divendres, 26 de desembre del 2008
dijous, 18 de desembre del 2008
dissabte, 13 de desembre del 2008
divendres, 5 de desembre del 2008
divendres, 28 de novembre del 2008
divendres, 21 de novembre del 2008
divendres, 14 de novembre del 2008
divendres, 7 de novembre del 2008
divendres, 24 d’octubre del 2008
divendres, 17 d’octubre del 2008
dilluns, 13 d’octubre del 2008
divendres, 10 d’octubre del 2008
divendres, 3 d’octubre del 2008
dissabte, 27 de setembre del 2008
10.000 a Brussel-les per l'Autodeterminació:
Primera Trobada a Torroella de Montgrí - L'Estartit el 18 d'octubre. « Resposta #1 a: Dimarts 23-09-2008 13:08:33 »
Amb aquesta, es vol inaugurar la tanda de trobades escampades per tot el territori per donar a conèixer el projecte a tots els que no tenen accés a l'Internet i que seran una part fonamental de l'expedició.Esteu tots convidats! www.new.facebook.com/event.php...eid=92236735320.
Els que estigueu a la vora i vulgueu participar activament en la preparació d'aquesta trobada, passeu-vos pel "Tauler de debat" i quedem:www.new.facebook.com/topic.php...&topic=5963.
En aquest "Tauler de debat" anirem actualitzant la informació: data, programa d'activitats, ...Programa:11:30h: presentació del projecte, organització, eslògan, web,... per part dels responsables de cada àrea.
Breu i concret.12:30h: Col·loqui.14:00h: Opcional - Dinar i sobretaula a l'Estartit. Preus del menú aparaulats amb diferents restaurants perquè cadascú trii el que vulgui (s'informarà de les adreces i telèfons perquè pugueu fer les reserves pel vostre compte).
divendres, 26 de setembre del 2008
dimecres, 24 de setembre del 2008
divendres, 19 de setembre del 2008
dijous, 18 de setembre del 2008
10.000, APUNTAT A LA HISTÒRIA:
El meu amic i company de bloc l’Enric Canela va tenir una idea extraordinària en un dels seus articles del Bloc gran del Sobiranisme, convocar 10.000 catalans a Brussel-les abans de les eleccions europees per demanar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Haig de dir que ja hi ha un equip de persones treballant de valent per tal de que la iniciativa sigui un èxit. Tots som prou importants i ningú busca cap protagonisme, però voldria destacar un nom, el de l’entranyable amic i company l’Agustí Esparducer, que possiblement sigui la persona que va veure la llum d’aquest projecte abans que ningú i en va ser l’impulsor.
La creació d’una web imminent i la informació sobre aquesta iniciativa estaran disponibles en breu a l’abast del poble català.
Catalunya anirà a fer història a Europa, no els polítics catalans sinó el poble català, fusters, lampistes, obrers, taxistes, funcionaris....tothom està convocat.
Hem de fer que la història de Catalunya recordi l’any 2009 com l’any que es va dir prou a la col-lonització espanyola i es va reclamar la llibertat de la nostra nació al món.
Haig de dir que ja hi ha un equip de persones treballant de valent per tal de que la iniciativa sigui un èxit. Tots som prou importants i ningú busca cap protagonisme, però voldria destacar un nom, el de l’entranyable amic i company l’Agustí Esparducer, que possiblement sigui la persona que va veure la llum d’aquest projecte abans que ningú i en va ser l’impulsor.
La creació d’una web imminent i la informació sobre aquesta iniciativa estaran disponibles en breu a l’abast del poble català.
Catalunya anirà a fer història a Europa, no els polítics catalans sinó el poble català, fusters, lampistes, obrers, taxistes, funcionaris....tothom està convocat.
Hem de fer que la història de Catalunya recordi l’any 2009 com l’any que es va dir prou a la col-lonització espanyola i es va reclamar la llibertat de la nostra nació al món.
http://www.avui.cat/article/mon_politica/41094/una/campanya/vol/reunir/sobiranistes/brussel·les.html
David Morgades i Clopés
dissabte, 13 de setembre del 2008
IN ! INDA ! INDEPENDÈNCIA !:
Dijous 11 de setembre vaig tenir l’honor de representar el Bloc Gran del Sobiranisme a la manifestació de Barcelona sota el lema “SOM UNA NACIÓ VOLEM UN ESTAT PROPI”. Una vegada darrera la banderola de vanguàrdia i donant l’esquena a un sol insolent que feia regalar suor als companys dels costats de forma permanent, vam avançar direcció Arc de Triomf.
Els carrers de Barcelona feien patxoca, milers de persones ens aplaudien acolorint els carrers amb senyeres sobiranistes i aixecant el braç amb els quatre dits separats de la ma senyalant el cel. Nosaltres caminàvem lentament, cridant l’eslògan triat per la convocatòria i d’altres improvisats que sorgien espontàniament. In ! inda ! independencia !, In ! inda ! independencia !...
Exhaust de tanta alegria vaig arribar a casa tot satisfet de veure com el poble català reclama el que és seu, vaig engegar la caixa tonta i vaig prémer el botó de TV3.es la que abans era “la nostra”. Sortia el molt honorable impresentable del cap despoblat manifestant des de Saragossa que Catalunya era un tret diferencial dins dels pobles d’Espanya i res més. Abans d’anar al jaç em preguntava si aquest home que representa la màxima institució del nostre poble té alguna idea de quin és el país que governa. I què dir dels que el mantenen on és? potser que s’ho facin mirar tots plegats.
Ai las!
