EL TITELLAIRE DE L'ÈXIT

L’èxit que han assolit els dragons catalans en la modalitat esportiva de rugbi 13 no és flor d’un dia. Un bon grapat de persones han treballat de valent i han invertit moltes hores i il·lusions per assolir la gran epopeia d’arribar a la final del campionat de la Carnegie Cup celebrada a Wembley.
La llotja feia patxoca, fent gala de la presència dels representants de l'Associació Catalana de Rugbi Lliga i de la representació del Govern de la Generalitat, amb el Secretari General de Vicepresidència, Rafel Niubó, i el Director General de Projecció Exterior d'Organitzacions Catalanes, Ignasi Doñate.
A l'inici del partit es va obsequiar a la monarca anglesa amb els Segadors himne nacional de Catalunya, interpretat per l'orquestra de “la Reina d'Anglaterra”.
Si hi ha una persona a qui destacaria d’entre totes les que han fet possible aquesta fita, no és altre que el meu bon amic de la Catalunya nord, el Sr. Enric Balaguer, a qui podeu veure a la fotografia amb el president del parlament el Sr. Enric Benach.
L’Enric ha mogut bé els fils, impecable treballador ha estat el virtuós almirall de la nau catalana que ha aconseguit desembarcar un equip català de rugbi 13, a la terra del big ben, dels sex pistols i de les cabines de telèfons vermelles. S’ha abocat amb tots els sentits, no ha escatimat temps ni esforços per aconseguir que avui Catalunya es pugui sentir orgullosa d’haver estat representada a Anglaterra pels Dragons de la Catalunya nord.
A Madrid han enfollit i amb la seva gelosia irreverent encara es pregunten amb quins beuratges, encanteris , conjurs o poderosa màgia han pogut aconseguir els catalans fer d’un partit de rugbi un acte institucional i reivindicatiu.
Des d’aquest humil post et dono les gràcies en nom del país, Enric.

David Morgades i Clopés

LA COMEDIA ENCOBERTA

El Sr. Joan Ridau, portaveu d’ERC ha deixat ben clara la posició del seu partit en relació a la proposta de sobirania que enguany ha nascut del ventre de CDC.
Mostrant una vanitat seriosa, ha fet públic que prefereix pactar amb els socialistes perquè segons diu: a la llarga n’obtindran més beneficis.
Amb aquesta follia de declaracions del Sr. Ridau només queda pensar que són:
COVARDS, amb lletres de pal, com les que fan els nens quan aprenen a escriure. La careta de la mentida els oculta la seva covardia.
MENTIDERS, també amb lletres de pal. El que el Sr. Ridau vol dir però no gosa, és que la cadira del poder i el sou que els hi proporciona ja els hi va bé per no fer res pel país. Posta de sol i a cobrar a cap de mes.
VENGUTS, amb totes les lletres. Als dirigents d’ERC Catalunya no els importa ni el més mínim. Ja els hi va bé manar amb un govern nacionalista espanyol, sempre tenen l’excusa que tots dos són d’esquerres, no? Només volen ballar amb els que no tinguin ulls de poll.
OPORTUNISTES, amb majúscules. Ara que tenen el poder aprofitaran al màxim l’aliança amb els seus amics del PSC, perquè són conscients que a les properes eleccions autonòmiques se’ls acabarà la bicoca i tornaran a l’ostracisme més gris.
Ara que des de CIU s’ha reflexionat i s’ha vist que havia estat un error no comptar amb ERC quan el Sr. Pujol manava, ERC comet el mateix error i deixa als nacionalistes a les fosques, no els dóna la més mínima oportunitat de treballar plegats.
Ai las!, encara estem a temps de reconduir aquesta situació, però si l’ase no vol veure....

