Els prohoms catalans ens fan viure amb la vergonya d´haver de patir els atacs constants de l’espanyolisme més ranci. Atacs com els de Telemadrid denunciant la persecució de la llengua espanyola, són per desgràcia demagògia de la mentida més bruta i cínica de la realitat de la nació catalana.
Quan la trista veritat és, que el català agonitza i té molts números de convertir-se en una llengua en perill d’extinció, surten espabilats de pacotilla enervant els veïns de la franja de l'ebre. Quina irresponsabilitat per part d'uns i manca de vergonya per part dels polítics a qui tocaria defensar la llengua mare de la terra, i que només es preocupen per mantenir el càrrec i els pantalons enganxats a la cadira, potser fins i tot, ja hi deuen tenir un llapet als calçotets.
Es mantenen expectants mirant com el temps passa i Catalunya va perdent la identitat que li és pròpia. Ens volen fer creure des de les espanyes que es persegueix una llengua d’importació com és la castellana, quan en realitat es tracte d’una llengua dominant que usurpa la pròpia del país amb una facilitat extraordinària, i que ningú fa res per aturar-la.
Quan volguem aixecar el cap per veure la trista realitat no hi serem a temps i desapareixerem al igual que les antigues civilitzacions en un llibre d’història i en l’oblit de la memòria dels que vindran.
Quan la trista veritat és, que el català agonitza i té molts números de convertir-se en una llengua en perill d’extinció, surten espabilats de pacotilla enervant els veïns de la franja de l'ebre. Quina irresponsabilitat per part d'uns i manca de vergonya per part dels polítics a qui tocaria defensar la llengua mare de la terra, i que només es preocupen per mantenir el càrrec i els pantalons enganxats a la cadira, potser fins i tot, ja hi deuen tenir un llapet als calçotets.
Es mantenen expectants mirant com el temps passa i Catalunya va perdent la identitat que li és pròpia. Ens volen fer creure des de les espanyes que es persegueix una llengua d’importació com és la castellana, quan en realitat es tracte d’una llengua dominant que usurpa la pròpia del país amb una facilitat extraordinària, i que ningú fa res per aturar-la.
Quan volguem aixecar el cap per veure la trista realitat no hi serem a temps i desapareixerem al igual que les antigues civilitzacions en un llibre d’història i en l’oblit de la memòria dels que vindran.
David Morgades i Clopés
