AIXÒ ES POT SALVAR:

Diumenge vaig sumar-me a un grup de pares de l’escola l’Anxaneta de Mataró que juntament amb la mainada vam fer una sortida per plantar arbres. Vam anar fins a la zona dels Cingles de l’Avenc de Tavernet a Osona per participar a la campanya “Plantem el futur” promoguda per Catalunya Radio.
Entre tots vam posar un granet més per col·laborar a salvar aquest planeta que alguns s’han proposat destruir, i que malauradament aconsegueixen fer molt bé.
La campanya formava part del programa de les Nacions Unides pel medi ambient (PNUMA) que s’ha posat el repte de plantar mil milions d’arbres a tot el món.
Si voleu el nostre esforç ha sigut insignificant veient com els telenoticies parlen de canvis climàtics i desglaç d’icebergs, però volíem formar part de la conscienciació social i de la protesta unànime per tal d’exigir més mesures als governs de tots els estats del planeta.
A part d’això, dir que hi va haver gran afluència de gent i participació ciutadana i que tots ens ho vam passar pipa plantant arbres i veient un camí de futur més esperançador que el que és veu ara.

David Morgades i Clopés

LA TEMPTACIÓ D'EN DURAN I LA TRAMPA SOCIALISTA:

Amb l’habilitat que caracteritza els socialistes per enganyar i manipular als demés, ara s’han posat la disfressa de dimoni i tempten a CiU perquè voti a favor de fer nou president del congrés al infumable Sr. Bono.
No! Duran digués no a les contraprestacions que ofereixen, com deia " l' il-lustre" socialista Sr. Ibarra que : “se lo metan por donde se acaba la espalda”.
Convergencia ja ha patit molts anys les crítiques interessades per haver fet pactes amb el PP, ara no els hi hem de donar motius per dir que ens posissionem a favor d’un personatge ranci i espanyolista com el Sr. Bono.
Hem de veure’ls a venir, el que volen és que la mel que ens posen als llavis ens faci perdre l’oremus, i d’aquesta manera anar fent una política de desgast dels partits nacionalistes-sobiranistes a Catalunya.
Duran sigues ferm, no caiguis amb la temptació i demostra que no donem suport a gent que insulta i falta al respecte a Catalunya. Com deies en campanya: “han de respectar Catalunya”.

David Morgades i Clopés

EL CONGRÉS DE CDC MARCARÀ UN ABANS I UN DESPRÉS DE LA POLÍTICA CATALANA:

Si les conclusions que surten del congrés de CDC són que s’ha de liderar el camí cap a la plena sobirania de Catalunya les coses a la política catalana no tornarà a ser mai més el mateix.
Esquerra republicana haurà d’assumir que ja no serà el partit majoritari que defensi la sobirania de la nostre nació, el seu paper haurà de ser el de total recolzament a qui tingui més suport social. La continuïtat del Tristpartit ja no s’aguantarà per enlloc i els republicans hauran de sortir d’aquest govern de caire espanyolista i formar-ne un altre clarament sobiranista.
Abans que arribin les properes eleccions autonòmiques ja hi hauria d’haver acords ferms i previs que donessin un grau de confiança als ciutadans per fer l’esforç d’anar a votar un futur polític esperançador.
Ara bé, si CiU opta clarament pel camí sobiranista ERC ha de fer un pas que doni confiança i fer una moció de censura al PSC l’endemà mateix. Tots aquells convergents que sempre hem apostat clarament per la via sobiranista estem a punt de veure acomplerts els nostres desitjos. Tan de bo serveixi per fer el canvi que necessita convergència per tornar a ser el partit polític abanderat a Catalunya.

David Morgades i Clopés

REFUNDEM CDC:

En Joan Fonollosa conseller nacional de CDC ha fet un escrit en el diari AVUI on argumenta que CDC ha de liderar el camí a la sobirania del nostre poble i per tan s’ha de reinventar la filosofia del partit. Hi estic d’acord, ja fa temps vaig escriure en un post que CDC hauria de ser CDCS (convergència democràtica de Catalunya Sobirana).
En Joan acaba l’article fent una crida pública perquè tots aquells que hi estiguin d’acord, militants o no s´hi posin en contacte a traves del correu Refundar.Convergencia@gmail.com.
Des d’aquest bloc animo a tots aquells que el llegiu a adherir-vos a aquesta iniciativa i formar part dels fonaments d’aquesta nova filosofia de futur on CDC ha de ser la pedra angular que porti Catalunya a tenir la plena sobirania i a ser un país més dels estats d’Europa.

