S'HA ACABAT EL SEXE AL TRIPARTIT:

Diuen llengües viperines que l’orgia política de les esquerres “catalanes” s’esmicola per moments i que cap dels instruments dels tres amants ja no toca solfa com abans. No és d’estranyar que després de tantes banyes en convivència es plantegin anar a cal advocat per preparar els papers del divorci. Això sí, d’una manera dolça i políticament correcte, només faltaria. 

Ai las! ja se sap que quan baixa el pal de la bandera el furor del matrimoni fa figa. Qui se’n recordarà ara de com es rifaven, acaramel•lats, el bigoti d’en Carod com si fos una puta de revetlla? I d’aquelles embranzides carnals al Tinell desenfrenades de luxúria?

Aquelles nits de glòria i cel ja són l’epíleg d’una història acabada, ara toca deixar a un costat les abraçades afectuoses, aquelles plantufadetes al culet, i com bordegassos matar-se entre si llançant-se un guirigall de retrets.

Ja fa ferum d’eleccions i és clar, cap d’aquests frares de duro no vol reconèixer el fracàs del trimercat de Calaf . Opten sense cap pudor per amagar-se sibil•linament entre excuses de mal pagador.

Tothom sap que el sexe dura el que dura i després de cada orgasme gira vent, gira vela. Ara bé, arronsar les espatlles després d’haver venut tanta pedagogia de pactes d’esquerres i collonades varies durant tan de temps és d’una baixesa absoluta.

Conclusió, les properes eleccions que tothom voti amb consciència de qui són aquest essers infames de fràgils juraments que viuen arrelats als vincles sagrats de l’or a la bossa i la cadira ben calenta.

Bon vent i barca nova nois !

L’EXTREMISME SECTARI D’UNA PART DE REAGRUPAMENT:

Confesso que el sectarisme d’alguns personatges de reagrupament que semblen devots de pregaria i dejuni em causen un rebuig al paladar similar al que em produeixen partits com el PSC o el PP.

Em sorprèn l’àmplia generositat sanguinària amb què actuen contra qualsevol crític que gosi contradir els propòsits de la seva associació o criticar el seu Messies, quina vergonya ! Si algú gosa fer esment a qualsevol cosa negativa a Reagrupament o contra el Sr. Carretero el titllen de traïdor i el menyspreen amb una ràbia indescriptible.

Si quan militava a CDC vaig criticar sense miraments el meu propi partit en infinitat d’ocasions com exercici d’autocrítica i de credibilitat, perquè no puc criticar també als altres? Hauria de cedir als desitjos infantils i inadequats de psicoanalistes alienats de tèrbola reputació?

Tan de bo aquests patriotes d’alè amarg i mirada esmolada descobreixin els seus errors abans tothom arribi a una conclusió similar a la meva i acabin ofegats en la seva jaça de guerra particular. L’extremisme sectari per defensar una causa pot convertir als seus actius en part d’un submón d’habitants del purgatori, en una presó d’angoixes existencials, o fins i tot en una institució de cadàvers de reputació dubtosa.

Potser amb aquestes línees hauré fet pujar els colors a la cara a més d’un dels encegats que viuen permanentment en una residència malsana de sectarisme encarcarat. És per això que vull puntualitzar que no generalitzo i només he descrit als reagrupats de seny confós que crec haurien de dirigir les seves pupiles cap un altre direcció perquè no estan fent cap bé al país.

Ufffffffff, en fi, visca la pàtria ! II*II