David Morgades i Clopés

LES CARTES SOBRE LA TAULA

Ja ha esclatat, com era de preveure. El nucli més catalanista de CDC demana pas i crea la Plataforma per la sobirania ( www.plataformaperlasobirania.cat/ ).
Des de la plataforma es demana treballar pel futur del país conjuntament amb ERC i s’insta al Sr. Rovira a fer una moció de censura contra el Sr. Montilla.
S’han acabat les especulacions d’ERC, ara les cartes del futur del país estan sobre la taula i els toca decidir amb quin equip volen jugar aquesta lliga.
La mà està estesa i ara fa falta que el Sr. Rovira deixi de vendre peix en mal estat i exhibeixi les seves millors cartes al país.
Fer de tastaolletes s’ha acabat, els enganys ja no toquen, ara és l’hora catalans, ara és l’hora de dir prou i reclamar el que pertoca al nostre país.
Tots els que reclamem el dret històric de la nostra terra a recuperar la seva pròpia identitat cal que ens fem costat i ens deixem de romanços de si som o no d’esquerres.
Posar dates fictícies per proposar referèndums impossibles i innecessaris no és el camí a seguir, el camí és el de la unió de la catalanitat, la fórmula per assolir l’èxit és crear una convergència sòlida cap a la sobirania.
La partida continua i vostè parla Sr. Rovira, vostè parla.

David Morgades i Clopés

EL CAÇADOR DE SOMNIS

L’ofici de vendre fum, és un dels més vells del món, amb perdó del que a tots ens ve abans al cap. Els il·lusionistes de circ, són els professionals del fum que més s’assemblen a un polític que intenta convèncer a un electorat descontent.
L’amic del Sr. Montilla i del Sr. Saura, diu i pregona als quatre vents que l’any 2014 farà un referèndum a Catalunya per decidir si els ciutadans volen la independència del nostre poble.
Sr. Rovira si vostè és capaç d’aconseguir aquesta fita, em trauré el barret i pensaré que he estat militant en un partit equivocat i que la filosofia d’anar picant pedra per aconseguir els grans objectius de país era errònia.
La veritat és que vostè parla però no diu res, enraona però ningú l’escolta, fa sons però està en una illa deserta.
Per què no li pregunta als seus socis de govern què en pensen de la seva proposta? Per què no explica al poble quins sons els tràmits necessaris per fer un referèndum d’aquestes característiques? Per què no admet que ajuntar-se amb el PSC li ha fet perdre l’oremus i el nord? Per què ens intenta enganyar amb mentides que toquen la sensibilitat d’una nació històrica?
Plegui i deixi de desvariar, l’únic que està fent en el seu partit és un espectacle de bufonatge de tres quarts de rosca. Sincerament ERC, ha tingut dirigents màrtirs com el Sr. Lluís Companys i no es mereix un líder de pa sucat amb oli.
Vostè s’ajunta a un partit nacionalista espanyol i a la vegada intenta enlairar l’esperit sobiranista d’un poble que ja ha patit prou. Catalunya no necessita somnis, necessita fets.
A Catalunya no li fa falta recórrer a un referèndum impossible que Madrid mai permetrà, no ha de preguntar el que és a ningú, ja ho diu la seva història per si sola.
S’ha de lluitar per la sobirania sense referèndums, ni dubtes, perquè mai ha deixat de ser una nació, només a perdut la seva autogestió. Això és el que cal recuperar Sr. Rovira, res més.
Si vol un consell deixi pas a persones amb més criteri que vostè per dirigir el seu partit, segur que Catalunya li agrairà.

