S’ha consumat la venjança espanyola, la cara destapada de la perversitat ha vist per fi la llum del sol.
Els bergants togats de l’imperialisme de castella han donat sacietat a les ganes de repressió contra Catalunya i han dibuixat destrament la guillotina que talla les aspiracions d’un país, del nostre país.
La beneiteria i la imaginació verda dels polítics catalans que ens volien fer creure amb les seves fantàstiques mentides que això podia acabar bé deu estar ben decebuda. Doncs que es pensaven aquests xerrameques! que Espanya cediria a eines que es podrien utilitzar en contra seva?
Cal sortir tots al carrer i cridar que els catalans no acceptem més submissió i volem la independència, que volem ser lliures per decidir el nostre futur, que no volem cap estatut retallat o no.
Esperem que l’ultratja i humiliació de l’estatut serveixi perquè aquells que encara els manca la facultat de la visió de la realitat, curin la seva ceguesa i es sumin a proclamar al món que som una nació.
