dijous, 31 de maig del 2007

QUIS CUSTODIET IPSOS CUSTODES?


Qui vigila als vigilants?. En una societat que tendeix a l’anarquia, on tothom vol tenir drets però cap obligació, i que ho pateix molta gent a la seva la vida quotidiana, jo em pregunto si la Polifobia que es viu no va en contra de la gent de bé.
Totes les polèmiques sobre les filmacions policials que surten en els mitjans de comunicació i que pretenen convertir en jutges esporàdics als ciutadans són un producte demagògic del govern que tenim.
La feina de la policia és realment complexa, molt complexa, i els superherois només existeixen en els còmics i en el cine.
Els policies són ciutadans normals i corrents que fan una feina determinada i de molt risc.
Quan parlo de risc no només em refereixo a risc físic sinó a tots els nivells. Tothom, des dels ciutadans fins als jutges els exigeixen que prenguin les decisions correctes en mil·lèsimes de segon, que tinguin la sang d’orxata davant les múltiples provocacions de les que són objecte, que puguin reduir una persona sense fer-li mal, que mantinguin el principi d’autoritat sense fer servir cap tipus de violència verbal o física.
Em sembla que realment se’ls hi demana impossibles a unes persones que s’enfronten a diari a la realitat de la societat i que tantes vegades arrisquen la seva vida per als ciutadans.
Estem davant d’un moment de la història on els polítics que manen i els mitjans de comunicació han manipulat a la opinió pública fent que la ciutadania criminalitzi la policia i que s’animi a presentar denúncies judicials contra els agents de policia per qualsevol cosa.
I el més greu és que d’aquestes denúncies els jutges en fan sang amb sancions en contra de la policia, emprant un garantisme judicial que no només va en contra de la raó sinó en contra de la societat de bé.
Que passarà quan els policies deixin d’arriscar-se en la seva feina per por de conseqüències sancionadores contra ells?. No oblidem que són treballadors amb famílies i que fan aquesta feina per guanyar-se les garrofes com qualsevol altre treballador.
El que està clar és que si la societat segueix aquesta línia ho pagarem tots molt car en un futur no gaire llunyà.

VOSTÈ SI QUE VAL


Deixeu-me posar un 10 al Sr. Jordi Portabella per la seva decisió de deixar el tripartit. Veient les imatges de la televisió, on s’observa com al Sr. Hereu se li cau el somriure de cartró a terra al sortir del despatx, és per tenir una guspira d’esperança de cara al futur polític del nostre país.
La sopa d’all grillat en forma de tripartit comença a trontollar, perquè no s’aguanta ni amb pinces. Tan de bo als altres municipis de Catalunya els representants d’ERC siguessin igual de valents i fessin el mateix.
Fa temps vaig escriure en aquest bloc que els únics beneficiats de la formula del tripartit eren els socialistes i que els demés només n’obtenien un desgast polític, i així s’ha demostrat en aquestes eleccions.
ERC és un partit de la terra i mai es tindria que haver ajuntat amb un partit espanyolista que només ha fet servir als independentistes per arraconar i intentar fer desaparèixer CIU del marc polític català, culminant així la seva obsessió amb un pla maquiavèlic i manipulador.
Tan de bo el Sr. Teixidor, a qui tinc en gran estima, fes el mateix que el seu company polític de partit de Barcelona a Mataró.

David Morgades i Clopés