Aquest dimarts vaig assistir al consell de ciutat que es va celebrar al centre cívic del Pla d’en Boet.
Haig de dir que em va semblar profitós encara que crec que el diàleg sempre hauria d’ésser present en els temes que afecten al nostre municipi i no només quan els hi peta o quan toca.
En un moment de l’acte i en concret després de la xerrada que va fer el regidor Sr. Carlos Fernández, un assistent va donar una nota de color, per allò de trencar el gel. Sense cap poll a d’alt del cap, l’home va agafar el micròfon i va dir que el que s’estava fent allà no servia per res i va marxar indignat mentre es posava una gorra d’aquelles de beisbol al cap. La resta d´ assistents ens vam quedar a quadres mentre ens trobàvem amb les mirades els uns als altres.
Després d’aquell toc d’humor o de mala llet, depèn de com es vulgui mirar, els debats van continuar i es van fer grups de converses, on es va intentar donar punts de vista a tenir en compte per part de l’ajuntament.
Em va agradar veure durant el descans tots els assistents, de colors polítics diferents que romanien allà, disparar converses disteses i enriquidores entre si mentre buidaven la caixa de galetes que hi havia sobre la taula del passadís.
Penso que s´haurien de potenciar més actes com aquest per part del govern, abans de prendre decisions que afectin a la ciutadania de Mataró. Sempre és de savis escoltar als teus oponents i després comparar les opinions i treure finalment les conclusions més idònies.
Haig de dir que em va semblar profitós encara que crec que el diàleg sempre hauria d’ésser present en els temes que afecten al nostre municipi i no només quan els hi peta o quan toca.
En un moment de l’acte i en concret després de la xerrada que va fer el regidor Sr. Carlos Fernández, un assistent va donar una nota de color, per allò de trencar el gel. Sense cap poll a d’alt del cap, l’home va agafar el micròfon i va dir que el que s’estava fent allà no servia per res i va marxar indignat mentre es posava una gorra d’aquelles de beisbol al cap. La resta d´ assistents ens vam quedar a quadres mentre ens trobàvem amb les mirades els uns als altres.
Després d’aquell toc d’humor o de mala llet, depèn de com es vulgui mirar, els debats van continuar i es van fer grups de converses, on es va intentar donar punts de vista a tenir en compte per part de l’ajuntament.
Em va agradar veure durant el descans tots els assistents, de colors polítics diferents que romanien allà, disparar converses disteses i enriquidores entre si mentre buidaven la caixa de galetes que hi havia sobre la taula del passadís.
Penso que s´haurien de potenciar més actes com aquest per part del govern, abans de prendre decisions que afectin a la ciutadania de Mataró. Sempre és de savis escoltar als teus oponents i després comparar les opinions i treure finalment les conclusions més idònies.
David Morgades i Clopés
