dimecres, 11 d’abril del 2007

LA LLENGUA EN UN MORRIÓ


Esgarrifa veure que en ple segle XXI a Catalunya, acomiaden a una treballadora per fer servir el seu dret d'utilitzar la seva llengua materna i la del seu poble. Aquesta dona va cometre el greu delicte de negar-se a parlar amb una llengua que malgrat sigui oficial no deixa de ser importada a Catalunya.
Mirem d’entendre-ho tots plegats: la llengua pròpia de Catalunya és el Català, si o si, “polutant” és molt comprensible ja que 1 + 1= 2, si estàs a Catalunya volguis parlar amb català.
Espero que ningú s’hagi perdut fins aquí, bé, continuem, si la llengua catalana és minoritària en els mitjans de comunicació, tant amb premsa o en T.V., en cinemes, llibres, etc, etc, com és possible que des de Madrid diguin que es persegueix al castellà. I si no vols sopa d'all, dues tasses, els ciutadans del bunyol aprofiten per defensar aquesta hipòtesis tan buida de contingut com interesada en període electoral, amb la seva mala fe habitual que ens tenen acostumats.
No serà que la llengua perseguida i criminalitzada és la catalana, i que alguns encarà pensan que parlar amb la llengua pròpia de la terra és una manca d’educació.
Però es clar que tota la feina feta per part de CIU durant el seu mandat a la generalitat, de reconducció de l'asfíxia linguística franquista soferta a Catalunya, se’n va a norris, amb un president al parlament català a qui parlar amb català li suposa dues hores de mirar-se al mirall per assajar la frase del telenoticies de torn, i no encallar-se en la gesta.

David Morgades i Clopés