Com tothom sap el partit Catalunya vs. EE.UU. ha estat censurat pel Sr. Villar, president de la federació espanyola de futbol, qui afeblit de la raó s’ha disfressat de carallot i ha provocat la vergonya pública del poble català.
La resposta de suport al president de la federació Catalana, el Sr. Jordi Roche, ha estat pràcticament unànime a tota l’esfera política del país, i concretament des d'ERC , el Sr. Ridau ha dit que s’ha de jugar el partit i considerar-ho un “gest de sobirania”.
Hi estic d’acord, però no s’ha d’acabar amb un gest, després de jugar aquest partit no poden posar-se una medalla i saltar cofois d’alegria, hi ha molta feina a fer Srs. del govern i de la oposició. S’ha d’entendre com un assumpte greu de país que convé resoldre aviat.
S’ha d’aconseguir l’oficialitat de les seleccions i no lluitar per fer partits de costellada. No s’ha de perseguir omplir el camp de catalans emprenyats que creuen que així donen resposta a les banderes hissades del caciquisme més ranci de Madrid.
Apel-lo al seny de tots, es tracta d’un destí indefugible, el reconeixement internacional dels nostres esportistes no es pot demorar més, és hora d’alçar-se i parlar en veu alta.
Senyors del govern català, està a les seves mans.
La resposta de suport al president de la federació Catalana, el Sr. Jordi Roche, ha estat pràcticament unànime a tota l’esfera política del país, i concretament des d'ERC , el Sr. Ridau ha dit que s’ha de jugar el partit i considerar-ho un “gest de sobirania”.
Hi estic d’acord, però no s’ha d’acabar amb un gest, després de jugar aquest partit no poden posar-se una medalla i saltar cofois d’alegria, hi ha molta feina a fer Srs. del govern i de la oposició. S’ha d’entendre com un assumpte greu de país que convé resoldre aviat.
S’ha d’aconseguir l’oficialitat de les seleccions i no lluitar per fer partits de costellada. No s’ha de perseguir omplir el camp de catalans emprenyats que creuen que així donen resposta a les banderes hissades del caciquisme més ranci de Madrid.
Apel-lo al seny de tots, es tracta d’un destí indefugible, el reconeixement internacional dels nostres esportistes no es pot demorar més, és hora d’alçar-se i parlar en veu alta.
Senyors del govern català, està a les seves mans.
David Morgades i Clopés