David Morgadesi Clopés

ELS DRACS CATALANS S’EXHIBEIXEN AL MÓN

El dia 25 d'agost els Dragons Catalans jugaran la final de la Carnegie Cup de rugbi a tretze a l'estadi de Wembley, davant el Saint Helens. L'esdeveniment serà retransmès a tot el món per uns 340 milions d'espectadors. Està previst que més de 80.000 persones, entre les que hi haurà la reina d'Anglaterra, Isabel II, vagin a l’estadi per presenciar el partit en viu. Cal recordar que l'himne que els representa serà el dels Segadors, els seus colors els de la senyera, i el crit de guerra del públic serà "catalans, catalans".
Que n’estaran de feliços a Madrid, com gaudiran des de la moncloa d’aquest esdeveniment esportiu. Ja m’imagino el Sr. Zapatero i el secretari general de l’esport el Sr. Jaime Lissavetzky exhibint amb orgull bufandes i senyeres catalanes davant del televisor, mentre boten i criden eufòrics: “Catalunya, Catalunya”.
Si com esperem els Dracs aconsegueixen fer-se amb el títol, segur que els convidaran a sortit al balcó del congrés perquè el poble madrileny pugui celebrar l’èxit amb l’equip campió.
La veritat no hi ha millor ambaixador d’un país ocupat que l’esport, i si s’aconsegueix estar al màxim nivell, millor . Catalunya no trigarà masses anys a poder competir internacionalment en tots els esports, malgrat que els sàpiga greu a uns quants de la confraria del Quixot.
De moment, gaudim de cada petita victòria i de les gastroenteritis que li suposa al govern espanyol veure com una altra vegada ens sortim amb la nostre. Què deuen pensar veient que no els serveixen de res les traves que posen per impedir que se celebrin esdeveniments esportius a nivell internacional que representen Catalunya?.

David Morgades i Clopés

LA TRAGÈDIA DE TENIR DENTS

En aquest país tenim la gran sort de gaudir d'una seguretat social que dóna un servei molt bo. Si el comparem amb el d’altres països del món, on sinó et pagues els serveis mèdics ningú t’aten, podem pensar que estem de sort.
Ara bé, quan tenim algun problema dental, la cosa fa un gir de 180º. Quan anem al dentista de la seguretat social, ens trobem un professional amb unes estenalles metàl·liques a la mà que van fent crack, crack, i amb una mirada i un somriure irònic, ens diu que: “ com no vulguis que t’arranqui un queixal vas bé cirerer”.
Què passa tot seguit? doncs que acabem anant al dentista privat, ja que no ens queda cap més opció, el nostre problema dental ens demana una solució immediata que no podem obviar.
Només entrar per la porta una simpàtica auxiliar de clínica dental i bata blanca ens ofereix la carta de preus. L’examinem amb gran deteniment mentre esgarrifats anem fent números per pensar com ens ho farem per poder pagar.
El menú del dia ofereix a uns mòdics preus, el següent: neteja bucal--------60 €, empast--------100 €, - pensem:” fins aquí encara hi arribem”, però les sorpreses venen a continuació -, implantació de corona--------2500 €, -un arrrrrrrgggghh! ens surt de sobte de la gola i ja podria ser el dia més fred de l’any que no sabem com, suem com si fos un dels més calorosos d’agost.
Pel cap ens comença a planejar una impotència immensa i ens plantegem que haurem de treballar 2 mesos sencers per poder costejar- nos l’implant.
Em pregunto, per què el nostre apreciat sistema sanitari no considera prou important les nostres dents, penso que ens podria ajudar a costejar al menys el 50 % del cost.
Des de l’administració no podran negar que els preus que demanen els odontòlegs són de sous milionaris i no per aquesta societat que viu ofegada pel cost de la vida i no aconsegueix estalviar un sol euro al mes .
Bé, potser ens haurem d´acostumar a una nova tribu urbana que anomenarem els esdentegats. En formaran part tots aquells a qui els hagi estat impossible assumir aquestes desproporcionades despeses i a qui la seguretat social fent-se l’orni els diu: “ja us ho fareu” .