Els carrers de Barcelona feien patxoca, milers de persones ens aplaudien acolorint els carrers amb senyeres sobiranistes i aixecant el braç amb els quatre dits separats de la ma senyalant el cel. Nosaltres caminàvem lentament, cridant l’eslògan triat per la convocatòria i d’altres improvisats que sorgien espontàniament. In ! inda ! independencia !, In ! inda ! independencia !...
Exhaust de tanta alegria vaig arribar a casa tot satisfet de veure com el poble català reclama el que és seu, vaig engegar la caixa tonta i vaig prémer el botó de TV3.es la que abans era “la nostra”. Sortia el molt honorable impresentable del cap despoblat manifestant des de Saragossa que Catalunya era un tret diferencial dins dels pobles d’Espanya i res més. Abans d’anar al jaç em preguntava si aquest home que representa la màxima institució del nostre poble té alguna idea de quin és el país que governa. I què dir dels que el mantenen on és? potser que s’ho facin mirar tots plegats.
Ai las!
David Morgades i Clopés
divendres, 12 de setembre del 2008
divendres, 29 d’agost del 2008
dijous, 28 d’agost del 2008
"DI NO, SAURA":
A Madrid es fan un fart de riure amb el “canpixisme” que hi ha al govern de Catalunya. El suposat govern d’Entesa que ni s’entenen ni es deixa entendre tenia la oportunitat de fer comparèixer al president del govern espanyol per tal que expliqués perquè una vegada més li a crescut el nas. Doncs al final res de res, en un atac de narcisisme el Sr. Saura surt en portada dels mitjans de comunicació i anuncia que considera que ja no fa falta. En una tertúlia amb cafè inclòs amb la Vice-presidenta espanyola De la Vega decideix pactar un acord inert i elimina d’una volada l’única mesura de pressió que tenia Catalunya per exigir el tan desitjat finançament autonòmic.
Ja es veu que el Sr. Saura quan des de Madrid el xiulen perd el cul i quan li diuen: “Di no, Saura” , ell obeeix amb reverència cortesana i mou el cap de costat a costat mentre les orelles li giren com dues hèlices de ventilador.
Realment aquest govern passarà a la història de Catalunya com el més patètic i vaselínic que mai ha passat per la Generalitat, difícilment es podrà superar el seu “mèrit".
Ai las.
Ja es veu que el Sr. Saura quan des de Madrid el xiulen perd el cul i quan li diuen: “Di no, Saura” , ell obeeix amb reverència cortesana i mou el cap de costat a costat mentre les orelles li giren com dues hèlices de ventilador.
Realment aquest govern passarà a la història de Catalunya com el més patètic i vaselínic que mai ha passat per la Generalitat, difícilment es podrà superar el seu “mèrit".
Ai las.
David Morgades i Clopés
divendres, 22 d’agost del 2008
PER QUÈ MENTEIX EL PSC?:
Si alguna cosa ha tingut sempre clara el PSC és que passi el que passi amb l'estatut català ells no traïran mai la confiança del PSOE. Qui mossegaria la mà del que li dóna el menjar? ser del PSC a Catalunya és el pas previ per a molts socialistes per acabar en algun ministeri d'Espanya.
És clar que han de fer el numeret davant dels seus votants i mostrar-se disgustats i enganyats amb el seu germà espanyol, però la realitat és que no són capaços ni d'aixecar un dit en contra.
Està escrit que l'estatut serà un desastre total i absolut, una manera de marejar la perdiu, uns anys per no mirar cap a l'objectiu real que no és altre que la plena sobirania de Catalunya.
No necessitem estatuts, sinó un estat i una constitució propis que no ens facin dependre de la voluntat d'un país veí.
Mentre hi hagi qui es cregui les mentides dels socialistes catalans no arribarem mai a port i continuarem navegant en un engany que només dóna voltes sobre si mateix.
David Morgades i Clopés
divendres, 15 d’agost del 2008
dilluns, 11 d’agost del 2008
Més win-win. Reflexions d'un socialista als amics sobiranistes:
L'amic David Morgades em demana que faci un escrit pel seu bloc i em sento una mica com entrant a la gola del llop. Però no sé dir no als amics i ell m'insisteix en què calen 'diferents postures'. M'he llegit una mica alguns dels 'blocs sobiranistes' i els del PSC sortim bastant mal parats. A més, jo ja he cobert la meva dosi de massoquisme en aquest món. Però, en fi, aquí som. Deia que m'he llegit una mica algun d'aquests blocs i trobo que destil·len una sensació de pessimisme que, a banda de no correspondre's massa al que crec que passa, tampoc sé si és el que convé al país i molt menys al seu corrent regenerador que n'hem dit el catalanisme. No crec que sigui cosa dels seus autors, tan sols, ni potser tampoc del sobiranisme actual (algú m'haurà de concretar què vol dir això). Alguns dels trets més característics d'un nou nacionalisme espanyol (que proposo mirar amb cura per no errar) coincideixen fil per randa amb els corrents del nacionalisme català més pessimistes: ni tan sols la conllevancia orteguiana és possible. Espanya ha de viure sense la 'nosa catalana'. Els uns, minimitzant-ne el seus trets i les seves aspiracions, els altres separant-los. Però l'anàlisi coincideix: situa en conflicte polític en un àmbit estrictament nacional que planteja des de la impossibilitat del diàleg, de l'entesa, i la desconfiança d'un futur comú com a base de qualsevol proposta. Com que els nacionalistes espanyols n'han tret cert rèdit (no del tot, també ho haurien d'aprendre) podria romandre com a argument polític fort encara força temps.Hi ha encara un altre factor que compartiria en situar a l'epicentre de l'actual debat nacional. El President Montilla s'hi ha referit alguna vegada. Espanya té l'oportunitat de fer-se federal i s'ho ha de creure. L'embat