El dia 25 d'agost els Dragons Catalans jugaran la final de la Carnegie Cup de rugbi a tretze a l'estadi de Wembley, davant el Saint Helens. L'esdeveniment serà retransmès a tot el món per uns 340 milions d'espectadors. Està previst que més de 80.000 persones, entre les que hi haurà la reina d'Anglaterra, Isabel II, vagin a l’estadi per presenciar el partit en viu. Cal recordar que l'himne que els representa serà el dels Segadors, els seus colors els de la senyera, i el crit de guerra del públic serà "catalans, catalans".
Que n’estaran de feliços a Madrid, com gaudiran des de la moncloa d’aquest esdeveniment esportiu. Ja m’imagino el Sr. Zapatero i el secretari general de l’esport el Sr. Jaime Lissavetzky exhibint amb orgull bufandes i senyeres catalanes davant del televisor, mentre boten i criden eufòrics: “Catalunya, Catalunya”.
Si com esperem els Dracs aconsegueixen fer-se amb el títol, segur que els convidaran a sortit al balcó del congrés perquè el poble madrileny pugui celebrar l’èxit amb l’equip campió.
La veritat no hi ha millor ambaixador d’un país ocupat que l’esport, i si s’aconsegueix estar al màxim nivell, millor . Catalunya no trigarà masses anys a poder competir internacionalment en tots els esports, malgrat que els sàpiga greu a uns quants de la confraria del Quixot.
De moment, gaudim de cada petita victòria i de les gastroenteritis que li suposa al govern espanyol veure com una altra vegada ens sortim amb la nostre. Què deuen pensar veient que no els serveixen de res les traves que posen per impedir que se celebrin esdeveniments esportius a nivell internacional que representen Catalunya?.
Que n’estaran de feliços a Madrid, com gaudiran des de la moncloa d’aquest esdeveniment esportiu. Ja m’imagino el Sr. Zapatero i el secretari general de l’esport el Sr. Jaime Lissavetzky exhibint amb orgull bufandes i senyeres catalanes davant del televisor, mentre boten i criden eufòrics: “Catalunya, Catalunya”.
Si com esperem els Dracs aconsegueixen fer-se amb el títol, segur que els convidaran a sortit al balcó del congrés perquè el poble madrileny pugui celebrar l’èxit amb l’equip campió.
La veritat no hi ha millor ambaixador d’un país ocupat que l’esport, i si s’aconsegueix estar al màxim nivell, millor . Catalunya no trigarà masses anys a poder competir internacionalment en tots els esports, malgrat que els sàpiga greu a uns quants de la confraria del Quixot.
De moment, gaudim de cada petita victòria i de les gastroenteritis que li suposa al govern espanyol veure com una altra vegada ens sortim amb la nostre. Què deuen pensar veient que no els serveixen de res les traves que posen per impedir que se celebrin esdeveniments esportius a nivell internacional que representen Catalunya?.
David Morgades i Clopés
