instruccions de la guia estan també amb Brailey, perquè ja se sap que no hi veuen gaire bé.
No es podran queixar de l’oposició, la qual demostra que tenen cura de que no cometin més errades de les que són necessàries, fins el dia del relleu natural, que per cert, ja no falta gaire.
A la fi de tot plegat, ja se sap que qui fa el que pot, no està obligat a més, per tan no se’ls hi tindrà massa en compte quan passin a la oposició, que facin servir el GPS per arribar a la sala de plens.

David Morgades i Clopés

LA FERIDA DE LA VERITAT

L’arma més potent del món, no la té l’exercit, ni els màxims dirigents mundials, la té qualsevol persona que tingui un estri per escriure.
L’argumentació, l’objectivitat, l’opinió, etc, etc, pot fer molt mal, però sempre que el que s’escrigui estigui fet amb correcció i sense faltar al respecte fonamental a les persones.
En el món de la política tindria que fer-se servir la mateixa directriu, per poder ser una gestió seriosa per part dels qui l’exerceixen.
Ara bé, si el contingut no és del gust d’algú, podrà saber greu però no deixa de ser lícit, com per exemple fer una crítica a una decisió política, a la mala gestió d’un servei públic, a la opinió d’un partit oposat a les idees d’un altre,......
En aquest papir vull esmentar el fet que enguany per desgràcia hi han polítics que fan ostentació de la mala educació i de llengua d’escorbuts , i a vegades deixen en evidència als seus votants fent actuacions de circ en el parlament Català o a les corts espanyoles, més pròpies d’en Charlie Ribel, que d’un líder polític.
Fer aquesta reflexió, serveix per refrescar la memòria de les pica baralles dantesques que ens obsequien aquests que s’autoanomenen autoritats, més pròpies d’un programa d’alguns canals de la t.v. per la tarda, que d’algú que representa una part del país.
A la fi de tot plegat que cadascú miri els telenoticies i tregui les seves pròpies conclusions, a mi personalment m’entristeix molt que hi hagin persones que es dediquen a dirigir un país d’una forma tant còmica, grotesca i al mateix temps tant dramàtica.
Als ciutadans només ens queda patir les decepcions constants d’aquells que prometen molt i quan són al poder fan figa.
Per sort a Catalunya encarà hi ha un partit nacionalista Català que guarda els seus fonaments de solidesa i la serietat del seu fundador i icona, que durant tots els anys del seu mandat, mai se li va posar el nas vermell, ni les sabates grosses.

David Morgades i Clopés

LA FABULA DEL BARÓ DESTRONAT

Una vegada hi havia un baró que governava un poble de mar, l’home feia el que podia per fer-ho bé, però cada dia quan s’aixecava i es mirava al mirall, s’adonava que no estava fet per ser la figura que liderés el poble.
Feia sol, i va decidir passejar a peu per una fabrica antiga que tenia una xemeneia ferma i que a tothom agradava veure-la allà, ja que forma part de l’historia del poble, però que incomprensiblement ell havia decidit enderrocar, no se sabia ben bé perquè.
Un jove que portava una mora a la ma, li va preguntar perquè es trobava tant trist, i el baró tot moix li va dir que no sabia que fer perquè els ciutadans l’estimessin, ja que tot el que decidia fer li sortia malament.
El jove després de sentir les paraules del baró, li va dir que a ell li passava el contrari, i que tota la gent del poble l’estimava, perquè era amable, comprensiu i sempre estava disposat a ajudar els demés, i que això el feia sentir molt feliç.
Quan el baró va sentir el que el jove li digué, va entendre que ja havia trobat la solució al seu problema, deixaria que el jove portés les rendes del govern al poble i així ell es sentiria content per haver trobat una persona capaç de fer el que ell no s’havia fer, donar el que el poble necessitava i que ell no havia sigut capaç de complaure.
El jove de la mora a la ma, va esdevenir un magnífic governant i el poble va créixer i prosperar com mai s’hauria imaginat.

David Morgades i Clopés

NARCISISME ELECTORAL

Mataró està d’enhorabona i en especial el barri de l’Havana, perquè en el més d’Abril, l’escola Anxaneta, després de mil i un anuncis d’acabament, finalment acollirà els alumnes, en unes condicions segons sembla prou òptimes.
Però perquè a manca de 2 mesos d’acabament del curs escolar s’ha de trasbalsar a la canalla, i en especial als d’educació infantil, fent-los fora del seu àmbit de treball?.
Si fóssim mal pensats, que no ho som, potser recordaríem que hi ha les eleccions municipals a tocar, però no, es clar, això seria manipulació electoralista, i evidentment això seria lleig, només plantejar la possibilitat de que algú busques vots aprofitant una fotografia d’una ignaguració d’un centre escolar estaria fora de lloc, i seria demagògic.
Per tant estem convençuts que la raó de fer el canvi a només dos mesos de tancar les portes del centre només es deu al bon funcionament escolar i que tot estarà en perfectes condicions; ni tant sols hi hauran goteres quan plogui (si es que plou, es clar).
En definitiva estem molt satisfets de poder obrir les portes de la nova escola en un clima festiu i de joia, en el que se’ns dubte no estarà mancat d’alguna cara coneguda, malgrat siguin d’aquelles que últimament surten fins i tot a l’escudella.

David Morgades i Clopés

EL MERCADER DE GOVERN

<<Jo vull lo teu i et dono les gràcies, sinó en tens prou te les dono dos cops, però realment res obtindràs de mi>>. Això és el que aconsegueixen en el fons els socis de govern d’alguns, és el premi al recolzament obstinat a un projecte caduc, i egoista.
Els suposats aliats són víctimes d’una manipulació doble, ja que donen el poder al soci majoritari i ells és desgasten en l’empresa.
Hi ha partits que ja comencen a veure les tàctiques maquiavèliques dels que diuen ser amics seus, però que després els menyspreen i els arraconen intentant estar ben lluny d’ells alhora de menjar el pernil.
Estic segur que algun dia s’adonaran de que són víctimes d’una presa de pel que només beneficia amb uns i prou.
Quan el són sigui més lleuger, tocarà el despertador, però llavors potser serà massa tard per trobar socis que realment comparteixin els beneficis, els èxits i els fracassos.


David Morgades i Clopés