dijous, 22 de maig del 2008

RAJOY I LA MODERACIÓ DEL RANCICASPOSISME



Al Sr. Rajoy sembla que se li hagi aparegut l’Esperit Sant i li hagi dit que ha de conduir el seu partit a través dels mars cap al centre promès. El seu apropament cap a la línia Gallardonista i el seu allunyament dels deixebles del PP més ranci com la Sra. Sant Gil desconcerta notablement.
Si algú m’ho hagués dit abans de les eleccions generals li hauria preguntat si és que m’aixecava la camisa, ara sincerament no sé què pensar. Pot ser una estrateja de partit per acostar la gent de dretes catalana i per evitar que el socialisme català no els pugui presentar com l’anticrist polític a la ciutadania? De veritat el Sr. Rajoy ens ha enganyat durant tot aquest temps i ara ha sortit de l’armari mostrant la seva cara més moderada amb la realitat actual?Estarem atens al gir centrista del Sr. Rajoy i a les conseqüències que això comporti, qui sap, potser finalment recolzaran la independència de Catalunya i tot.
David Morgades i Clopés

EL PSC TÉ L’OBLIGACIÓ DE DEFENSAR EL DRET A LA SOBIRANIA DE CATALUNYA:


Després de veure les estadístiques de l’enquesta feta per l´ UOC on diu que el 52% dels ciutadans catalans volen la independència queda clar que al president de la generalitat se li ha de demanar que lluiti pel que vol la majoria del poble que governa.
El Sr. Montilla i el seu govern ha de sumar-se als altres grups polítics catalans per aconseguir el dret a decidir i sinó hi estan d’acord han de dimitir perquè no poden anar en contra de la voluntat del poble català.
Malauradament els socialistes catalanistes de la transició han anat desapareixent amb els anys consumits pel PSOE. Ara toca exhumar el PSC del ninjol i recuperar l’esperit catalanista dels socialistes del nostre país, desbancat per l’espanyolisme unitari del PSOE com a única realitat possible per Catalunya des de fa anys .
Per tal d’aconseguir la possibilitat de ser un poble sobirà també cal la implicació del PSC, a poder ser activa, i si la seva consciència no els hi permet al menys que no hi posin traves.

David Morgades i Clopés