David Morgades i Clopés

EL FULL DE RUTA HA DE CONDUIR A UNA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA:

S’ha de fer, ara toca que tots plegats deixem l’orgull a l’armari i comencem a treballar el full de ruta cap a la sobirania. Des de CDC hem de parlar clar i liderar aquesta proposta, evidentment, sense deixar la nostra cultura política i forma de fer que ens caracteritza.
És necessari donar la mà a tots aquells que ens vulguin acompanyar fins al final i fer net de totes les picabaralles de poder que ens han vingut succeïnt en els últims anys arran de la creació del Tristpartit i la venjança d’ERC sobre CiU.
Bé, doncs tornem a començar de zero, manca una encaixada de mans sincera, i fer una estratègia política de país que ens porti a conduir la generalitat, les diputacions, els ajuntaments cap a la mateixa direcció. Convergim cap a la sobirania i fem una declaració d’Independència del nostre país. Digueu-me on s’ha de signar.

David Morgades i Clopés

CHANTAL SÉBIRE I LA NECESSITAT DE LEGALITZAR L’EUTANÀSIA:

Europa fa temps que viu fent-se aquesta pregunta “Eutanàsia sí o no”. El cas de Chantal Sébire hauria de fer pensar als governs del món sobre si tenen dret a negar una mort digna a una persona amb una malaltia incurable que viu només per patir dolor. Penso que s’haurien de crear uns tribunals d’avaluació pel dret a l’eutanàsia encarregats de valorar cada cas i dictaminar-ne una sentència coherent i argumentada. La Chantal estava afectada per un tumor incurable i la justícia li va negar el seu dret a tenir una mort digne perquè les lleis no ho permeten. Bé doncs l’únic que han aconseguit és que aquesta persona portés a terme la seva demanda pel seu compte i que l’estat se’n pugui rentar les mans al ser suïcidi. Obligar a viure a una persona com la Chantal Sébire que demana morir per pròpia voluntat i amb plena consciència d’actes ratlla el sadisme.
Això és amagar el cap sota l’ala i no voler afrontar un problema social que s’ha de resoldre. Vull destacar la valentia d’aquestes persones per fer públic el seu dret a morir dignament i denunciar la poca implicació política i jurídica dels seus governs. S’ha d’evolucionar en aquest sentit i legalitzar l’eutanàsia a Europa i al món, això sí, prèviament avaluada per professionals i amb una sentència judicial que l’autoritzi. Descansa en pau Chantal, el teu patiment ja s’ha acabat.

David Morgades i Clopés

UNS BARRUTS I ELS ALTRES AMB EL LLIRI A LA MÀ:

El PSOE i el PSC han fet una interpretació teatral digne d’esment. Ara resulta que el Sr. Zapatero renya a la seva filial a Catalunya per l’augment de vots del PP en detriment de vots socialistes a les espanyes per culpa de l’estatut català. Després del gran suport ingenu que els hi va donar la societat catalana a les últimes eleccions, ara tenen la barra (habitual en els socialistes) de dir que l’estatut català ja no és prioritat. Quines penques i poca vergonya! Que serveixi de lliçó als que han donat suport incondicional al PSC pensant que en podrien treure profit per Catalunya.
Ha quedat demostrat que pels interessos catalans un PSOE fort a Madrid és igual de nefast que el PP al govern espanyol.
Si al menys tinguéssim un govern a la Generalitat que ens defensés i que lluites per tenir més autogovern seria una altre cosa, però el PSC només baixa les orelles a les ordres del seus amos de Madrid. I d’ERC què en podem dir, doncs que van amb el lliri a la mà esperant que els socialistes catalans demanin millores de finançament als socialistes de Madrid.
Il·lusos, a casa del sabater sabates de paper.

David Morgades i Clopés

RECORDANT LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME:

