LA SELECCIÓ A MATARÓ:

Quan escric aquestes quatre ratlles la selecció Catalana està guanyant a la d’Euskadi per 0 a 1 cosa que em fa sentir cofoi. Aquesta tarda amb l´ajut d´uns quants voluntaris hem muntat una carpa de la plataforma pro seleccions esportives catalanes a la Plaça Santa Anna de Mataró, amb l´objectiu de donar suport a la selecció del nostre país. Repartíem adhesius i tríptics i a qui es feia col·laborador samarretes i revistes de la plataforma pro seleccions esportives catalanes.
Dir que ha anat prou bé la captació de nous col·laboradors i destacar la gran sensibilitat dels Mataronins pel reconeixement internacional de la nostra selecció.
Confesso que hem hagut de sentir-nos coses com: “tendriais que estar todos colgados” o “a por ellos” d’alguns poca-soltes que ens han increpat en algun moment, però realment he tornat a casa orgullós d’haver col·laborat amb el meu país de forma activa.
Si tots i posem el coll i piquem pedra aconseguirem l’objectiu de veure Catalunya en uns jocs olímpics, tingueu fe.

David Morgades i Clopés

UN CAFÈ AMB EN JAUME PRIMER:

Dissabte vaig anar a fer la compra a un supermercat de prop de casa, concretament al c/ Rojas de Mataró. Vaig tenir l’agradable sorpresa de trobar entre mil i una ampolles de l’apartat de licors, una de whisky etiquetada en el nostre idioma. No era rodona sinó rectangular de forma vertical, de cap rodó, harmònica, formosa i guarnida amb una etiqueta platejada amb un dibuix del Rei català Jaume Primer.
El que em va sorprendre gratament va ser l’inscripció de la part posterior de l’ampolla, deia així:

"Hi havia una època en que la Nació Catalana era políticament lliure, econòmicament rica, lingüísticament plena i ideològicament creadora.Que el record de les gestes que va protagonitzar el nostre Rei Jaume I ens serveixin per enfortir la moral i el caràcter dels catalans.Catalunya ha de retornar a la seva època d'esplendor, i així poder contribuir a formar l'Europa moderna del segle XXI".

Com em va commoure veure un producte etiquetat en català reivindicatiu com aquest! No només estava escrit en la nostra llengua sinó que a més feia una crida valenta als demés fabricants a fer el mateix.
Avui per celebrar el Nadal em prendré un cigaló amb en Jaume I, potser demà ho pugui fer amb en Guifré el Pilós qui ho sap. Felicito als responsables d’aquest producte per la seva empenta i els desitjo molt d’èxit en la seva iniciativa. Hi si us agrada el bon whisky de Malta, potser que el tasteu, que pel refredat, got de whisky i cap tapat.

BON NADAL A TOTS ELS LECTORS

David Morgades i Clopés

ÉS PROVOCADOR L'ANUNCI DE TV DEL EUSKAL HERRIA vs. CATALUNYA?:

Per què la por a la veritat s'anomena provocació i no realitat?. Jutgeu el video i digueu la vostra.

David Morgades

LA LLEI DEL CATALÀ:

Ja és hora d’establir una llei a Catalunya per acabar de normalitzar l’idioma del país d’una vegada per totes, que ja se sap que per anar a Roma ni bossa buida, ni mula coixa.
N’estem fins el cap de munt de “donar corda al català” i altres romanços de manivela rovellada que prometen la lluna en un cove i després resulten ser la bufa i la gamba. És hora de legislar, de ser més pesats que la coca en oli, de fer una llei que obligui a les empreses a etiquetar en català, que obligui a les cinematogràfiques a doblar al Català i que les editorials es vegin obligades a editar en Català.
A quina part del món s’ha vist que una llengua forana estigui per sobre de la pròpia, ja ni ha prou! fins aquí hem arribat. Sr. President de la generalitat posis les piles normalitzi de veritat el país i deixi de tocar a la nit de les panxes buides.
Si es posés en pràctica aquesta llei en tota la seva dimensió tindria un impacte inicial –és cert- però al cap d’un parell d’anys tothom ho veuria normal i ningú en parlaria. Catalunya seria una nació normal, un país amb la seva llengua establerta i aferrada a les seves arrels, més viva que la pólvora.
Ja n´hi ha prou de complexes en aquest país, cal traspassar-los als del costat de l’Ebre i no deixar-los a la taula de casa. Com diuen els pagesos si vols cols sembra cols i si vols naps sembra naps.

David Morgades i Clopés

CATALUNYA HA D’OBRIR LA LLAUNA D’ESPANYA?

Em pregunto per què quan s’acosten unes eleccions estatals els catalans tenim una sensació de fredor i d’indiferència. Per què sempre sembla que només dos partits puguin governar a l’estat espanyol i a nosaltres ens toqui arbitrar un partit de futbol intranscendent sense tenir-ne ganes?
Per què tan des del PSOE com del PP ens volen manipular i fer creure que només podem escollir votar un dels dos partits i votar qualsevol altre opció seria llençar el vot a les escombraries?
Això no és veritat i ho saben, nosaltres no hem d’escollir necessàriament entre Herodes o Pilat sinó fer que perdin tots dos, que ja se sap que a una bola no se li pot treure punta.
Cap de les dues formacions polítiques demostren cap estimació cap el nostre poble. Del PP no cal parlar-ne, però també el PSOE ha deixat ben clar amb declaracions fetes per personatges infumables com els Srs. Bono o Ibarra (els Tip i Coll del PSOE) que en sentit de país comparteixen plenament el plantejament dels populars, o sigui: “ EJ-PAÑA una grande i libre”. I tenen la barra de demanar-nos el nostre vot? aneu bé per anar a cal forner.
L’únic vot útil per Catalunya és el vot sobiranista, vot que pot fer que li surti un ull de poll al congrés que ni el millor podòleg podria esmenar. Ara només toca esperar i tan de bo aquesta vegada els resultats que surtin de Catalunya siguin clarament de color sobiranista. Com se sol dir: a falta de bons, mon pare és alcalde.

David Morgades i Clopés

BON NADAL 07:

http://

NOU ANUNCI DE LA PLATAFORMA PROSELECCIONS ESPORTIVES CATALANES:

La plataforma proseleccions esportives catalanes ha presentat el seu nou anunci per captar més col-laboradors i gent que senti els colors del nostre país. A la finalització del video es veu el que representa ser un polític que no dóna importància a les peticions que li arriben del nostre país. Sabeu qui és?

David Morgades i Clopés

EL MÓN DE KEN FOLLET:

El mestre ho ha tornat a fer, el genial escriptor Ken Follet ens obsequia amb la continuació d’una de les millors novel·les que s’han escrit mai, els Pilars de la terra.
L’obra portarà el nom de “Un món sense fi” i es posarà a la venda primer en anglès i posteriorment en català.
Reconec que sóc un fan obsessiu dels Pilars de la terra, quan vaig llegir per primera vegada aquesta història de l’edat mitjana em vaig fregar els ulls i no em podia creure que un escriptor de trillers com en Ken Follet hagués estat capaç de fer una obra d’art d’aquestes dimensions.
Ara amb la segona part, tinc les expectatives molt altes i em fa por que la decepció d’un nivell menor em robi la màgia i el regust dolç de la bona lectura que em va deixar la primera part.
Quan l’hagi llegit ja opinaré, mentrestant esperaré amb candeletes i il·lusió mentre faig el compte enrera tot esperant a que surti l’edició en Català a la llibreria de torn. Estic segur que Follet no ens decebrà i tornarem a gaudir d’una altre joia de la literatura contemporània.