nacionalista ha estat fort, la situació econòmica situa els agents polítics -també l'opinió pública- en prioritats força diferents i la negociació multilateral com es planteja avui per avui és un factor relativament nou a la cultura política del país. L'aliança de les comunitats mediterrànies en el debat del finançament és un exemple de la multiplicitat d'actors i de situacions que fins ara havíem vist poc. Units no tan sols per la territorialitat i molt menys per les identitats, sinó especialment perquè compartim problemes (l'aigua, la immigració, l'atur... no entenen de fronteres). Crec que és un factor polític que ha entrat per quedar-s'hi, i aquest és el principal símptoma de la federalització d'Espanya, que és imparable. Bé, crec que hi ha arguments per portar la majoria d'Espanya a aquest nou marc i seria bo que no dimitíssim de fer-ho, que no ens pesessin les feines dures, que no ens penséssim que les fórmules polítiques de 'tirar pel dret' ara funicionaran després de veure com han fracassat al segle passat. Però el risc hi és. Hi és com -salvant les distàncies- hi havia el risc comunista en les societats capitalistes europees si aquestes no adeptaven mecanismes de reformes polítiques i socials cap els treballadors. Fins aquí en poques paraules el que penso. Ara ve el "què fem". També molt de pressa, algunes coses. Primera: les propostes del catalanisme (i els seus símbols, sigui dit de passada) no poden ser excloents de part de la nació, al marge dels seus sentiments vers Espanya o de les seves idees respecte la independència. El tomb sobiranista crec que té aquest perill (com el tenia -salvant les mateixes distàncies- l'avantguarda marxista). És millor una nació una mica desdibuixada que no trencada, creieu-me.Segona, qualsevol plantejament del catalanisme ha de tenir en compte el conjunt de les forces polítiques, al marge de la seva relació amb partits més enllà de Catalunya. És més, sense partits amb sòlides relacions amb Espanya el fil per on passarem serà prim, massa prim. I desigual. Ara, això, el partits federalistes, ho hem de fer també amb partits que no ho són, inclosos els independentistes. El pas ha de ser nacional, insisteixo.Tercera: però en realitat quin és l'objectiu del catalanisme? Per mi, sens dubte, és el de fer un país excel·lent. Ja sé que queda una mica noucentista, però crec que és això, ni més ni menys. Excel·lent en les seves relacions socials i en les capacitats d'oportunitat, en la seva producció cultural i científica, en la seva capacitat econòmica, etc. Bé, per fer això calen dues coses, almenys, i més enllà d'un bon sistema de finançament. D'una banda, creure's-ho i posar-s'hi fermament a treballar. Em temo que ens fa mandra, massa sovint. I d'una altra, basar l'estratègia en el win-win, com saben bé els que se'n surten de l'atzucac de la globalització. Siguem independents o no d'Espanya, ens convé tenir-hi relacions les expectatives de les quals siguin que tots dos hi guanyem... sota el risc que hi perdem tots dos. Ho entenguin o no ho entenguin. Els nacionalistes espanyols o els pessimistes catalans.
Ramon Bassas
M’agrada saber l’opinió de tothom perquè crec en la democràcia. Haig de dir que evidentment no comparteixo l’opinió d’en Ramon Bassas, però li vull donar les gràcies per escriure aquest article valent en un bloc sobiranista. Gràcies Ramon.
David Morgades
dissabte, 9 d’agost del 2008
XAVI HERNÀNDEZ, EL CULÉ BOTIFLER:
Sincerament crec que el Sr. Xavier Hernández deu ser un dels millors futbolistes mundials, ara bé, la cara negativa de la moneda és la seva espanyolitat transparent.
Penso que aquest noi està en el club equivocat, jo li recomanaria per la seva salut mental fitxar pel Reial Madrid. Estic segur que estaria com peix a l’aigua. Així quan jugués un partit de lliga el públic de l’estadi l’embolcallaria de banderes espanyoles i quan jugués la roja de ben segur lloarien les seves actuacions. El Barça és un institució i un ambaixador a nivell mundial del sentiment català i això li causa una incomoditat galopant. Ell no entén que aquí amb la roja i ens eixuguem aquella substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses. Aquí només interessa en Xavi Hernández futbolista del Barça i prou. Si les seves cabòries botifleres no el fan ser feliç hauria de començar a fer l’equipatge i comprar uns bitlles amb destinació Barajas. Jo personalment no el trobaré a faltar al Barça i si no vol marxar sol que l’acompanyi el seu company d’equip el Sr. Carles Puyol, que sincerament no ens fan cap falta ni l´un ni l’altre. Bon vent i barca nova nois.
Penso que aquest noi està en el club equivocat, jo li recomanaria per la seva salut mental fitxar pel Reial Madrid. Estic segur que estaria com peix a l’aigua. Així quan jugués un partit de lliga el públic de l’estadi l’embolcallaria de banderes espanyoles i quan jugués la roja de ben segur lloarien les seves actuacions. El Barça és un institució i un ambaixador a nivell mundial del sentiment català i això li causa una incomoditat galopant. Ell no entén que aquí amb la roja i ens eixuguem aquella substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses. Aquí només interessa en Xavi Hernández futbolista del Barça i prou. Si les seves cabòries botifleres no el fan ser feliç hauria de començar a fer l’equipatge i comprar uns bitlles amb destinació Barajas. Jo personalment no el trobaré a faltar al Barça i si no vol marxar sol que l’acompanyi el seu company d’equip el Sr. Carles Puyol, que sincerament no ens fan cap falta ni l´un ni l’altre. Bon vent i barca nova nois.
