Em pregunto si hi ha molta diferència entre el feudalisme de l’edat mitjana i el que vivim avui. No deixa de ser curiós que les persones que al llarg de la seva vida aconsegueixen una propietat amb el suor del seu treball, creuen haver obtingut alguna cosa que consideren pròpia i inexpugnable.
Per què doncs pot venir un voltor municipal i decidir que allò ja no et pertany i dir-te que s’ha de fer un bloc de pisos i de pas una placeta que podria pagar el constructor i que ignaguraria el de sempre en nom de l’interès general?
I si el propietari creu que no hi ha dret?, evidentment té l’opció a recórrer al Contenciós administratiu, només faltaria!, que això és un estat de dret, que ningú ho oblidi. El problema es que abans d’entrar per la porta ja té la sentència feta amb un llacet de color rosa.
Però la cosa no s’acaba aquí, perquè si algú pensa que li donaran el preu de mercat per aquella vivenda està d’ullera, li donaran unes rampoines i ja s’espavilarà a dormir sota un pon si fa falta.
Amb el socialisme molta gent a Mataró ha tingut de patir aquestes expropiacions salvatges i ha vist com la casa dels seus avis, on s’havien criat i els records de la seva infantesa s’enderrocaven sota l’agressió d’una pala metàl·lica.
Es que no tenen cap dret les persones de posseir alguna cosa pròpia?, es que vivim en un règim comunista i tot pertany a l’estat?, es que no existeix la coherència?.
Els qualificatius d’aquestes accions no cal escriure’ls.
David Morgades i Clopés
Per què doncs pot venir un voltor municipal i decidir que allò ja no et pertany i dir-te que s’ha de fer un bloc de pisos i de pas una placeta que podria pagar el constructor i que ignaguraria el de sempre en nom de l’interès general?
I si el propietari creu que no hi ha dret?, evidentment té l’opció a recórrer al Contenciós administratiu, només faltaria!, que això és un estat de dret, que ningú ho oblidi. El problema es que abans d’entrar per la porta ja té la sentència feta amb un llacet de color rosa.
Però la cosa no s’acaba aquí, perquè si algú pensa que li donaran el preu de mercat per aquella vivenda està d’ullera, li donaran unes rampoines i ja s’espavilarà a dormir sota un pon si fa falta.
Amb el socialisme molta gent a Mataró ha tingut de patir aquestes expropiacions salvatges i ha vist com la casa dels seus avis, on s’havien criat i els records de la seva infantesa s’enderrocaven sota l’agressió d’una pala metàl·lica.
Es que no tenen cap dret les persones de posseir alguna cosa pròpia?, es que vivim en un règim comunista i tot pertany a l’estat?, es que no existeix la coherència?.
Els qualificatius d’aquestes accions no cal escriure’ls.
David Morgades i Clopés