David Morgades i Clopés

RECONEIXEMENT AMB TOTS ELS HONORS:

L'homenatge a la Sra. Paquita Plà va ser un èxit d'aquells que se'n diu de llums i colors, però sobretot va ser un viver d'emocions i d'esperança.
L'acte va ser presidit per l'alcalde de la nostre ciutat, però acompanyat això sí de bons teloners que van portar el pes de l'homenatge.
Poesia, havaneres, lectures i desitjos, tot això i més en un rectangle ple de persones que volien presenciar de ben a prop un acte de justícia i de reconeixement a les víctimes de la guerra civil, oblidades per la societat i que ara afloren amb força i ens recorden que també han existit.
De la part política local destacaré que els representants de tots els grups polítics de Mataró van donar la talla i van estar a l'alçada de les circumstàncies. Bons amics i companys van fer l’impossible per assistir a un homenatge històric a la nostre ciutat. A la foto podeu veure els representants de CiU en Joan Mora i en Quim Fernández, però en aquesta foto hi podíem haver sortit tots els presents si l’objectiu ho hagués permès.
Estic molt satisfet d'haver format part de les persones que ens vàrem proposar esmenar un error històric i que hem aconseguit recuperat amb èxit una part més de la història de Mataró que romania a prop de l'oblit absolut i que ara estarà present per sempre en la memòria de les futures generacions de mataronins .

David Morgades i Clopés

CATALUNYA HA DECIDIT PROU PSZZZZZZZZZZ:

Després de la manifestació pel dret a decidir, el poble Català va dir prou de forma clara a l’actual estructura de l’estat espanyol. Les conclusions a grans trets sòn que la ciutadania s´ha adonat que pertànyer a l’estat espanyol no és productiu i només rep bastonades a canvi de la submissió a un poble colonitzador. Una altra conclusió que es pot extreure és que el PSC té els dies comptats a la Generalitat. El tripartit és i ha estat des del seu inici una olla de grills que només ha portat malestar i conflictes al país, es van poder veure banderoles amb un PSZZZZ que insinuava la manca de compromís del socialisme català . El cavall de Troia que representa per Catalunya el PSC està a punt de caramel per tal de ser derribat i ser substituït per una coalició sobiranista que podrà lluitar pel dret a la llibertat d’una nació amb bandera pròpia, llengua pròpia , història pròpia i cultura pròpia.
ERC ha de desfer-se de la lacra que representa el Sr. Carod Rovira pel seu partit i ha de donar pas a un líder assenyat, que s’adoni que una aliança amb el PSC només representa un pas endarrera per la cursa cap a la sobirania. El partit socialista és antagonista del republicà, el formen una sèrie de persones submises a Espanya que han venut la identitat del seu poble a canvi de poder i d’aposentar-se en un càrrec públic.
Si realment com sospito és el mateix que estan fent polítics com el Sr. Carod o el Sr. Ridao, esquerra té un càncer greu dins la seva formació que els ha de fer envermellir.
Ara s’acosten les eleccions generals i s’ha de donar un cop d’efecte fent que els partits sobiranistes siguin els més votats a Catalunya, demostrant al PSC que el poble català li dóna l’esquena i li mostra el camí a seguir si vol continuar en el marc de la política Catalana.

David Morgades i Clopés

LA MALA EDUCACIÓ:

És curiós, tant la societat com els mitjans de comunicació fan referència al pèssim nivell d’ensenyament que adquireixen els estudiants i aboquen tota la culpa al sistema educatiu. Jo em pregunto si de debò és el principal culpable i no estan gastant la llum, com ciris a ple sol.
Anem per parts; en aquesta mascarada de bona fe, hi ha qui diu que l’ESO no s´hauria de fer dins del mateix centre que l’educació secundaria, perquè es creu que van massa joves a un ambient del tot adolescent i això els pot condicionar. També s’argumenta que en l'anterior sistema educatiu els alumnes que no volien seguir estudiant deixaven els centres d’ensenyament als 14 anys i ja no eren un obstacle pels que volien seguir estudiant i en canvi ara han de patir-los fins als 16 anys.
Podem escoltar mil i un arguments sobre el perquè del fracàs escolar, però difícilment llegirem que la culpa es pugui atribuir als progenitors. Vivim en una societat on sempre es busca culpables per tal de no assumir els errors propis i en aquest cas no és molt diferent. Què fa falta? Bastons, garrots i pals? no, penso que els principals culpables són els pares dels alumnes per activa o per passiva.
Podem dir que al incorporar-se la dona al mercat laboral (per sort) la figura materna que podia dedicar el seu temps a treballar amb els fills el que fan a l’escola ha desaparegut en la majoria de llars, traslladant la responsabilitat de l’aprenentatge als educadors en un 100 %. Si el nen no aprèn es culpa del mestre i si fracassa a la vida serà culpa del sistema educatiu que el govern no va saber preveure.
Realment és poc esperançador, potser caldria una mica més d’autocrítica i no sempre defugint de bon grat la responsabilitat. No podem arrufar les celles i decidir que el pescador treballi amb un pinzell i el pintor amb unes xarxes, tots hauríem d’assumir el nostre rol per feixuc que sigui.

David Morgades i Clopés

I ARA QUÈ, VILLAR?:

La selecció Catalana de futbol s'enfrontarà a la d'Euskadi el dia 29 de Decembre, el partit es disputarà a la Catedral del futbol a Sant Mamés (Bilbao). No us ho perdeu, entre tots l'acabarem portant.

David Morgades i Clopés

PREMI AL VALOR:

El Sr. Joan Ricart (al centre de la foto) president de la Federació catalana de Bitlles i Bowling ha demostrat una valentia espartana digna de destacar en la seva lluita aferrissada per tal d’aconseguir el reconeixement internacional de la selecció catalana que presideix.
La plataforma pro seleccions esportives catalanes li ha atorgat el premi Lluís Companys 2007 amb la unanimitat de tots els membres del jurat.
Quan el Vice-president de la Generalitat el Sr. Carod Rovira li va lliurar el premi es va emocionar, com aquell que es casa per primera vegada o aquell que és novell en l’experiència de ser pare. Orgullós va aixecar l’escultura que se li va lliurar i en mig d’una pluja d’aplaudiments va encoratjar amb gran enginy els presidents de les federacions d’altres disciplines esportives a prendre part en la mateixa lluita.
A nivell local us diré que des de la plataforma vam convidar a l’acte representants de tots els partits polítics de Mataró que en el seu dia van votar a favor de lluitar pel reconeixement de les seleccions esportives catalanes. Però sorprenentment només hi van assistir representants de CiU i d’ERC els regidors Joan Mora, Francesc Masriera i Francesc Teixidor. Em pregunto on eren els regidors d’iniciativa i els del PSC? Vull pensar que no van poder venir per causes majors i que amb l’esperit franc l’any vinent faran l’impossible per trobar un raconet a la seva apretada agenda per assistir-hi.
Els homes han de ser el que semblen i els que no ho són no haurien de semblar-ho, no ho creieu així?.