ELS LÍMITS DE LA REALITAT

El diari “El periodico” va publicar ahir una entrevista a la portaveu del PP al parlament de Catalunya, la Sra. Carina Mejias, on aquesta senyora manifestava el seu desacord perquè segons deia a Catalunya no hi ha llibertat per escollir la llengua.
Sincerament crec que té tota la raó del món, i tan que té raó, el que passa és que va cometre l’error d’equivocar-se d’idioma, quan es referia al castellà en vers del català.
D’exemples en tenim molts, podem dir que és veritat que quan vas al cinema no pots escollir veure la pel·lícula que vols en Català, ni en DVD, que és veritat que quan compres un joc per PC no el trobés en Català, que és veritat que hi ha molts llibres i còmics que no es tradueixen al català, que és veritat que l’etiquetatge dels productes que consumim és minoritari en català, ..........
La llista d’exemples de discriminació lingüística és tan llarga que no em capficaré per posar-los tots.
La Parlamentaria del PP deu viure fora dels límits de la realitat, del que hi ha als carrers de Catalunya. Potser és que no surt de casa seva, que no veu la TV, i que no llegeix el diari, i per aquest motiu ha fet aquestes declaracions tan errònies i desviades.
La trista realitat és que molts sí veiem com la llengua dels nostres avantpassats es consumeix per moments i per si fos poc hem d’escoltar declaracions com les de la Sra. Mejías que t’ericen els pèls del nas .
Si voleu algun exemple del que dic, aneu a la Catalunya Nord on pràcticament el català és una llengua de museu històric de llengües mortes. De segur que l’objectiu dels integrants del partit popular seria aconseguir el mateix èxit que va obtenir el govern francès a la part nord de Catalunya colonitzada per França. Doncs aneu bé per anar a Sants.

David Morgades i Clopés

SER PATRIOTA

Sentir-se Català, sentir Catalunya al cor, tenir les quatre barres com a única senyera, la barretina vermella i el porró com a símbols de tradicions pròpies, parlar amb la llengua de la terra a tothom sense girar-la, parlin el que parlin els demés.
Tot això són trets característics que entre d'altres és podrien atribuir a un bon patriota català, però quants ciutadans de Catalunya ho senten això?
Avui al nostre país hi viuen catalans que són fills i nets dels immigrants espanyols que acabada la guerra civil van venir en massa del país veí al nostre, catalans d’origen africà, catalans d’origen sud-americà, ........
Aquests ciutadans també són catalans, però són patriotes? Algú els ha explicat que és Catalunya?, saben diferenciar viure a l’estat espanyol de ser espanyol?
Amb un govern manat per succedanis d’un partit polític espanyolista- i que ho es tan o més que el PP- ho tenim magra per aconseguir que els nous catalans se sentin patriotes de la terra.
És llastimosa la realitat en la que vivim i el futur que ens espera ben negre. Només podem esperar un govern que vulgui treballar de valent i que no decaigui en el desànim al veure com ha retrocedit el catalanisme en els últims anys a la nostra societat. ho podem agrair entre d´altres al fet de tenir a la generalitat presidents espanyolistes .
Si no hi posem fre, la nostra identitat passarà amb els anys a ser oblidada i tota la història del poble català no haurà servit per res, ni els seus patriotes, ni les persones que van donar la vida per defensar la terra. El colonialisme espanyol haurà guanyat.

David Morgades i Clopés

LA MAGDALENA

La ministre de foment del govern de les espanyes, la Sra. Magdalena Alvárez, diu que els serveis públics del país Català, van com han d’anar. Tot en ordre, fins i tot ens intenta convèncer que a l’Aeroport del Prat es pot fer ús amb total normalitat del servei aeri. I del servei ferroviari a Catalunya?, no diguem, la vuitena meravella del món.
Ai, ai, ai, Magdalena, que no ens enredes!, ja en tenim el genolls pelats d’aquesta cançó.
Si des del PSOE volen un consell, inverteixin el que han d’invertir, deixin anar el dolar o en aquest cas l´ euro, que s’emporten de Catalunya cada any amb impostos i donin als ciutadans el servei que es mereixen.
Com diu la lletra de la cançó la Magdalena , del grup de música “Quijano”: “todo es una lástima”. I tan que són una llàstima el serveis públics a Catalunya, què hi farem, diuen que aquest regne no és d’aquest món.

