Quan un grup de persones amb arguments prou sostenibles reivindica en forma de demandes les seves inquietuds i qui té el poder per dir sí o no sempre es tanca en banda, succeeix que els reivindicadors lluny de guardar a l’armari les seves veus, les pugen de to i potencien el seu enginy, paraules i obres.
Catalunya, a menys que s’autogestioni per si sola, sempre viurà sota una reivindicació permanent. M’explico, mentre s’hagi de demanar permís per anar al lavabo, demanarem bolquers, mentre no s’entengui que aquí la bandera de l’estat espanyol no ens fa ni fu ni fa, penjarem al balcó l’estel-lada, mentre no vegin que preferim venerar a un ruc abans que a un miure, necessitarem portar adhesius als cotxes, ............
Com més ens oprimeixin, més viva estarà la flama de la sobirania. Si els nostres colonitzadors haguessin estat intel·ligents, ens haurien respectat les nostres “manies identitàries” i no ens haurien imposat les seves. Així haurien aconseguit que ningú pogués dir res en contra seva i en canvi continuaríem formant part d’un estat veí.
El futur, tal com està Catalunya enguany només pot portar a la cessació de la nació catalana, no hi ha cap més via, perquè no són capaços de deixant-se ser catalans que viuen dins d’un estat espanyol. Ells només entenen que tothom ha de sentir-se espanyol dins d’Espanya, s’equivoquen!
La sobirania és un futur indefugible, com la mort quan hi ha vida, el matrimoni amb Espanya no ha anat bé i la separació és l’únic final possible.
Catalunya, a menys que s’autogestioni per si sola, sempre viurà sota una reivindicació permanent. M’explico, mentre s’hagi de demanar permís per anar al lavabo, demanarem bolquers, mentre no s’entengui que aquí la bandera de l’estat espanyol no ens fa ni fu ni fa, penjarem al balcó l’estel-lada, mentre no vegin que preferim venerar a un ruc abans que a un miure, necessitarem portar adhesius als cotxes, ............
Com més ens oprimeixin, més viva estarà la flama de la sobirania. Si els nostres colonitzadors haguessin estat intel·ligents, ens haurien respectat les nostres “manies identitàries” i no ens haurien imposat les seves. Així haurien aconseguit que ningú pogués dir res en contra seva i en canvi continuaríem formant part d’un estat veí.
El futur, tal com està Catalunya enguany només pot portar a la cessació de la nació catalana, no hi ha cap més via, perquè no són capaços de deixant-se ser catalans que viuen dins d’un estat espanyol. Ells només entenen que tothom ha de sentir-se espanyol dins d’Espanya, s’equivoquen!
La sobirania és un futur indefugible, com la mort quan hi ha vida, el matrimoni amb Espanya no ha anat bé i la separació és l’únic final possible.
David Morgades i Clopés