David Morgades i Clopés

CACIQUISME O PROPAGANDA ESPANYOLISTA?:

CONDEMNA SENSE FISURES:

Aquest matí he acudit a la trobada de protesta convocada a l’Ajuntament per l’assassinat del Guardia Civil per ETA a França. No hi havia dubtes, ni contradiccions, tots els grups polítics de la nostra ciutat hi donàvem suport, els verds, els taronges, els vermells, els grocs, fins i tot els blaus. Les esquerres, les dretes o el centre, tot es feia una el·lipse de força en contra dels terroristes que han acabat amb la vida d’un ciutadà. En Raül era policia i una persona que tenia una família que ara l’haurà de plorar només perquè feia la feina de protegir a la societat de cretins com els que han acabat amb la seva vida.
No hi ha cap política, ni ideal que pugui justificar un assassinat. Ja no enganyen a ningú, sota els caputxons negres on s’amaguen no hi ha persones amb uns ideals concrets, només hi ha delinqüents i assassins de persones.
Tan de bo algun dia la societat es pugui deslliurar del mal són del terrorisme que altera la pau i també dels que l’utilitzen per benefici propi i volen fer-nos creure que el fum és clar, el foc fred o la salut malalta.
Raül, sàpigues que a Catalunya hi ha gent que et plora i dóna tot el suport als teus, adéu amic, descansa en pau.

David Morgades i Clopés

TEIXINT LA SOBIRANIA:

Dissabte a Catalunya hi va haver una concentració de catalans decidits a reivindicar la seva causa al món. Sota el lema “som una nació i tenim el dret a decidir”, caminaven orgullosos trenant el camí de la sobirania pels carrers de Barcelona. La capital catalana va ennuvolar el cel amb les agulles de fer mitja dels manifestants de punta i la imatge sobiranista de la societat catalana va quedar capturada per tots els mitjans de comunicació de l’estat espanyol. Al govern d’Espanya i al PSC (on era el Sr. Montilla?) els va quedar molt clar que Catalunya ja no els vol demanar més permís per gratar-se la cuixa cada vegada que en tingui necessitat. La declaració d’intencions separatistes ja no és només una insinuació sinó una sol·licitud amb data de caducitat. El jersei gairebé està acabat i gaires més hiverns no hauran de passar abans de que el puguem lluir.

David Morgades i Clopés

MATARÓ TÉ UNA CITA AMB EL 38:

El dia 12 de Desembre a les 20.00 h al Casal de la gent gran del parc (entrada pel c/ Corregiment) la ciutat de Mataró farà un homenatge a la mataronina Paquita Plà. Com ja vaig explicar en posts anteriors la Sra. Plà va ser víctima als seus 19 anys del bombardeig franquista a Mataró del 3 de desembre del 1938, la qual cosa li va suposar perdre una cama i un 50% de la mobilitat d’un braç. Ara Mataró li ret homenatge i el fa també extensible a totes les víctimes dels bombardeigs patits en aquesta ciutat.
L’acte serà seguit per la radio i la televisió de Mataró, comptarà amb la presència de l’alcalde, així com representants de tots els grups polítics del govern, de l’oposició i de varies entitats col·laboradores.
Us animo a no deixar passar l´oportunitat d’assistir a un acte de justícia i de recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat. Us hi esperem.

David Morgades i Clopés

LES PEDRES I EL PA:

Ahir al vespre vaig tenir l’honor d’assistir a l´obertura del consolat honorari de la República de Letònia a Barcelona. El càrrec de consol honorari l’ostenta el meu bon amic el Sr. Xavier Vinyals.
L’acte es va fer a l´interior del Museu Marítim de les Drassanes i entre els assistents hi havia el president del parlament català el Sr. Enric Benach, l’embaixador Letó a l’estat espanyol el Sr. Martin Perts i altres personalitats.
La veritat és que tot plegat feia patxoca, l’escenari era visualment virtuós, un quartet de corda ens honorava i feia gaudir la nostra oïda mentre degustàvem un canapè i assaboríem un glop de Penedès negre, on el nostre paladar agraïa la barreja de garnatxa, Carinyena i una mínima quantitat de Merlot.
Vam parar bé l’orella per escoltar els discursos dels nostres amfitrions, us diré que de totes aquelles frases de bones intencions i d’enriquidors intercanvis d’elogis per part dels representants dels dos països, em va emocionar especialment quan l’ambaixador Letó va confirmar amb les seves paraules que coneix bé als catalans i sense embuts ni pèls a la llengua ens va deixar anar: “ a Letònia sabem que els catalans de les pedres en fan pans”. Mira que en som de coneguts a reu del món els catalans, eh!
Lètonia amb un paral·lelisme evident amb Catalunya es va independitzar de la URRS, potser algun dia ens puguem donar la mà per haver assolit els mateixos objectius, fins llavors continuarem mirant-se en el mirall de la fabulosa Rigga.

David Morgades i Clopés

WATCHMEN EN CATALÀ:

Vull destacar la valentia de l’editorial Columna que amb la col·laboració de Planeta De Agostini ha decidit editar un clàssic del còmic de superherois en català.
Segurament Watchment és un dels millors còmics que mai s’han editat al nostre país, el guió del britànic Alan Moore és medicina lectora de la bona, una explosió d’imaginació intel·ligent barrejada amb dosis de crítica social i política.
Els que l’hem gaudit i els que encarà no ho han fet, tindrem l´ oportunitat de poder llegir-lo per primera vegada en la nostra llengua. Si sou dels que no l’heu assaborit , us el recomano i aprofitant la benentesa de que ara ve Nadal, tindreu l’excusa perfecte per fer-vos un auto regal. Ajudem a que la iniciativa de Columna continui creixent i no ens ensopeixi l’acte del plaer de la lectura en la nostra llengua. Tan de bo que des de columna puguin editar més obres en català com : V de vendetta, Ronin, Electra lives again, 300, ..................... entre d’altres.
Realment no hauria de ser notícia que a Catalunya s’editessin els còmics en català, però desgraciadament cada vegada (i és molt de tan en tan) que algú s´ arrisca és converteix amb actualitat del moment.
Entre tots hem de donar-hi empenta i fer que sigui tot un èxit, de moment aplaudim la iniciativa. Estarem a l´aguait quan surti a la venda per no perdre’ns aquesta oportunitat que se’ns dona i poder tenir, malgrat sigui per una vegada, un status lingüístic normal en el món del còmic a casa nostra.

David Morgades i Clopés

PERQUÈ NO CALLA Sr. DURAN?:

El Sr. Duran Lleida amb el tarannà virtuós i oportú que el caracteritza ha tornat a dir que CiU no vol la sobirania del poble català i com si fos el mateix Judes, per despit ho ha repetit per enèsima vegada. Li diré una cosa, potser vostè no ho vol a nivell personal però ha de saber que un 80% de l’electorat de CiU sí ho vol, que la militància de CiU sí ho vol i que la majoria de la societat catalana sí ho vol.
Vostè rema a contra corrent i només fa que donar carnassa al PSC i al PP, mossegant l’esquer d’un ham tan hostil. Amb la seva deslleialtat al país els dóna força perquè puguin fer crítiques i erosions a CDC.
Crec que ha de començar a pensar en retirar-se de la línia de Vanguardia i buscar-se un bon hereu, digne del país que representa. Li recomano que faci una bona confessió i no digui més impertinències pròpies d’un mercader de deixalles. Si de debò es creu el fang que porten les seves paraules faci una coalició amb el PP que potser així es sentirà millor. Una cosa més Sr. Duran: Ab alio expectes alteri quod feceris.