David Morgades i Clopés

EL MAG SENSE MÀGIA

És agost i les vacances em deixen el temps que durant l’any trobo a faltar per tal de poder fer les coses que em plauen més. Per exemple: agafar un llibre de la nissaga d’en Harry Potter i gaudir de les màgiques aventures d’aquest jove aprenent de bruixot.
Alguns podreu pensar que és lectura per nens, però els que heu llegit alguns dels seus llibres sabreu que d’això res de res.
Puc dir que ja he devorat el gruix de l’últim llibre d’una col·lecció de 7 volums que toca a la fi, quina llàstima!. Als fans que n’estem enganxats se’ns acaba el suc que s’hi dona.
De fet, potser és millor així, ja que aquest últim llibre no m’ha agradat massa, i per ser la culminació de la història del jove mag més famós de la literatura, amb perdó d’en Merlí, l’he trobat bastant pobre de contingut. Sembla com si la màgia de l’autora s’hagués esvaït, com si les idees se li haguessin evaporat, com si hagués escrit aquest llibre perquè tocava per contracte.
Com ja sabeu, tot s’acaba en aquesta vida, així que l’estiu que bé tindré que buscar-me una lectura diferent. Per sort en el camp dels llibres sempre hi ha molt on triar, de segur que en trobaré algun d’interessant que apareixerà a les meves mans com per art de màgia i podré passar l’estiu resseguint les línies negres, que algun autor prou bo haurà impregnat de la seva imaginació.

David Morgades i Clopés

EL SIGNE D'EN ZP

El Sr. Zapatero ha vingut al rescat de Catalunya, després de veure el caos produït per l´avaria elèctrica de Barcelona. Ha volgut deixar la seva marca a les parets de la ciutat comtal per tal de que tothom el recordi en el moment d’anar a votar per les eleccions generals. L’home de la capa i l’antifaç de color carbó, ha deixat la seva promesa d’ocupar-se personalment de les inversions del govern espanyol a Catalunya com a compensació per tots els greuges causats a la societat catalana.
Estem encisats, enamorats de la fermesa del nostre heroi de la capital d’Espanya, mai més tornarem a passar gana, com deia l’heroïna del “que el vent s’endugué”.
A partir d’ara les autopistes a Catalunya seran gratuïtes, no hi haurà més tocades de nassos amb la sempre eficient RENFE, tampoc patirem per l’AVE i el seu trajecte kamikaze per la Sagrada família i per descomptat el cinema es podrà veure sempre en català a totes les sales dels cinemes del nostre petit país, .....
A la fi de tot plegat el salvador de la nació catalana, ja és aquí, estic segur que passarà a la història deixant la seva Z gravada al cor de tots els catalans.

David Morgades i Clopés

PROU PIRÒMANS

Una vegada més hem de ser testimonis d’un incendi provocat, d’una catàstrofe ecològica de grans dimensions, una part del nostre planeta un cop més mal tractada per l’home. Aquest cop ha tocat a les illes Canàries. Penso que la llei penal hauria de ser implacable amb els autors de delictes irreparables com aquests, ja que el mal que han causat no es podrà reparar mai més i el greuge causat és de dimensions incalculables.
Digueu-me salvatge si voleu, però jo instauraria la cadena perpètua en la legislació penal per delictes d’aquesta magnitud. Crec que personatges tan perillosos per la vida dels altres com aquests no haurien de tenir l´ oportunitat de repetir el mal que han causat.
Els legisladors que decideixen els sistema judicial haurien d’entendre que ja no queda més remei que aplicar aquestes mesures . El garantisme judicial desmesurat que està instaurat avui per avui ja ha demostrat que és ineficaç per frenar les accions d’aquests brètols que destrueixen la nostre vegetació any darrera any.

David Morgades i Clopés