David Morgades i Clopés
divendres, 8 d’agost del 2008
divendres, 1 d’agost del 2008
divendres, 25 de juliol del 2008
divendres, 18 de juliol del 2008
dijous, 17 de juliol del 2008
AUCAIRES.CAT A SUÏSSA:
Un rodolí és cadascun dels quaranta-vuit quadrets o figures que formen una auca, un conjunt de dos versos aparellats, generalment de to satíric o humorístic. Per exemple: amb un PSC tan dolent anirem a prendre vent. Ho sento, no soc gaire bo fent rodolins, però el que si ho és i de veritat és en Ramon Cuellar i els altres Aucaires d’aquesta excel·lent pàgina que he descobert: http://www.rodolins.cat/pages/auca.html
De caire sobiranista Català en Ramon mostra la seva obra exquisida des de la bella i encisadora Suïssa. Qui ho diria que el caliu català viu en un clima fred, amb hiverns rigorosos d'aquest estat de l'Europa central.
De caire sobiranista Català en Ramon mostra la seva obra exquisida des de la bella i encisadora Suïssa. Qui ho diria que el caliu català viu en un clima fred, amb hiverns rigorosos d'aquest estat de l'Europa central.
Em sorprenc cada dia més veient com els catalans som un dels pobles més creatius que hi ha al món, podria esmentar: en Gaudí o perquè no en Dalí, ha,ha rodolí!, ja ho sé és un acudit fàcil. Bé us convido a visitar aquesta excel·lent pàgina i ja em direu el què, el com, o el quan. Fins aviat.
Ah! demà ens veiem al BLOC GRAN DEL SOBIRANISME, no hi falteu.
David Morgades i Clopés
dimecres, 16 de juliol del 2008
dissabte, 12 de juliol del 2008
BLOCAIRES.CAT AL CONGRÉS DE CDC:
Reconec que bo que m’ho vaig passar bé entre companys i amics blocaires la trobada de les veus de la catesfera va ser una mica pobra. Potser esperava més debats, més aportació d’idees, més protagonisme dels que només parlen a internet i menys dels que surten sempre a la televisió.
De totes maneres va tenir la seva gràcia, tothom escrivint simultàniament amb el seu ordinador portàtil, compartint anècdotes i regalant rialles entre els companys assistents.
Vaig anar-hi amb els meus amics i companys de partit Joan Mora i Quim Fernàndez i una vegada a Barcelona vaig poder compartir taula amb l’Enric Canela, en Manel Bargalló, i en Dessmon, entre d’altres.
Els membres del Bloc Gran del Sobiranisme que erem a l’acte vam aprofitar per presentar el nostre projecte a la societat blocaire. Vam demanar implicació dels demés blocaires sobiranistes en forma d’opinions als escrits que pengem, perquè l’objectiu del bloc és que es pugui convertir en una eina important d’opinió política al país.
Ja ens han batejat com els 7 apòstols de la sobirania, em va fer gràcia, sempre és bo que algú reconegui la valentia d’uns quants que lluiten per engrescar als que també volen el mateix però no acaben de fer el pas.
Espero que aquesta experiència blocaire es pugui repetir però amb més participació de la gent de base que realment és l’autentica protagonista i menys narcisisme dels alts càrrecs del partit que surten fins i tot a les sopes d’all.
De totes maneres va tenir la seva gràcia, tothom escrivint simultàniament amb el seu ordinador portàtil, compartint anècdotes i regalant rialles entre els companys assistents.
Vaig anar-hi amb els meus amics i companys de partit Joan Mora i Quim Fernàndez i una vegada a Barcelona vaig poder compartir taula amb l’Enric Canela, en Manel Bargalló, i en Dessmon, entre d’altres.
Els membres del Bloc Gran del Sobiranisme que erem a l’acte vam aprofitar per presentar el nostre projecte a la societat blocaire. Vam demanar implicació dels demés blocaires sobiranistes en forma d’opinions als escrits que pengem, perquè l’objectiu del bloc és que es pugui convertir en una eina important d’opinió política al país.
Ja ens han batejat com els 7 apòstols de la sobirania, em va fer gràcia, sempre és bo que algú reconegui la valentia d’uns quants que lluiten per engrescar als que també volen el mateix però no acaben de fer el pas.
Espero que aquesta experiència blocaire es pugui repetir però amb més participació de la gent de base que realment és l’autentica protagonista i menys narcisisme dels alts càrrecs del partit que surten fins i tot a les sopes d’all.
David Morgades i Clopés
divendres, 11 de juliol del 2008
dimarts, 8 de juliol del 2008
dilluns, 30 de juny del 2008
EL BLOC GRAN DEL SOBIRANISME:
Demà dia 01 de Juliol comença un nou projecte sobiranista a Catalunya, un bloc amb plomes fines: Xavier Mir, Manel Bargalló, Josep Sort, Victor Tarradellas, Joan Arnera, Enric Canela i un servidor, tots units fem força!
