L’afer del foc forestal d’Horta ha esdevingut un pessebre d’hipocresies que flagel•len a una societat civil cremada, que observa atònita la incompetència d’un govern que busca desesperadament desfer-se de la seva responsabilitat.
Les argumentacions incertes i vagues de com va succeir la tragèdia que va acabar amb la vida dels agents rurals, ha comportar que l´ oposició demanés la dimissió dels màxims responsables polítics. Per honestedat i seny haurien de deixar el càrrec que ocupen però això són virtuts absents en la moralitat d’aquests personatges.
Les víctimes innocents mereixen que es depurin degudament les culpes i s’esclareixin els fets, no per negra venjança sinó per dignitat. Cap brètol amb remordiment ha d’escapar del llamp de la justícia, cap indigne mentida ha de semblar subtil i aigualida. Que s’apuntali la veritat i que ningú cedeixi davant determinats càrrecs o gent dubtosament venerable. Només així el patiment dels que s´han quedat suportant la desgràcia podrà minvar.