David Morgades i Clopés

VOLEM UNA CONSTITUCIÓ CATALANA:

Si la norma suprema jurídica és la constitució, crec que ja ha arribat l’hora de començar a redactar una constitució catalana.
Catalunya i la constitució espanyola són totalment divergents i no són per res compatibles, per tan toca fer-hi alguna cosa.
La constitució catalana hauria de recollir un estat republicà, democràtic i social, amb articles que derivessin dels drets humans, on la llengua única i pròpia de l’estat fos el català i l'única bandera la catalana. No vol dir amb això que es perseguís el fet d´utilitzar altres llengües però sí, que quedés clar quina és l´oficial.
La convivència aspre amb Espanya cada vegada és pitjor, hem perdut la confiança. Si fem un relat franc i poc vernissat podem dir que se’n porten els recursos de Catalunya i no inverteixen res per fer que la ciutadania tingui una vida més benestant. Ja en tenim prou! s’ha d’acabar el patiment, és massa tard per mantenir esperances. Catalunya sense Espanya es convertiria en un dels països més rics i pròspers d’Europa. Només per la seva estratègica situació geogràfica ja seria un estat important dins la C.E., la renda per càpita dels seus habitants es multiplicaria i l’estat del benestar milloraria substancialment, al fer les inversions en el propi país i no en el veí.
Qui es consumeix en una pena vana es roba a si mateix, per tan, posem-hi fil a l’agulla, que la constitució espanyola ben corcada deu ser ja i molt no pot durar.

David Morgades i Clopés

EL Sr. RAMON ENGANYA A TOT EL MÓN:

El meu rival polític el regidor socialista i apreciat amic (si això és possible, com diu ell) Sr. Bassas diu que CiU a Mataró va desorientada però a mi, després de llegir el seu post em fa l’efecte que qui necessita un GPS per trobar el nord és el PSC.
Insinua que CiU s’acosta a iniciatives independentistes però en canvi el que governa amb independentistes és el PSC, no s’entén què hi deu haver de dolent, oi?.
Continua recordant l’afer amb dos membres d’Unió en període de les eleccions municipals a qui es va convidar a marxar per no gaudir de la confiança del lider del partit a Mataró, i que!, ja no se’n recorda que el líder del PSC a Mataró va convidar a marxar als històrics del PSC mataroní Viler i González? Ai, que no tenim memòria! i si mengéssim més cues de pansa Sr. Ramon.
En fi, en una cosa que diu si que estic d’acord; aquest panorama no agrada gens i per desgràcia encara haurem d´estar 3 anys i escaig més fent memòria als desmemoriats i desmentin insinuacions malicioses procedents del món de maquiavel.

David Morgades i Clopés

RENFE ET TROBA TEMPS:

Mira que en som d’impertinents i poca-soltes, dir que Renfe et roba el temps és una mentida grollera i de mal gust. Us demostraré que el que fa la ministre Sra. Magdalena Àlvarez amb una mostra impressionant d’intel·ligència superior, està pensat per fer contents als ciutadans i no és producte d’un cop al cap com insinuen uns quants cretins.
Per exemple, si viatges amb tren trobes temps per fer totes aquelles coses que no pots fer mai: escriure a aquell amic que fa molt de temps que no has vist, fer la llista de la compra per dissabte, fer la travessa, escriure les teves memòries, llegir sencera la guia de telèfons, fer meditació i tècniques de relaxament, fer la declaració de renta (per molt complicada que sigui), fer mil i un sudokus, aprendre xinès o arameu, traduir la bíblia del català a l’hebreu, desxifrar claus encriptades, ..........................................
Bé, com heu pogut veure amb aquests exemples, tot ha estat un experiment del ministeri de foment per donar un respir als ciutadans i treure’ls de l’esgotament i estrès del dia a dia.
Gràcies al PSOE ens sentim molt millor i anem a treballar cada dia més alegres i estem de més bon humor a la feina. Ni que visquéssim mil anys no ho podríem oblidar. Què faríem sense ells?.

LA MILITÀNCIA DE LA LLENGUA:

Crec que Catalunya deu ser l’únic país del món on per fer servir la llengua pròpia és necessari fer un exercici de militància permanent.
Per exemple, si et parlen amb l’idioma veí que per motius x hem de compartir, has de fer un esforç de militància pura per no girar la llengua i mantenir-la en la seva posició inicial. És que té nassos la cosa! ho sigui, ens parlen amb un idioma estranger i nosaltres hem de fer l’esforç d´ intentar parlar amb la llengua de l´altre poble. És que sinó ho fas faltes a l’educació? i ara, això no s’ho creu ningú! què hi ha de mala educació en exercir el dret a parlar la llengua del país on vius? Que potser ens surten ulls de poll si la fem servir?.
Penso que som un poble carregat de complexos i de manies, que hem viscut massa temps sota un règim que perseguia la nostra llengua perquè li feia por i que avui encara es paga la pressió brutal a la que va estar sotmesa la llengua catalana.
Esperem que les generacions futures guiïn bé el rumb de la llengua, puguin superar els nostres traumes i perdin la por a fer servir el català amb tothom. No vull creure que aquest desig sigui només producte d’un cervell desvagat, nascut de la més vana fantasia i tan inconstant com el vent que se l’endú lluny de nosaltres.

David Morgades i Clopés

LA VERITAT DE LA COLONITZACIÓ:

VERITAT: del llatí veritas, és la conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix.
Espanya està tristament molesta perquè li recorden que han estat i continuen estant un poble colonitzador. Sudamèrica recorda les víctimes de la colonització del 1492, el Marroc reclama Ceuta i Melilla, Catalunya reclama tornar a ser sobirana......No deixa de ser curiós que algú de les espanyes es pugui molestar perquè li diguin la veritat i entristit fugi de la llum, s’esmunyi en el seu món particular, i s’hi tanqui tot fosc, llançant núvols de sospirs per temps passats.
Espanya és víctima del seu origen, reservada i tancada en els temps de la seva grandesa colonialista, com una poncella rosegada per un cuc.
Si fes un acte d’honradesa amb si mateixa, de bon grat miraríem de curar-la recuperant la nostra sobirania i alliberant-la de part de la culpa que la fa romandre en aquesta asfixia insuportable.

David Morgades i Clopés

PANORAMA PER PLEGAR:

El president de la Generalitat de Catalunya i exministre del PSOE, el Sr. Montilla va voler practicar l’antic art de la meditació.
Va pujar a dalt de tot de la torre Agbar, s´hi va asseure i amb les cames creuades i mirant a l’horitzó va meditar força estona.
Després va baixar i va convocar els mitjans per fer una confessió pública on reconeixia que la situació a Catalunya és greu i fosca .
Va dir que el nostre poble pateix manipulacions, atacs, assetjaments, bloqueigs, desprestigi i fins i tot pràctiques antidemocràtiques.
Va destacar literalment: “les infames campanyes contra Catalunya", “la manipulació dels sentiments de milers d'espanyols" i ara, “les operacions d'atac/ bloqueig que rebem per part d’Espanya”.
El Sr. Montilla ha obert els ulls i per primer cop fa un acte de consciència dels seus pecats, denúncia la deslleialtat de l´ il·lusionista Sr. Zapatero amb el PSC, el fracàs del tripartit, la seva nefasta defensa de Catalunya davant dels esmentats atacs...
Deixeu-me que feliciti l´honradesa sense límits del Sr. Montilla abans d´opinar que ha fracassat com a president del nostre país.
Davant d’aquest panorama, només li queda fer un últim pas per la seva purificació mental i dimitir dignament d’un càrrec que mai hauria d’haver ocupat. Tot seguit li recomanaria anar a fer meditació al Tibet on el seu amic el Lalai Lama estarà encantat de fer-li lloc entre els monjos budistes per poder netejar la seva ànima de dubtosa consciència.

