Diuen llengües viperines que l’orgia política de les esquerres “catalanes” s’esmicola per moments i que cap dels instruments dels tres amants ja no toca solfa com abans. No és d’estranyar que després de tantes banyes en convivència es plantegin anar a cal advocat per preparar els papers del divorci. Això sí, d’una manera dolça i políticament correcte, només faltaria.
Ai las! ja se sap que quan baixa el pal de la bandera el furor del matrimoni fa figa. Qui se’n recordarà ara de com es rifaven, acaramel•lats, el bigoti d’en Carod com si fos una puta de revetlla? I d’aquelles embranzides carnals al Tinell desenfrenades de luxúria?
Aquelles nits de glòria i cel ja són l’epíleg d’una història acabada, ara toca deixar a un costat les abraçades afectuoses, aquelles plantufadetes al culet, i com bordegassos matar-se entre si llançant-se un guirigall de retrets.
Ja fa ferum d’eleccions i és clar, cap d’aquests frares de duro no vol reconèixer el fracàs del trimercat de Calaf . Opten sense cap pudor per amagar-se sibil•linament entre excuses de mal pagador.
Tothom sap que el sexe dura el que dura i després de cada orgasme gira vent, gira vela. Ara bé, arronsar les espatlles després d’haver venut tanta pedagogia de pactes d’esquerres i collonades varies durant tan de temps és d’una baixesa absoluta.
Conclusió, les properes eleccions que tothom voti amb consciència de qui són aquest essers infames de fràgils juraments que viuen arrelats als vincles sagrats de l’or a la bossa i la cadira ben calenta.
Bon vent i barca nova nois !