PREMEU:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/neix_un_blog_a_14_mans_per_promoure_el_sobiranisme_28933.php
http://www.avui.cat/mon_politica/detail.php?id=34683
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=22908
http://www.diaricatala.com/2008/07/03/implicacio-catalana/
PREMEU:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/neix_un_blog_a_14_mans_per_promoure_el_sobiranisme_28933.php
http://www.avui.cat/mon_politica/detail.php?id=34683
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=22908
http://www.diaricatala.com/2008/07/03/implicacio-catalana/
dijous, 26 de juny del 2008
DECLARACIÓ DE GUERRA LINGÜÍSTICA:
Possiblement la llengua catalana acabi passant a la història per haver estat l’idioma més perseguit de tots els temps. Infinites vegades ha rebut atacs directes i sagnants i ningú mai a tingut els nassos per donar una resposta contundent i seriosa.
L’última perla d’aquest càncer que es diu Espanya contra la llengua catalana hauria de fer que el govern català abdiqués davant la seva passivitat. El govern tripartit hauria de deixar pas a qui vulguin defensar l’honor i l’orgull dels catalans i catalanes que ens sentim humiliats pels que volen exterminar tot allò que olori a català començant per la llengua.
Els ciutadants de Catalunya ens sentim humiliats, sí i tan!, humiliats perquè ens sentim impotents i indefensos contra els sàdics atacs de personatges selvàtics del PP i dels ciutadans del bunyol i fins i tot dels impresentables insectes que formen part d’aquesta creuada anticatalana que anomenen “Manifiesto para la lengua comuna”.
Ja ni ha prou de girar la cara! de la seva política inerta Sr. Montilla! vostè i el seu nefast govern han d’abandonar d’immediat les cadires, els sous i els cotxes oficials. Deixin dirigir el nostre poble als que volen aixecar barricades polítiques contra Espanya i lluitar per la independència.
S’ha de proclamar ja una declaració d’independència des del parlament català i acabar d’una vegada amb l’opressió cruel a la que ens sotmet Espanya. Hem de fer un sol crit: independència! ara toca, no hi ha cap més sortida.
L’última perla d’aquest càncer que es diu Espanya contra la llengua catalana hauria de fer que el govern català abdiqués davant la seva passivitat. El govern tripartit hauria de deixar pas a qui vulguin defensar l’honor i l’orgull dels catalans i catalanes que ens sentim humiliats pels que volen exterminar tot allò que olori a català començant per la llengua.
Els ciutadants de Catalunya ens sentim humiliats, sí i tan!, humiliats perquè ens sentim impotents i indefensos contra els sàdics atacs de personatges selvàtics del PP i dels ciutadans del bunyol i fins i tot dels impresentables insectes que formen part d’aquesta creuada anticatalana que anomenen “Manifiesto para la lengua comuna”.
Ja ni ha prou de girar la cara! de la seva política inerta Sr. Montilla! vostè i el seu nefast govern han d’abandonar d’immediat les cadires, els sous i els cotxes oficials. Deixin dirigir el nostre poble als que volen aixecar barricades polítiques contra Espanya i lluitar per la independència.
S’ha de proclamar ja una declaració d’independència des del parlament català i acabar d’una vegada amb l’opressió cruel a la que ens sotmet Espanya. Hem de fer un sol crit: independència! ara toca, no hi ha cap més sortida.
David Morgades i Clopés
dijous, 19 de juny del 2008
COM M'AGRADA SER EUROPEU:
M’agrada viure en un país que forma part activament de la comunitat Europea. Es podria dir que el poble català va experimentar tot un canvi des de que l’estat espanyol va començar a ser un més d’Europa. Recordo la magnífica sensació de substituir la pesseta per l’euro. La il·lusió que a tots ens va fer perdre poder adquisitiu el mateix dia de canviar en el banc de torn les antigues monedes amb la cara del rei per les de 12 estels dibuixats. No puc evitar sentir-me orgullós com a Europeu de veure com els països de la unió s’entenen tan bé quan es tracte de posar-se d’acord en les lleis generals.
Però s’ha de dir que el millor encara està per venir, les propostes que arriben des de Brussel·les sempre són esperades amb entusiasme i expectació pel poble, un exemple seria la proposta d’ampliació de la jornada laboral a 65 h setmanals. Algú podrà pensar que és un pas enrera pels treballadors, però res més lluny de la realitat, és una proposta amb cara i ulls. Resulta que han descobert que si treballes més gastes menys, per tan estalvies més i tens més poder adquisitiu. Tota una gran pensada per erradicar la crisi econòmica que afecta Europa, a que és fantàstic?
I no parlem de l´ última proposta dels grans intel·lectuals i erudits d’Europa, ara diuen que els consumidors de telefonia mòbil paguin per trucada rebuda , una mesura que sens dubte tindrà gran acceptació popular i contribuirà a millorar sensiblement la butxaca de les famílies europees. Quina sort que tenim de tenir aquests dirigents polítics que tan bé ens representen, què faríem sense Europa!
Però s’ha de dir que el millor encara està per venir, les propostes que arriben des de Brussel·les sempre són esperades amb entusiasme i expectació pel poble, un exemple seria la proposta d’ampliació de la jornada laboral a 65 h setmanals. Algú podrà pensar que és un pas enrera pels treballadors, però res més lluny de la realitat, és una proposta amb cara i ulls. Resulta que han descobert que si treballes més gastes menys, per tan estalvies més i tens més poder adquisitiu. Tota una gran pensada per erradicar la crisi econòmica que afecta Europa, a que és fantàstic?
I no parlem de l´ última proposta dels grans intel·lectuals i erudits d’Europa, ara diuen que els consumidors de telefonia mòbil paguin per trucada rebuda , una mesura que sens dubte tindrà gran acceptació popular i contribuirà a millorar sensiblement la butxaca de les famílies europees. Quina sort que tenim de tenir aquests dirigents polítics que tan bé ens representen, què faríem sense Europa!