David Morgades i Clopés

EL MISTERI DEL SETÈ CAMIÓ:

La magnífica escriptora Assumpta Montellà, autora d´entre altres llibres de “La Maternitat d´ Elna”, presentarà el dia 9 de novembre a Vajol el seu nou llibre “El setè camió”.
El llibre parla sobre un comboi de set camions que tenien la missió de transportar una part important del patrimoni artístic procedent del “museo del Prado” així com grans quantitats d’or de la República. El tresor es trobava amagat a la mina Canta de la Vajol construïda per ordre del mateix Negrín amb la finalitat de ser utilitzada com a banc secret. Només sis dels set camions van aconseguir travessar la frontera. Quin misteri amaga el setè camió?.
La presentació del llibre es farà en el lloc on es va perdre el rastre d´aquest setè camió fantasma: en el bunquer d’en Negrín. En un moment de recuperació de la memòria històrica com el que estem vivint, segur que aquest llibre ens servirà per aclarir un trosset més de tot allò que es va enfonsar en l’oblit i que avui torna a surar sense embuts.

David Morgades i Clopés

LES 7 “DIFERÈNCIES” ENTRE EL PP I EL PSOE:

Ara que s’acosten les eleccions generals us proposo mirar exhaustivament les diferències que hi ha entre els dos partits majoritaris a l’estat espanyol, per poder fer les més rectes meditacions i no tenir dubtes de com ens afectarà als catalans quan mani un o l’altre:
El PP promou l’espanyolisme, el PSOE també. El PP s’oblida de fer inversions a Catalunya, el PSOE també. El PP prohibeix les seleccions catalanes i lluita en contra d’aquestes, el PSOE també. El PP no promou el català en l´àmbit cultural (llibres, cinema....), el PSOE tampoc. El PP vol la tercera hora de castellà a les escoles catalanes, el PSOE també. El PP vol la bandera espanyola a tots els edificis institucionals i ajuntaments, el PSOE també. El PP no fa res perquè els productes que es venen a Catalunya s’etiquetin amb català, el PSOE tampoc.
Amb tanta divergència d’arguments subtils entre els dos partits polítics la veritat és que dir qui ens agradaria que governi l’estat espanyol és francament difícil, no us sembla?.

David Morgades i Clopés

A UN PAM DE LA GLÒRIA:

No ha pogut ser, la selecció catalana d'hoquei ha quedat segona en la copa Amèrica disputada a Brasil. Catalunya ha caigut de cara, però ja caurà d’esquena quan sigui més llesta.
Reconec que amb el resultat final del partit totes les parts del cos s’ em van quedar sense govern, rígides, dures, com mortes, un fluid fred que em recorria les venes.
El dolor però, ha estat lleuger ja que és meritori haver arribat a la final el primer cop que es participa. Després d'haver encarrilat una sèrie de triomfs seguits fins a aconseguir arribar a la final, ha perdut contra l'Argentina per 2-4 i ha hagut de conformar-se amb el segon lloc de la competició.
No passa res, hem de pensar amb el poc temps que ha tingut l'entrenador Jordi Camps per preparar els partits amb els jugadors i també que no ha pogut comptar amb tots els efectius que hauria volgut perquè els clubs els necessitaven per les lligues casolanes.
Sincerament, crec que hem fet un bon paper i malgrat que el somni de tardor ha finalitzat estic segur que el proper cop caurà com fruita madura i podrem posar la copa al costat de la del mundial de Macao.
Vull donar ànims a tots els integrants de la selecció que han representat Catalunya amb aquest esperit de campió que ens ha portat fins a només un pam de la glòria. Felicitats, pel vostre país sou ja els campions.

David Morgades i Clopés

CITA AMB EL 38:

Vaig assistir a una reunió a l’Ajuntament on vam coincidir el regidor Sr. Terrades, el Sr. Pere Robert, la historiadora Margarida Colomer i representants de diverses entitats. L’objectiu de la reunió era fer els preparatius per dur a terme un homenatge prou merescut a la Sra. Paquita Pla i Bosch mutilada de guerra i víctima del bombardeig feixista a Mataró de l’any 1938.
Amb l´ajut de l’alcalde, el Sr. Baron (PSC) -fet que l’honora com a persona- així com amb el suport implicit dels representants polítics a Mataró de CiU i ERC, s’acordà fer un reconeixement a l’esperit de superació d’una adolescent mataronina de 18 anys a qui la política va privar l’any 1938 de portar una vida normal.
L’administració, de forma injusta, li va negar el reconeixement de mutilada de guerra, al·legant que es tractava d’un accident.
Com apunt històric podem dir que als diaris de l’època hi ha difusió de la repercussió pública del seu cas i de la posterior visita en exclusiva que li va fer el president de la república el Dr. Negrin a l’hospital de Mataró. El president republicà la va apadrinar degut a la jove edat que tenia la Paquita i va fer que li salvessin en un hospital militar de Barcelona el braç dret que a Mataró li haurien amputat conjuntament amb la cama que va perdre per la metralla. Seguidament la va fer traslladar a l’exili i allà va romandre fins que l’alcalde de Mataró el Sr. Brufau va fer els tràmits pertinents per la seva repatriació.
La Paquita va treballar molts anys amb coratge i esperit de superació a Can Marfà fins que els seus problemes de salut li van impedir.
Avui la Sra. Pla té 88 anys i es troba vivint per pròpia voluntat a una residència de la tercera edat de Canet de Mar. Podríem dir que estem parlant d’un personatge històric de la guerra civil a Mataró i d’un exemple de poder de superació per els nostres joves.
L’acte d’homenatge es farà, sinó hi ha imprevistos d’última hora, el 4 de desembre coincidint amb el dia del bombardeig d’ara fa 69 anys. Tenim una cita amb el 38, hi esteu convidats.

David Morgades i Clopés

L’AMNÈSIA INCOMBUSTIBLE DEL RANCICASPOSISME:

Avui ens hem assabentat que el president del PPC el Sr. Daniel Sirera pateix d’amnèsia crònica en estat avançat. En un brot agut de la seva patologia ha manifestat que el PP mai havia vinculat ETA amb l’11-M.
Tots els que hem escoltat o llegit les seves paraules ens hem senyat d’immediat i tot seguit li hem donat ànims i mostres de suport per tal de que porti el seu patiment amb dignitat. Els mails de condol han bloquejat el correu electrònic de la seu del PP a Barcelona i els telèfons no han parat de sonar en tot el dia . Fins i tot correus ha hagut de fer hores extres per tal de fer arribar al Sr. Sirera les mils de cartes que la ciutadania, de forma massiva li ha fet arribar per donar-li el condol per la seva malaltia incurable .
Pobre noi, els presents encara recordem perplexos al Sr. Acebes el dia de l’atemptat dient en múltiples ocasions que ETA havia estat la responsable d’aquell crim aterrador. En fi, ja se sap que qui no té memòria ha de menjar cues de pansa, i aquest any els del PP exhauriran les existències del mercat.

