L’arma més potent del món, no la té l’exercit, ni els màxims dirigents mundials, la té qualsevol persona que tingui un estri per escriure.
L’argumentació, l’objectivitat, l’opinió, etc, etc, pot fer molt mal, però sempre que el que s’escrigui estigui fet amb correcció i sense faltar al respecte fonamental a les persones.
En el món de la política tindria que fer-se servir la mateixa directriu, per poder ser una gestió seriosa per part dels qui l’exerceixen.
Ara bé, si el contingut no és del gust d’algú, podrà saber greu però no deixa de ser lícit, com per exemple fer una crítica a una decisió política, a la mala gestió d’un servei públic, a la opinió d’un partit oposat a les idees d’un altre,......
En aquest papir vull esmentar el fet que enguany per desgràcia hi han polítics que fan ostentació de la mala educació i de llengua d’escorbuts , i a vegades deixen en evidència als seus votants fent actuacions de circ en el parlament Català o a les corts espanyoles, més pròpies d’en Charlie Ribel, que d’un líder polític.
Fer aquesta reflexió, serveix per refrescar la memòria de les pica baralles dantesques que ens obsequien aquests que s’autoanomenen autoritats, més pròpies d’un programa d’alguns canals de la t.v. per la tarda, que d’algú que representa una part del país.
A la fi de tot plegat que cadascú miri els telenoticies i tregui les seves pròpies conclusions, a mi personalment m’entristeix molt que hi hagin persones que es dediquen a dirigir un país d’una forma tant còmica, grotesca i al mateix temps tant dramàtica.
Als ciutadans només ens queda patir les decepcions constants d’aquells que prometen molt i quan són al poder fan figa.
Per sort a Catalunya encarà hi ha un partit nacionalista Català que guarda els seus fonaments de solidesa i la serietat del seu fundador i icona, que durant tots els anys del seu mandat, mai se li va posar el nas vermell, ni les sabates grosses.
David Morgades i Clopés
L’argumentació, l’objectivitat, l’opinió, etc, etc, pot fer molt mal, però sempre que el que s’escrigui estigui fet amb correcció i sense faltar al respecte fonamental a les persones.
En el món de la política tindria que fer-se servir la mateixa directriu, per poder ser una gestió seriosa per part dels qui l’exerceixen.
Ara bé, si el contingut no és del gust d’algú, podrà saber greu però no deixa de ser lícit, com per exemple fer una crítica a una decisió política, a la mala gestió d’un servei públic, a la opinió d’un partit oposat a les idees d’un altre,......
En aquest papir vull esmentar el fet que enguany per desgràcia hi han polítics que fan ostentació de la mala educació i de llengua d’escorbuts , i a vegades deixen en evidència als seus votants fent actuacions de circ en el parlament Català o a les corts espanyoles, més pròpies d’en Charlie Ribel, que d’un líder polític.
Fer aquesta reflexió, serveix per refrescar la memòria de les pica baralles dantesques que ens obsequien aquests que s’autoanomenen autoritats, més pròpies d’un programa d’alguns canals de la t.v. per la tarda, que d’algú que representa una part del país.
A la fi de tot plegat que cadascú miri els telenoticies i tregui les seves pròpies conclusions, a mi personalment m’entristeix molt que hi hagin persones que es dediquen a dirigir un país d’una forma tant còmica, grotesca i al mateix temps tant dramàtica.
Als ciutadans només ens queda patir les decepcions constants d’aquells que prometen molt i quan són al poder fan figa.
Per sort a Catalunya encarà hi ha un partit nacionalista Català que guarda els seus fonaments de solidesa i la serietat del seu fundador i icona, que durant tots els anys del seu mandat, mai se li va posar el nas vermell, ni les sabates grosses.
David Morgades i Clopés
