És curiós, tant la societat com els mitjans de comunicació fan referència al pèssim nivell d’ensenyament que adquireixen els estudiants i aboquen tota la culpa al sistema educatiu. Jo em pregunto si de debò és el principal culpable i no estan gastant la llum, com ciris a ple sol.
Anem per parts; en aquesta mascarada de bona fe, hi ha qui diu que l’ESO no s´hauria de fer dins del mateix centre que l’educació secundaria, perquè es creu que van massa joves a un ambient del tot adolescent i això els pot condicionar. També s’argumenta que en l'anterior sistema educatiu els alumnes que no volien seguir estudiant deixaven els centres d’ensenyament als 14 anys i ja no eren un obstacle pels que volien seguir estudiant i en canvi ara han de patir-los fins als 16 anys.
Podem escoltar mil i un arguments sobre el perquè del fracàs escolar, però difícilment llegirem que la culpa es pugui atribuir als progenitors. Vivim en una societat on sempre es busca culpables per tal de no assumir els errors propis i en aquest cas no és molt diferent. Què fa falta? Bastons, garrots i pals? no, penso que els principals culpables són els pares dels alumnes per activa o per passiva.
Podem dir que al incorporar-se la dona al mercat laboral (per sort) la figura materna que podia dedicar el seu temps a treballar amb els fills el que fan a l’escola ha desaparegut en la majoria de llars, traslladant la responsabilitat de l’aprenentatge als educadors en un 100 %. Si el nen no aprèn es culpa del mestre i si fracassa a la vida serà culpa del sistema educatiu que el govern no va saber preveure.
Realment és poc esperançador, potser caldria una mica més d’autocrítica i no sempre defugint de bon grat la responsabilitat. No podem arrufar les celles i decidir que el pescador treballi amb un pinzell i el pintor amb unes xarxes, tots hauríem d’assumir el nostre rol per feixuc que sigui.
Anem per parts; en aquesta mascarada de bona fe, hi ha qui diu que l’ESO no s´hauria de fer dins del mateix centre que l’educació secundaria, perquè es creu que van massa joves a un ambient del tot adolescent i això els pot condicionar. També s’argumenta que en l'anterior sistema educatiu els alumnes que no volien seguir estudiant deixaven els centres d’ensenyament als 14 anys i ja no eren un obstacle pels que volien seguir estudiant i en canvi ara han de patir-los fins als 16 anys.
Podem escoltar mil i un arguments sobre el perquè del fracàs escolar, però difícilment llegirem que la culpa es pugui atribuir als progenitors. Vivim en una societat on sempre es busca culpables per tal de no assumir els errors propis i en aquest cas no és molt diferent. Què fa falta? Bastons, garrots i pals? no, penso que els principals culpables són els pares dels alumnes per activa o per passiva.
Podem dir que al incorporar-se la dona al mercat laboral (per sort) la figura materna que podia dedicar el seu temps a treballar amb els fills el que fan a l’escola ha desaparegut en la majoria de llars, traslladant la responsabilitat de l’aprenentatge als educadors en un 100 %. Si el nen no aprèn es culpa del mestre i si fracassa a la vida serà culpa del sistema educatiu que el govern no va saber preveure.
Realment és poc esperançador, potser caldria una mica més d’autocrítica i no sempre defugint de bon grat la responsabilitat. No podem arrufar les celles i decidir que el pescador treballi amb un pinzell i el pintor amb unes xarxes, tots hauríem d’assumir el nostre rol per feixuc que sigui.
David Morgades i Clopés
4 comentaris:
Doncs tens raó. En lloc de pares és parla se societat, sistema, etc.
Si Enric, crec que la gent no és concient de la influència positiva o negativa que pot tenir sobre els seus fills en materia d'estudi.
Una abraçada
David
Auríem de repartir i assumir culpes a parts iguals. No existeix un sols culpable en el fracàs escolar, encara que sense cap dubte els pares sempre seran els últims responsables si jerarquitzem el problema.
També hauríem de tenir en compte dos factors importants, que en la majoria de les ocasions acaben per obviar-se:
1er. L'educació és gratuïta. No sembla que costi gens, tot el món pot estudiar, així que es converteix en alguna cosa vulgar i es menysprea. És com és xaval que crema un contenidor o trenca una cabina telefònica. Per quina ho fa? Per que no li dóna cap valor, encara que segur que ho veuria des d'altre prisma, si s'hagués criat en una societat on les escombraries s'acumulés en les voreres o que per a poder comunicar-se hagués de recórrer diversos quilòmetres.
2º El sistema educatiu actual està obsolet. Es llastra una educació caducada que no ha canviat des del segle XIX (I no exagero amb aquesta afirmació) i que en absolut correspon amb la sobreestimulación de l'alumne del segle XXI.
Repeteixo, tots som co-responsables, però si no s'assumeixen aquests dos punts, tampoc aconseguirem acabar un problema que ens amenaça a tots, ja que són els nostres fills qui avui estudien, qui demà haurien de llençar endavant la nostra societat, i una societat amb un important fracàs escolar, és una societat amb càncer.
Sr. Russo respecto la teva opinió i en alguns punts i estic d'acord, però dir que el sistema educatiu és del S. XIX em sembla si més no una mica agossarat.
De totes maneres continuo pensant que el pricipal problema de l'educació és l'educació primària. Si els fonaments no són bons la casa cau.
Una abraçada
David.
Publica un comentari a l'entrada