David Morgades i Clopés

LA DEMAGÒGIA DE L’HOME EQUIVOCAT:

Una vegada més el president de la generalitat el Sr. Montilla ha fet de la demagògia un virtuosisme, pràctica molt estesa entre les files del PSC.
Ara resulta que veient que hi ha un perill seriós d’enfondrà la Sagrada Família degut a les obres de l’AVE diu que la culpa seria del PP i de CIU per haver pactat el trajecte en el seu dia.
El Sr. Montilla demostra ser una persona sense criteri propi a l´hora de canviar una situació que pot portar greus conseqüències, però que lluny d´intentar solventar-la i donar-hi solucions, es dedica a dir que està mal feta i quedar-se tan ample. Potser és que no se’n recorda de que ara mana el PSC a Catalunya?
Sr. Montilla deixi´m aclarir-li que el PSC i el PSOE seran els principals culpables en el cas de que com preveuen diversos experts l’obra més important del modernisme acabi fent llenya.
Els hi han advertit per activa i per passiva, directe i indirectament, en veu alta i en veu baixa, fent el pi i la vertical, no podran dir que no s’ho pensaven.
Vostè escolta les paraules però no diu res, ni que tingués tres oïdes ho sentiria més clar. Semblà que pateixi d’una estranya malaltia però del que realment pateix és de manca d’idees i d’estar sobrat de dubtes i pors.
Si no són capaços de trobar-hi una solució han de dimitir i deixar pas al partit que legítimament va ser el més votat en les últimes eleccions autonòmiques.
D’una cosa pot estar segur Sr. Montilla, si la tragèdia s’acaba consumant no tornaran a governar ni en l’Antàrtida de la vila del pingüí. “Zuerte maeztro”.

David Morgades

STRIKE A LES SELECCIONS:

Aquest cap de setmana ens hem llevat amb una bona notícia, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ja és membre de ple dret de la Federació Internacional.
Que ningú pensi que estem parlant d’un esport minoritari, perquè el Bowling a nivell mundial té més de 100 milions de practicants, convertint-se així en un dels esports amb més afeccionats.
Aquest esport està reconegut pel Comitè Olímpic pel que es pot entendre que si les bitlles fossin un dels esports que formen part de les olimpíades, la nació catalana seria un equip més que competiria en les properes olimpíades de Pequín . Això voldria dir que Catalunya i Espanya competirien entre si amb tota normalitat, que Catalunya seria olímpica a partir d’ara en la disciplina de Bitlles i sobretot que la veda és oberta i s’ha creat un precedent.
Quan parlem de precedent podem entendre que s’ha creat una jurisprudència per tal d´aconseguir el reconeixement internacional de totes les altres disciplines esportives. Ara ja no hi haurà arguments a Madrid per posar traves i entrebancs als esportistes catalans perquè juguin amb els colors del seu país.
Senyors/es estem a un esglaó d’arribar a Ítaca, propera parada, finalització del trajecte internacional.

David Morgades i Clopés

LA TEMERITAT DE L'HEREU:

A l’alcalde de la ciutat comtal els seus amics de Madrid li han regalat un joc de trens que li ha fet agafar molta afecció als esports de risc.
L’esport en qüestió es diu “Aving” i consisteix en fer forats subterranis a la capital catalana per fer-hi passar un ferrocarril nou.
L’objectiu del joc és aconseguir esfondrà com més coses millor, edificis, cases..... i si finalment s´aconsegueix esfondrà l’emblemàtica Sagrada família, s´obtenen punts extra i et regalen un viatge a Madrid, amb totes les despeses pagades per celebrar-ho.
Com gaudeix jugant-hi, com si fos un nen petit està pendent cada dia a veure que s’esfondra i fa un uiiiiiiiiiiiiiiiiiii a la vegada que fa l´ ona amb els braços, cada vegada que està a punt de aconseguir-ho.
Doncs res, ànims Sr. Hereu que el que la segueix l´aconsegueix i vostè està destinat a passar a la història del país com a guanyador absolut del joc del “Aving”. Moltes felicitats.

David Morgades i Clopés

UN TREN PETITO, QUE CORRIA......:

M’agrada viure en un país on el govern que el regenta es preocupa de potenciar el transport públic, i en especial el ferroviari. Em sento satisfet de poder agafar el tren cada dia i arribar sense demora a la feina, amb temps, i fins i tot poder fer el cafè del matí abans de donar el bon dia al meu cap. M’agrada veure la puntualitat del servei de rails, que no em fa quedar mai malament amb qualsevol cita que hagi programat amb antelació, per molt ajustat de temps que vagi. I sobretot estic orgullós dels que fan que els preus siguin tan raonables proporcionalment al servei que ens donen als usuaris.

Amb tot això qualsevol dia tots els passatgers que circulem en els vagons, d’aquesta companyia tant competent i de la que n’estem tan contents, cantarem amb joia plegats allò que ensenyen a les classes de P3 a la canalla: “un tren petitó que corria, que corria........”.

David Morgades i Clopés

EL MARTELL DE LA VIOLÈNCIA:

Desgraciadament hem tornat a ser testimonis d’una agressió racista i injustificada al país català. Un jove va agredir a una menor sud americana a l´interior d´un vagó de metro només pel fet de ser d’un altre origen.
No hi ha res que pugui justificar la violència ni en aquest cas ni en cap. Aquests individus només demostren estar mancats de material neuronal i moure’s per instints animals i primaris. Només han estat dotats d’una sola neurona que resta dins del que sembla ser un cervell humà, es mou amunt i avall, a la dreta i a l’esquerra i fa un eix d’aquells que fan els tennistes de tan en tan.
Crec que personatges com aquest són un perill per la societat. Sociopates compulsius que parassiten als demés sempre esperant l´ oportunitat de fer mal als altres aprofitant qualsevol excusa. Esperem que aquest cop la justícia penal sigui "justa" en aquest trist succés i el martell de la violència no es torni a mostrar mai més ni en públic ni sense.

David Morgades i Clopés

EN DEFENSA D'EN CAROD:

Sóc un fix entre els crítics de la forma de fer política del Sr. Carod Rovira, però avui li faré d’advocat.
Se li ha de reconèixer valentia en el fet d’anar voluntàriament a un programa de preguntes capcioses i amb molt mala baba que estaven ansiosos per saltar a la jugular d’un català amb idees sobiranistes. Un públic nombrós i preparat amb ganivets de fina fulla i verí verbal van atacar-lo despietadament demanant tortura, purgatori i exili.
El Sr. Rovira em va agradar quan va defensar la catalanitat del seu nom bo i que ho va fer d’una manera barroera i poc elegant, però si més no contundent i aclaridora.
Crec que va anar a caure en un parany espanyolista que li ha portat moltes crítiques la majoria d’elles injustes i partidistes.
El líder d’ERC no ha estat mai sant de la meva devoció i un dels seus pecats capitals més greus va ser fer president de la generalitat de Catalunya al Sr. Montilla, contradient així la filosofia del seu partit i enredant a molts dels seus votants.
Però com que l’hàbit no fa el monjo, penso que en aquesta ocasió ha estat víctima de la seva pròpia ingenuïtat. S’ha convertit en el Belcebú de l’estat espanyol, el ninot del pim pam pum de l’ABC i LA RAZON, en la diana vermella del Sr. Losantos ego te absolvo, ...........
Ai, Senyor! Què en farem d´en Carod, ara que a Catalunya repiquen les campanes mel-lancòliques i càntics funeraris per papers espoliats i estatuts denunciats, va i posa més llenya al foc. La seva noble imatge no és res més que cera i la seva inoportunitat el seu pitjor enemic.

