Crec que Catalunya deu ser l’únic país del món on per fer servir la llengua pròpia és necessari fer un exercici de militància permanent.
Per exemple, si et parlen amb l’idioma veí que per motius x hem de compartir, has de fer un esforç de militància pura per no girar la llengua i mantenir-la en la seva posició inicial. És que té nassos la cosa! ho sigui, ens parlen amb un idioma estranger i nosaltres hem de fer l’esforç d´ intentar parlar amb la llengua de l´altre poble. És que sinó ho fas faltes a l’educació? i ara, això no s’ho creu ningú! què hi ha de mala educació en exercir el dret a parlar la llengua del país on vius? Que potser ens surten ulls de poll si la fem servir?.
Penso que som un poble carregat de complexos i de manies, que hem viscut massa temps sota un règim que perseguia la nostra llengua perquè li feia por i que avui encara es paga la pressió brutal a la que va estar sotmesa la llengua catalana.
Esperem que les generacions futures guiïn bé el rumb de la llengua, puguin superar els nostres traumes i perdin la por a fer servir el català amb tothom. No vull creure que aquest desig sigui només producte d’un cervell desvagat, nascut de la més vana fantasia i tan inconstant com el vent que se l’endú lluny de nosaltres.
Per exemple, si et parlen amb l’idioma veí que per motius x hem de compartir, has de fer un esforç de militància pura per no girar la llengua i mantenir-la en la seva posició inicial. És que té nassos la cosa! ho sigui, ens parlen amb un idioma estranger i nosaltres hem de fer l’esforç d´ intentar parlar amb la llengua de l´altre poble. És que sinó ho fas faltes a l’educació? i ara, això no s’ho creu ningú! què hi ha de mala educació en exercir el dret a parlar la llengua del país on vius? Que potser ens surten ulls de poll si la fem servir?.
Penso que som un poble carregat de complexos i de manies, que hem viscut massa temps sota un règim que perseguia la nostra llengua perquè li feia por i que avui encara es paga la pressió brutal a la que va estar sotmesa la llengua catalana.
Esperem que les generacions futures guiïn bé el rumb de la llengua, puguin superar els nostres traumes i perdin la por a fer servir el català amb tothom. No vull creure que aquest desig sigui només producte d’un cervell desvagat, nascut de la més vana fantasia i tan inconstant com el vent que se l’endú lluny de nosaltres.
David Morgades i Clopés