Ahir amb la Margarida Colomer (historiadora) i en Miquel Torner (Marxaire) vam assistir als actes de commemoració del 70è aniversari dels bombardeigs a Catalunya durant la Guera Civil. Es van recordar els atacs aeris per part de l’aviació italiana i alemanya que realment van ser els assassins principals dels ciutadans catalans que hi van perdre la vida. Sorprenentment es veu que a Italia volen homenatjar a alguns dels pilots assassins com si fossin herois de guerra posant els seus noms a carrers o places d’alguna població Italiana. Esfereïdor, vergonyós, poca-solta, indignant, se m’acabarien els adjectius per condemnar aquesta proposta d’alguns polítics italians. Per sort des de la pròpia Itàlia ja han sortit veus per condemnar aquesta proposta sàdica i de mal gust.
Penso que ja és hora de perseguir tot allò relacionat amb el feixisme, tan l’espanyol com l’Italià o de qualsevol lloc del món. Està clar que a l’estat espanyol el govern té molta feina a fer, des de retirar qualsevol simbologia franquista, com il-legalitzar la fundación Francisco Franco, o com no perseguir i jutjar per còmplices del terrorista d’estat als ex ministres del dictador que encara són vius (Fraga, Samaranch,.......).
Sr. Zapatero faci el favor de treure la baieta i el Mr. Prooper polític i comenci a netejar tota la brutícia feixista de la societat contemporània, que ja fa massa temps que fa pudor.
Des d’aquest bloc vull fer una abraçada a totes les víctimes dels bombardejos per la seva fortalesa i valentia per afrontar la vida amb aquests greuges irreparables que mai s’esborraran de la seva memòria.
Abans de finalitzar vull destacar la presència en aquest acte de la Mataronina Paquita Plà i Bosch víctima d´un d´aquests bombardejos a la nostra ciutat, amb qui el conseller Saura va tenir la gentilesa de voler-se fotografiar.

David Morgades i Clopés

UN TRIPARTIT SOBIRANISTA A MATARÓ:

A la presentació del llibre sobre el PSC d’en Xavi Mir a la llibreria Robafaves de Mataró es van poder observar les diferències importants d’opinió, encara que no insalvables, entre les idees majoritàries d’ERC, CiU i la CUP.
En Xavi representava ERC, en Juli (CUP) i jo la cultura política de CiU. Haig de reconèixer una desavinença important amb els arguments d’en Juli Cuellar. Mentre ell defensava que no hem de treballar políticament a Madrid i sí potenciar el dret a decidir, jo li reflexionava sobre el compromís polític amb els votants que esperen que es tregui profit pel país de pactes que es puguin aconseguir des de la capital de l’estat espanyol.
La postura d’en Xavi, evidentment s’acostava a la del representant de la CUP, però és curiós que al final tots volíem un estat sobirà per Catalunya i això és el que realment importa. Només si per part de tots aconseguim afluixar les nostres diferències podrem destensar la corda que ens lliga a Espanya, però per aconseguir això han d’entendre que CiU és imprescindible i el PSC només és un obstacle que cal enretirar. Mentre ERC doni suport a un partit nacionalista espanyol com el partit socialista serà impossible arribar a la sobirania que tots volem. Ells veuran que els interessa més, si el poder o el bé del país.

David Morgades i Clopés

L'ENIGMA PUIGCERCÓS:

Si com és d’esperar el Sr. Puigcercós esdebé el relleu natural del ja gastat Sr. Carod a ERC veurem per on van els trets. Continuarà ERC donant suport al triengany deixant així Catalunya sense arguments defensius davant els atacs que arribin des de Madrid? Farà el Sr. Puigcercós un canvi de 180 º a l'estratègia d’ERC fent una moció de censura al Sr. Montilla per canviar la presidència de la generalitat?
S’acabaran els invents d’esquerres progressistes que mai han existit i que han estat una manera més del PSC per entabanar a tothom? S’adonarà ERC que els seus acords amb el PSC només beneficien als socialistes i en canvi a ells els causa un desgast enorme?
Bé, estarem expectants a les cabòries que deu tenir ara mateix el bo d’en Puigcercós, esperem pel bé del país que sigui més coherent que el seu predecessor.

David Morgades i Clopés

AVUI EL PSC DE XAVI MIR AL ROBAFAVES:

Si voleu debatre sobre el problema del PSC a Catalunya podeu fer-la petar una estona amb l’autor del llibre en Xavier Mir (ERC) en Juli Cuéllar ( CUP) i jo mateix (CiU) a les 19 hores a la llibreria Robafaves de Mataró.
Hi haurà una taula d’anàlisis i opinions des de diverses òptiques sobre el llibre i sobre l’actualitat política del nostre país, tot això i les vostres importants aportacions ens ajudaran a passar una bona estona a una de les llibreries més emblemàtiques de la nostra ciutat. Ens veiem a les 19 h, no hi falteu.

David Morgades i Clopés

PERQUÈ ELS VOTS D’ERC VAN ANAR A PARAR A LA BUTXACA DEL PSOE?:

La lògica i la política no s’entenen i una prova palpable es pot veure en la davallada d’ERC. Personalment no entenc que un electorat que es declara independentista català prefereixi votar a un partit antagonista com el PSOE/PSC (que és un sol partit) a un sobiranista nacionalista com CiU per castigar el seus líders.
Però que no són capaços de veure que la filosofia socialista només entén Espanya com a estat únic i mai a la vida es plantejarà la sobirania de Catalunya? Que no veuen que els catalans hem estat a punt de donar una majoria absoluta a un partit on militen personatges com els Srs. Bono o Ibarra, que tantes vegades han insultat el nostre país i a les persones que hi vivim.
De veritat Catalunya es mereix aquesta humiliació? després d’aguantar estoicament el caos ferroviari, la prepotència centralista per no donar les competències que manquen al país, després de la retallada per dues vegades de l’estatut per part del PSOE/PSC, per què han tenyit Catalunya de vermell?