David Morgades i Clopés
dijous, 12 de juny del 2008
CRISIS? QUINA CRISIS? :
Avui he decidit posar benzina al cotxe perquè el dipòsit ja grinyolava demanant el seu batut de líquit negre per esmorzar. Com sempre he anat a la primera estació de servei que he trobat per tal d´omplir el dipòsit i només entrar he vist un paper a cada una de les mànegas dels surtidors de l'or negre. Evidenment he pensat que debia ser una felicitació que feia la companyia a tots els clients. He estat esperant al noi de la gorra verda i la bandolera de pell marró amb el tap del diposit obert. La veritat és que després de 15 minuts d'avorriment absolut i una certa escalfor a la planta dels peus, he decidit fer sonor un parell de vegades la botzina per allò de que potser no m'havien sentit si eren al lavabo en aquell precís moment. Però ni així, caram! he pensat, que potser passa alguna cosa i jo no me'n he adonat? He mogut el cap a un costat i a un altre buscant altres conductors avorrits als altres sortidors, però només he vist aquells curiosos papers blancs enganxats amb cinta adhesiva en els comptadors.
Finalment he decidit anar a veure què hi deia i confesso que la meva sorpresa ha estat majúscula quan he llegit: "no hi ha benzina per la crisi del transport, perdonin les molesties causades". De veritat que no podia deixar de llegir-ho una i una altra vegada, seria possible que amb un govern tan seriós i previsor que tan bé té cura de la ciutadania i del seu benestar, permetés que la benzina no arribés al seu destí per ser consumida pels usuaris? No! segur que tot plegat era una broma de mal gust i aquell marrec de la benzinera se m'estava rifant amagat darrera d'alguna porta amb un somriure trapella sota el nas. Llavors m'he dit: bé doncs ja tornaré demà.
David Morgades i Clopés
diumenge, 8 de juny del 2008
MATARÓ ES COMPROMET AMB LA SELECCIÓ:
Aquest cap de setmana Girona ha estat una ciutat de llums i colors, de reivindicacions polítiques, de joia, de diversió, d’entreteniment i sobretot d’orgull per l’esport català.
El regidor d’ERC el Sr. Francesc Teixidó i jo vam voler participar-hi assistint a la diada de les seleccions esportives catalanes que es celebrava a Fontejau. L’ambient multitudinari, participatiu i festiu que s´hi podia veure feia patxoca. Nens disfrutant de les activitats infantils i joves i adults de les esportives i de lúdiques.
Vàrem disfrutar de partits de tenis taula i rugbi 13 entre d’altres, on la selecció catalana feia una demostració d’un gran potencial davant d’altres seleccions esportives de primer nivell.
Com a representant del govern local el Sr. Teixidó va lliurar al president de la plataforma pro seleccions esportives catalanes, el Sr. Xavier Vinyals, una carta signada per l’alcalde de Mataró, el Sr. Baron on es demanava que la nostra ciutat sigui una candidata ferma a ser escollida per celebrar en els propers anys el dia de les seleccions esportives catalanes. Així mateix anava acompanyada d'una còpia de la resolució aprovada en el Ple municipal per la totalitat dels partits polítics locals a excepció del PP on s'acordava el recolçament a aquesta iniciativa. Com a delegat de la plataforma al Maresme i com a militant de CDC reconec que em faria molta il·lusió que Mataró pugués gaudir d’una festivitat com aquesta, que intentaríem entre tots que fos la millor edició de les que s’han fet fins avui. Tan de bo sortim escollits i l’any que ve tinguem la festa a casa nostra. http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=18132&sec=90&portada=1
El regidor d’ERC el Sr. Francesc Teixidó i jo vam voler participar-hi assistint a la diada de les seleccions esportives catalanes que es celebrava a Fontejau. L’ambient multitudinari, participatiu i festiu que s´hi podia veure feia patxoca. Nens disfrutant de les activitats infantils i joves i adults de les esportives i de lúdiques.
Vàrem disfrutar de partits de tenis taula i rugbi 13 entre d’altres, on la selecció catalana feia una demostració d’un gran potencial davant d’altres seleccions esportives de primer nivell.
Com a representant del govern local el Sr. Teixidó va lliurar al president de la plataforma pro seleccions esportives catalanes, el Sr. Xavier Vinyals, una carta signada per l’alcalde de Mataró, el Sr. Baron on es demanava que la nostra ciutat sigui una candidata ferma a ser escollida per celebrar en els propers anys el dia de les seleccions esportives catalanes. Així mateix anava acompanyada d'una còpia de la resolució aprovada en el Ple municipal per la totalitat dels partits polítics locals a excepció del PP on s'acordava el recolçament a aquesta iniciativa. Com a delegat de la plataforma al Maresme i com a militant de CDC reconec que em faria molta il·lusió que Mataró pugués gaudir d’una festivitat com aquesta, que intentaríem entre tots que fos la millor edició de les que s’han fet fins avui. Tan de bo sortim escollits i l’any que ve tinguem la festa a casa nostra. http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=18132&sec=90&portada=1
David Morgades i Clopés
dijous, 5 de juny del 2008
LA TERCERA HORA D'ESPANYOLITZACIÓ DEL PSC:
Com és possible que es vulgui potenciar a les escoles una llengua, que tristament és majoritària a Catalunya? El PSC amb propostes com aquestes dóna cova a personatges que defensen arguments com que el castellà està en perill en terres catalanes. Retòrica cansina de personatges com per exemple el Sr. Losantos amb la seva verborrea colonialista a la COPE o el Sr. Rajoy amb els seus discursos lingüístics de llautó al congrés dels diputats. Ja ens agradaria que tinguessin raó, però malauradament qui veritablement està una situació de formar part del llistat de llengües mortes, és la nostra.