David Morgades i Clopés

PERDRE ELS PAPERS:

A veure si entenem d’una vegada perquè els famosos papers expoliats pel règim del terrorista Quico encarà romanen a Salamanca.
Primer, que el congrés aprovés el retorn de la documentació robada durant la dictadura feixista és el resultat d´un mal moment del Sr. Zapatero i on vaig dir molsa avui dic dolça. Segon, que un jutge dicti l’ordre de retorn també té el valor d’un euro amb la imatge de Ramses II al costat del símbol del mapa d’Europa.
Què està passant? és una mostra més de la covardia del PSOE davant la pressió a la que els sotmet el partit popular i la por a perdre les properes eleccions generals? pot ser deu ser que els hi han robat el GPS i no saben com arribar a la ciutat de Salamanca.
No, home no! el que passa és que volen fer una arribada triomfal a Barcelona i els volen retornar aprofitant la inauguració de l’AVE.
El Sr. Zapatero és un il·lusionista de pa sucat amb oli, que ara ja només deu enredar al Sr. Carod Rovira, l’únic deixeble que li queda a la Generalitat de Catalunya.
El PSOE ha perdut del tot els papers i ara haurà de demanar a un grup d’experts arqueòlegs que els busquin a veure si tenen més sort.

David Morgades i Clopés

PANTALLA OBERTA A LA SELECCIÓ:

Ahir a la nit vaig assistir al programa Pantalla Oberta que presenta el periodista Pep Andreu a Televisió de Mataró.
La pregunta oberta del programa era : Seleccions catalanes si o no? Entre els tertulians hi havia el regidor d’esports de Mataró, el Sr. Ivan Pera, l’entrenador de la selecció Catalana d’hoquei el Sr. Jordi Camps, alguns periodistes esportius, el Vicepresident de la Plataforma Pro seleccions esportives catalanes el Sr. Sergi Blàzquez i un servidor.
El Sr. Pep Andreu ens va dir que havien buscat un convidat que fos contrari a les seleccions esportives catalanes, però no va ser possible trobar-ne cap i potser per això vam trobar a faltar algú que fes de “dolent” de la pel·lícula.
La convergència entre les persones assistents era quasi unànime, llimant potser algun pèl del nas, però en definitiva no hi va haver el marro que s’hauria esperat en un debat polèmic que va acabar en una bassa d’oli. Tots els convidats mostraven una educació extrema que normalment no es veu en debats televisius que esdevenen olles de cols.
Vam aprofitar per donar les gràcies al regidor socialista (PSC) i a totes les formacions polítiques de Mataró (CiU, ERC, INV, CUP) que van votar a favor de donar suport a les seleccions catalanes en l’últim Ple celebrat a l’Ajuntament.
Tan de bo aviat la pantalla de televisió estigui oberta per veure la nostra selecció disputant partits internacionals amb tota normalitat i sense que el “Villa” de torn ens els pugui prohibir .

David Morgades i Clopés

L’OBJECTIU MAL GRADUAT:

M’han fet gràcia les declaracions del regidor Sr. Ramon Bassas quan ha assegurat que a les escoles hi ha una bona vigilància per part de la policia local a l´entrada i sortida dels nanos del centre escolar.
Sincerament no crec que ho hagi dit amb un aire de cinisme o simplement de broma malsana. Penso que més aviat deu ser perquè no està ben informat i peca d’ingenu, ja que és una persona que mostra ser intel·ligent i de neurones no n’hi manquen. Les seves declaracions semblen ben bé una foto borrosa que no ha sortit com s’esperava per no haver graduar bé l’objectiu de la càmara fotogràfica.
Per fer referència a un exemple en concret, l’any passat a l’escola Anxaneta es van recollir signatures que posteriorment es van portar a l’Ajuntament precisament per manca de seguretat viària.
Alguna cosa no va bé, qui fa la planificació dels serveis dels professionals de la policia? potser el problema és degut a una manca d’efectius? si fos així no seria millor tenir un personal com els agents cívics proposat per CiU, que resulta més econòmic i pot assegurar un bon servei?
No sé però està clar que l´ òptica no està ben graduada i algú hauria de passar per l´oculista per canviar-se les lents de contacte per ulleres de cul de got. Què en penseu?.

David Morgades i Clopés

L’ALQUÍMIA DELS ESTACIONAMENTS:

Al barri de l’Havana hi ha rebombori i mal de panxa, els veïns després d’assabentar-se del començament de les obres del CEIP Montserrat Solà al pàrquing de Cal Collut ja estan pensant on deixaran els seus respectius automòbils.
Fins ara el pàrquing presentava una solvència inequívoca d’èxit d’estacionament pels veïns de la zona, un lloc quasi idíl·lic per deixar el vehicle sense haver de fer mil i una voltes i tornar amb la cua entre cames al lloc d’inici.
Evidentment fer escoles és bo per la barriada, al igual que oferir tots els serveis que manquen i que per cert encarà en són forces, però també és veritat que no es donen solucions per part del consistori municipal pel tema de l’estacionament del parc mòbil de la ciutadania.
Alguns veïns han començat a fer lloc en els seus pisos de 30 m² per posar-hi també el cotxe, d’altres han agafat una pala i un pic i han començat a cavar un sot amb rampa a la vorera de davant de casa, fins i tot hi ha qui ha optat per contractar a una sèrie d’experts alquimistes perquè descobreixin la fórmula per encongir el metall del cotxe i reduir així l’espai necessari per deixar l’utilitari.
Com podeu veure la lucidesa i enginy del veïnat Havanenc no deixa indiferent a ningú i no cal que ningú s’amoïni, perquè en definitiva, d’idees resolutives n’hi ha un munt. L’ajuntament pot estar ben tranquil veient com l’autosuficiència dels seus ciutadans solventa la manca d´ idees que tenen i això que sinó em falla la memòria al seu eslògan de les últimes eleccions municipals hi deia : “NOVES IDEES”.

David Morgades i Clopés

L'OMBRA DEL POLLASTRE:

La cosa no deixa de ser curiosa, si un individu va amb una esvàstica nazi, amb bon criteri se l’acusarà d’apologia al genocidi. Per contra, si un individu d’aquests mononeuronals asipnàptics porta una fotografia d’en Quico o un pollastre al mig d’una bandera espanyola no passa res, ens diran: que estem en democràcia home!.
Perquè ho entengueu, la imatge d’un terrorista d’estat que l’últim que volia amb el seu caciquisme ranci era la democràcia, està tolerat, de fet, fins i tot és moda. Que en saben els nostres legisladors de fer lleis, només faltaria.
A qualsevol altre estat del món es perseguiria als ex ministres del dictador i se’ls jutjaria per crims de guerra, es confiscaria el que el cacic va robar i es tornaria als hereus de les víctimes, s’esborrarien tots els vestigis que quedessin del règim feixista de la vida pública i es condemnaria per unanimitat entre tots els partits polítics la dictadura i tots els que la venerin. Que en són de rucs els altres països, oi?.
En canvi, com que a l’estat espanyol són tant espavilats i progressistes, l’últim dia 12 d’octubre hem pogut veure molts exemples de com permeten que es divulgui la fotografia del terrorista en diferents productes. Algú em vol explicar per què no obliguen a retornar tot allò que es va robar i que encarà està en mans de la família Franco? Per què fan els ulls clucs davant una fundació que encoratja lliurement les accions del cacic , entre moltes altres bestieses.
Em pregunto fins quan els néts de les víctimes del franquisme haurem d’aguantar aquesta vergonya de viure sense sol perquè ens el tapa aquesta ombra allargada del pollastre. Què fa falta per fer justícia en un país que encarà pateix una memòria històrica amb moltes cicatrius obertes?

