Ha passat un any més i som més vells, el nostres fills han crescut una mica més, manca un any menys per pagar l'hipoteca de casa i la vida i la benzina han pujat encara un xic més per fer-nos més lleugera la nostra cartera. Però el que no canvia són les cues i les matines dels pares dels alumnes de l’escola Anxaneta per no quedar-se sense la plaça del casal d'estiu dels seus fills. Plaça que necessiten imperiosament per poder anar a treballar durant el llarg període vacacional dels alumnes.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.
David Morgades i Clopés