Des de que el PSC està al govern de la generalitat, s’ha baixat la lluita de la integració lingüística per potenciar el català i pel contrari afloren propostes innecessàries i absurdes com les de la tercera hora del castellà.
És molt urgent que hi hagi un canvi de govern a Catalunya i que els que entrin posin fil a l’agulla en temes linguístics per reconduir aquesta greu situació. No pot ser que els immigrants passin del català de la manera que ho fan, no pot ser que el català no estigui representat pràcticament en els productes de consum ni en els culturals, no pot ser que vagis a comprar i el dependent de la botiga et digui que li parlis en castellà perquè no entén el Català......
Des de que el PSC està al govern de la generalitat, s’ha baixat la lluita de la integració lingüística per potenciar el català i pel contrari afloren propostes innecessàries i absurdes com les de la tercera hora del castellà.
És molt urgent que hi hagi un canvi de govern a Catalunya i que els que entrin posin fil a l’agulla en temes linguístics per reconduir aquesta greu situació. No pot ser que els immigrants passin del català de la manera que ho fan, no pot ser que el català no estigui representat pràcticament en els productes de consum ni en els culturals, no pot ser que vagis a comprar i el dependent de la botiga et digui que li parlis en castellà perquè no entén el Català......
David Morgades i Clopés
NO A UNA SOCIOVERGÈNCIA A LA GENERALITAT:
Després d’haver patit durant tants anys una aliança de partits antagònics a la generalitat no entenc que hi hagi qui aposti per fer un pacte entre el PSC i CiU. Què podria aportar al país un pacte amb un partit espanyolista? Doncs res de res, això només seria més brou del mateix plat de sopa i ja n’estem tips d’aquest règim polític.
Si es vol encarar el futur del país cap una aposta sobiranista el PSC avui per avui no hi pot formar part ja que es declara un partit clarament espanyolista i favorable a mantenir la unitat amb l’estat espanyol.
Jo aposto per un govern amb tots aquells que vulguin lluitar per la independència, per formar un estat més d’Europa, per un futur català sense Espanya.
Crec que seria bo que CiU o CDC agafés el timó del país des de la presidència de la generalitat i estigués recolzat pel candidat que surti del congrés d’ ERC amb un compromís clar de sumar per assolir objectius pactats previament.
No es pot perdre més temps, quan ERC tingui clar el seu candidat ha de trencar el tripartit i obligar al PSC a convocar eleccions anticipades a la generalitat. Ja fa masses anys que el govern català perd pistonada i enforteix Espanya amb la seva debilitat.
Si es vol encarar el futur del país cap una aposta sobiranista el PSC avui per avui no hi pot formar part ja que es declara un partit clarament espanyolista i favorable a mantenir la unitat amb l’estat espanyol.
Jo aposto per un govern amb tots aquells que vulguin lluitar per la independència, per formar un estat més d’Europa, per un futur català sense Espanya.
Crec que seria bo que CiU o CDC agafés el timó del país des de la presidència de la generalitat i estigués recolzat pel candidat que surti del congrés d’ ERC amb un compromís clar de sumar per assolir objectius pactats previament.
No es pot perdre més temps, quan ERC tingui clar el seu candidat ha de trencar el tripartit i obligar al PSC a convocar eleccions anticipades a la generalitat. Ja fa masses anys que el govern català perd pistonada i enforteix Espanya amb la seva debilitat.
David Morgades i Clopés
dissabte, 31 de maig del 2008
FINS A QUIN PUNT AGUANTARÀ L'ECONOMIA DE LES FAMÍLIES?
La pregunta d’aquest enunciat és senzilla, però com va dir Einstein la perfecció està en la simplicitat. Totes les famílies del proletariat patim en més o menys grau l’abús bancari de les hipoteques, del preu de la benzina, del cost de l’alimentació ...
Ja es comencen a veure indicadors de que les coses no van bé, per exemple, els bancs no donen pràcticament crèdits per habitatges, el preu dels les vivendes està començant a minvar perquè no és ven res, moltes immobiliàries han hagut de baixar persianes, l’atur puja per l’estancament de la construcció....
I si mirem els sous? doncs podrem veure que fa molt de temps que proporcionalment al cos de la vida estan inerts, estancats, interessadament difunts, però per què?
Qui ha propiciat l’empobriment de les butxaques d’aquells que abans s’autoanomenaven classe mitjana i que ara són la classe endeutada?
Per què el govern ha permès que es produís aquest fenomen de retrocés econòmic? Pot ser és l’inici de la derrota de la societat del ben estar?
Tot són preguntes que no necessiten aplicar un sistema econòmic d’exigència de simplicitat com la navalla d’Occam per poder contestar-les sinó que responen a conclusions més bàsiques com són l’opressió sobre el poble per part dels que tenen poder econòmic i la complicitat dels que governen.
Ja es comencen a veure indicadors de que les coses no van bé, per exemple, els bancs no donen pràcticament crèdits per habitatges, el preu dels les vivendes està començant a minvar perquè no és ven res, moltes immobiliàries han hagut de baixar persianes, l’atur puja per l’estancament de la construcció....
I si mirem els sous? doncs podrem veure que fa molt de temps que proporcionalment al cos de la vida estan inerts, estancats, interessadament difunts, però per què?
Qui ha propiciat l’empobriment de les butxaques d’aquells que abans s’autoanomenaven classe mitjana i que ara són la classe endeutada?