David Morgades i Clopés

CONCELLERS FEN CIUTAT:

Aquest dimarts vaig assistir al consell de ciutat que es va celebrar al centre cívic del Pla d’en Boet.
Haig de dir que em va semblar profitós encara que crec que el diàleg sempre hauria d’ésser present en els temes que afecten al nostre municipi i no només quan els hi peta o quan toca.
En un moment de l’acte i en concret després de la xerrada que va fer el regidor Sr. Carlos Fernández, un assistent va donar una nota de color, per allò de trencar el gel. Sense cap poll a d’alt del cap, l’home va agafar el micròfon i va dir que el que s’estava fent allà no servia per res i va marxar indignat mentre es posava una gorra d’aquelles de beisbol al cap. La resta d´ assistents ens vam quedar a quadres mentre ens trobàvem amb les mirades els uns als altres.
Després d’aquell toc d’humor o de mala llet, depèn de com es vulgui mirar, els debats van continuar i es van fer grups de converses, on es va intentar donar punts de vista a tenir en compte per part de l’ajuntament.
Em va agradar veure durant el descans tots els assistents, de colors polítics diferents que romanien allà, disparar converses disteses i enriquidores entre si mentre buidaven la caixa de galetes que hi havia sobre la taula del passadís.
Penso que s´haurien de potenciar més actes com aquest per part del govern, abans de prendre decisions que afectin a la ciutadania de Mataró. Sempre és de savis escoltar als teus oponents i després comparar les opinions i treure finalment les conclusions més idònies.

David Morgades i Clopés

100 POSTS INSOLENTS PER A LECTORS INTEL-LIGENTS:

Avui he vist sorprès que tocava escriure el post del primer centenari del bloc. Creieu-me si us dic que amb les llàgrimes que em sortien de les parpelles he pogut omplir una ampolla d’aigua de litre i mig.
Bé, ara parlant seriosament, aquests primers 100 post han estat una agradable experiència, on si exprimiu i cargoleu ben fort cada lletra se’n pot extraure força fruit en forma d´ idees.
He redactat crítiques constructives, iròniques i algun pebrot que altre. Fins i tot a vegades situacions on el ridícul faria patxoca en mans del polític mandrós de torn.
Espero arribar al bicentenari d’aquest bloc amb prou lucidesa per poder descriure realitats inversemblants que faran rumiar sobre el futur del nostre país i del nostre poble.
Gràcies per la vostra lectura i si voleu fer alguna critiqueta, endavant les destrals, que són pocs i estan dormint.

David Morgades i Clopés

L´ ALOPÈCIA IMPARABLE D’ERC:

Els dirigents de la plana major d’ERC i responsables del tripartit, entesa o com dimonis es digui l’invent del TBO, comencen a exhibir una alopècia preocupant.
Víctimes de les inacabables preses de pèl per part dels perruquers estilistes del PSC i de retruc del PSOE, s´estan quedant sense un sol pèl de tonto al cap.
L´ última perla: la concessió del Prat a una companyia que promou la parada obligatòria amb peatge a Barajas impressiona de veritat. Pecar d’ingenus una vegada pot passar, però és que els socialistes se’n fan un tip de riure i posar-se medalles de com fan ballar sevillanes als independentistes.
Els inventen títols de vice-president de la generalitat o coses semblants a canvi d’un “sí senyor” permanent i invariable durant els anys de mandat. I en el cas de que es passin de la ratlla han de córrer a rectificar i demanar perdó al gran Don José, molt honorable president de la generalitat i olé.
Haurien de començar a pensar en posar-se en mans d’un especialista apropiat d’alopècies avançades o al final hauran d´anar amb perruca al parlament. I sinó temps al temps.

David Morgades i Clopés

EL PP DEMANA LA INDEPENDÈNCIA D’ESPANYA:

El Patit Popular ha esclatat, tip de la insolència catalana contra els símbols i institucions espanyoles, està meditant proposar un referèndum per demanar el trencament de l’estat espanyol amb la nació catalana.
De moment ha posat en marxa la campanya “Somos España”, on deixen molt clar que no volen seguir formant part de l’estat plurinacional espanyol.
Els populars aprofitaran el dia de la hispanitat (festa del país veí) per repartir fulls de propaganda separatista on s´hi podrà llegir “nuestra casa, nuestra nación, nuestra gente. Somos España”.
Des de la generalitat crec que s´hauria d´ aplaudir la valentia del partit popular i animar-los a que continuïn demanant la separació d’Espanya de Catalunya. També crec que des de la ciutadania caldria donar -los un cop de mà perquè assoleixin el seu objectiu.
La cosa és ben curiosa, tan de temps creient que eren ells els que volien estar amb nosaltres i ara resulta que els que demanen la sobirania són ells. Mira que n’arribem a ser de mal pensats, eh!

David Morgades i Clopés

EL CAVALL DE TROYA:

Si ens endinsem al despatx del Sr. Montilla, podríem escoltar-lo dient que els socialistes no són independentistes i que ningú s’equivoqui, que ara que venen les eleccions generals no poden haver-hi mals entesos i cal que tothom ho tingui clar.
En canvi si obrim la porta del Sr. Carod, el sentirem fatxendejar sobre el referèndum de sobirania del 2014. Data a llarg plaç que encara falta molt i no sabem quin temps farà. En canvi si truquem a la del Sr. Saura, no escoltarem res, perquè en boca tancada no entren mosques i si volem continuar pujats al carro millor ni dir res ni fer res. Que qui no fa res no s’equivoca.
No és d’estranyar doncs que avui per avui el ciutadà no sàpiga quina política es ven al mercat de la generalitat i durant el dia senti negre i durant la nit blanc.
Que hi ha un cavall de troya instal·lat a la casa gran de Catalunya és un fet, ara només cal veure què en sortirà de l´interior de l’animal de roure. El temps ho dirà hi mentrestant anirem fent ús de les infusions de til.la no fos cosa que ens poséssim massa nerviosos.

David Morgades i Clopés

LA PILARICA DEL TECNOCAMPUS:

A Mataró estem d’enhorabona, avui estem cofois de saber que la Sra. Pilar González, coneguda regidora socialista des dels començaments dels temps del socialisme contemporani al nostre municipi, ha deixat la política per dedicar-se a la dolce vita.
El partit socialista de Mataró li ha volgut agrair tots els seus anys de servei inestimables atorgant-li un càrrec vitalici de tècnica espiritual del tecnocampus de la ciutat a canvi de que donés pas a les noves generacions del PSC de Mataró .
Li asseguren la insignificant xifra de 43000 € anuals de sou , que com no els ciutadans estarem encantats de costejar-li amb els nostres impostos.
Però res a dir-hi, ja que com s’ha pogut veure, el càrrec no ha estat posat a concurs sinó a lliure designació objectiva de l’alcalde del consistori municipal, el qual després de meditar llargament la seva decisió i d’un mar de suor, s’ha pronunciat amb una objectivitat impecable i majestuosa.
La Sra. Pilar és mestra de professió, però s’ha convertit en tècnica per la gràcia divina d’un dia per l’altre. La política socialista ja les té aquestes coses, no ens sorprèn.
Per tal de que l´ homenatjada no pateixi d’estrès s’ha contractat també a un director que serà el que farà les funcions que es deriven del càrrec. Mentrestant l´ ex regidora socialista s’ocuparà de l’important tasca de treure la pols a la figura de la mare de Déu del Pilar que romandrà a la capella religiosa del centre universitari on es podran encomanar els estudiants després de fer un examen d’aquells que fan por.
Sra. González, vostè sí que "val"!.

David Morgades i Clopés