Sincerament que s’ho facin mirar.

David Morgades i Clopés

HARAKIRI CATALÀ:

Abans de reflexionar després d’un dia d’eleccions tan gris per Catalunya vull felicitar al PSOE/PSC perquè ha guanyat amb una amplia majoria envers els demés partits.
Ara bé, com ha aconseguit l’èxit són figues d’un altre paner. L’Anàlisi podria ser multifactorial : una bona campanya política (malgrat em dolgui reconeixe-ho), un atemptat indignant d'ETA, la por a que guanyés el llop o el que és el mateix el PP, i fins i tot la mala planificació dels partits minoritaris. Potser em deixo alguna cosa més, però a grans trets és ben bé això.
Confesso que ahir per un moment se’m va gelar el cor quan l’ombra de la majoria absoluta del PSOE/PSC estava cada vegada més a prop. Pensar que durant quatre anys el país podria estar sotmès a una política centralista sense fissures i amb la generalitat conquerida pels mateixos que manen a Madrid, es feia insuportable. Hauria estat un període molt fosc de la història del nostre país. Ara toca moure fitxa, i qui l’ha de moure són ERC i ICV, el seu pacte amb els socialistes espanyols ha tingut fruïts en forma de davallada del seu electorat. Ha quedat demostrat que pactar amb el PSOE/PSC només els beneficia a ells i perjudica als seus socis minoritaris. El Sr. Carod Rovira i la seva formació només té una sortida, desfer el govern d’entesa i convocar una moció de censura contra el Sr. Montilla. Han d’entendre que ara no convé una presidència socialista a la generalitat, s’ha de fer pressió i l’única formació capaç de fer-ho és CiU. Sr Carod si us plau, reaccioni, Catalunya ho necessita.

David Morgades i Clopés

UN POST DE SILENCI:

EL VOT OPTIMISTA O EL VOT DE LA POR?:

Què demana el PSOE/PSC exactament al ciutadà de Catalunya? un vot que pugui aportar alguna cosa més o un vot perquè no pugui governar un partit que sobre el paper encarà és més ranci i caspós que el propi PSOE/PSC (Bono, Ibarra, Montilla....).
Els ciutadans no hem de caure en aquesta manipulació del partit socialista. S'ha de respondre amb vots a partits que sí puguin aportar alguna cosa que beneficii al país mitjançant els pactes que es vegin obligats a fer des de Madrid els que guanyin aquestes eleccions per poder governar.
Quin optimisme pot sentir un votant que no és socialista però que faci un esforç a contra cort votant el PSOE/PSC per tal que no guanyi les eleccions el PP? la resposta és senzilla cap ni un. Què pot esperar Catalunya d’un Zapatero que menteix compulsivament i que no fa res del que és compromet ? res de res és clar.
En fi, la por no ha de fer variar la coherència als votants del nostra país. És preferible un PP en minoria amb una oposició catalana forta que un PSOE amb majoria i una oposició feble, sense cap mena de dubte. De fet entre un PSOE en majoria i un PP en majoria no hi ha cap diferència pel que afecta a Catalunya, no us sembla?

David Morgades i Clopés

TIR AL BLANC:

A Catalunya hem de tenir clara una cosa en aquestes eleccions generals, el vot en blanc és un greu error pels interessos del nostre país.
Votar en blanc només suma poder als que acabin guanyant aquestes eleccions i en resta als que hagin de pactar amb ells perquè puguin manar. Com més vots sobiranistes surtin de Catalunya, més podrem exigir a Madrid alhora de negociar els pactes amb el govern central. És de lògica pensar que a ells ja els està bé que els votants que no són de PSOE + PSC o del PP votin en blanc. És un parany, la saben molt llarga i no hi hem de caure, al contrari el que s’ha de fer és omplir les urnes dels col·legits electorals amb vots contraris a les dues formacions que poden governar a l'estat espanyol. No tingueu dubte de segur que cada vot sobiranista que surti de Catalunya i no vagi a parar als seus interessos els tocarà el crostó. Ens veiem el dia 9, no hi falteu.

David Morgades i Clopés