Per què el govern ha permès que es produís aquest fenomen de retrocés econòmic? Pot ser és l’inici de la derrota de la societat del ben estar?
Tot són preguntes que no necessiten aplicar un sistema econòmic d’exigència de simplicitat com la navalla d’Occam per poder contestar-les sinó que responen a conclusions més bàsiques com són l’opressió sobre el poble per part dels que tenen poder econòmic i la complicitat dels que governen.
David Morgades i Clopés
dimarts, 27 de maig del 2008
LA PENITENCIA ANUAL PER UNA PLAÇA DEL CASAL:
Ha passat un any més i som més vells, el nostres fills han crescut una mica més, manca un any menys per pagar l'hipoteca de casa i la vida i la benzina han pujat encara un xic més per fer-nos més lleugera la nostra cartera. Però el que no canvia són les cues i les matines dels pares dels alumnes de l’escola Anxaneta per no quedar-se sense la plaça del casal d'estiu dels seus fills. Plaça que necessiten imperiosament per poder anar a treballar durant el llarg període vacacional dels alumnes.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.
David Morgades i Clopés
ELS CONVERGAIS, SÓN UNA EVOLUCIÓ DEL PARTIT O PRODUCTE D'UNA MODA?:
Penso que la llibertat sexual de cadascú és personal i privada pel que no entenc perquè cal donar bombo i platerets si una persona és declara gai o lesbiana.
Sembla que estigui de moda sortir de l’armari i mostrar als altres l’orgull que se sent si un és homosexual.
Sembla que estigui de moda sortir de l’armari i mostrar als altres l’orgull que se sent si un és homosexual.
El fet de que a convergència neixi una plataforma a CDC per treballar pels drets dels homosexuals no em sembla malament però no entenc perquè ha de ser un col·lectiu especial.
Segur que a tots els partits polítics hi ha persones homosexuals i no per això a cada partit es crea un espai concret per ells, perquè sinó hauríem de començar a parlar dels sociogays, dels PPgais, Ercgais,.... com si fossin un grup especial amb un propi parlament i un món polític paral·lel. Tot plegat em sembla que és pujar-se al carro del vent de moda i voler demostrar que tots som progressistes i no volem que ningú ens titlli d’homòfics o intolerants.
David Morgades i Clopés
dijous, 22 de maig del 2008
RAJOY I LA MODERACIÓ DEL RANCICASPOSISME
Al Sr. Rajoy sembla que se li hagi aparegut l’Esperit Sant i li hagi dit que ha de conduir el seu partit a través dels mars cap al centre promès. El seu apropament cap a la línia Gallardonista i el seu allunyament dels deixebles del PP més ranci com la Sra. Sant Gil desconcerta notablement.
Si algú m’ho hagués dit abans de les eleccions generals li hauria preguntat si és que m’aixecava la camisa, ara sincerament no sé què pensar. Pot ser una estrateja de partit per acostar la gent de dretes catalana i per evitar que el socialisme català no els pugui presentar com l’anticrist polític a la ciutadania? De veritat el Sr. Rajoy ens ha enganyat durant tot aquest temps i ara ha sortit de l’armari mostrant la seva cara més moderada amb la realitat actual?Estarem atens al gir centrista del Sr. Rajoy i a les conseqüències que això comporti, qui sap, potser finalment recolzaran la independència de Catalunya i tot.
Si algú m’ho hagués dit abans de les eleccions generals li hauria preguntat si és que m’aixecava la camisa, ara sincerament no sé què pensar. Pot ser una estrateja de partit per acostar la gent de dretes catalana i per evitar que el socialisme català no els pugui presentar com l’anticrist polític a la ciutadania? De veritat el Sr. Rajoy ens ha enganyat durant tot aquest temps i ara ha sortit de l’armari mostrant la seva cara més moderada amb la realitat actual?Estarem atens al gir centrista del Sr. Rajoy i a les conseqüències que això comporti, qui sap, potser finalment recolzaran la independència de Catalunya i tot.
David Morgades i Clopés
EL PSC TÉ L’OBLIGACIÓ DE DEFENSAR EL DRET A LA SOBIRANIA DE CATALUNYA:
Després de veure les estadístiques de l’enquesta feta per l´ UOC on diu que el 52% dels ciutadans catalans volen la independència queda clar que al president de la generalitat se li ha de demanar que lluiti pel que vol la majoria del poble que governa.
El Sr. Montilla i el seu govern ha de sumar-se als altres grups polítics catalans per aconseguir el dret a decidir i sinó hi estan d’acord han de dimitir perquè no poden anar en contra de la voluntat del poble català.
Malauradament els socialistes catalanistes de la transició han anat desapareixent amb els anys consumits pel PSOE. Ara toca exhumar el PSC del ninjol i recuperar l’esperit catalanista dels socialistes del nostre país, desbancat per l’espanyolisme unitari del PSOE com a única realitat possible per Catalunya des de fa anys .
Per tal d’aconseguir la possibilitat de ser un poble sobirà també cal la implicació del PSC, a poder ser activa, i si la seva consciència no els hi permet al menys que no hi posin traves.
El Sr. Montilla i el seu govern ha de sumar-se als altres grups polítics catalans per aconseguir el dret a decidir i sinó hi estan d’acord han de dimitir perquè no poden anar en contra de la voluntat del poble català.
Malauradament els socialistes catalanistes de la transició han anat desapareixent amb els anys consumits pel PSOE. Ara toca exhumar el PSC del ninjol i recuperar l’esperit catalanista dels socialistes del nostre país, desbancat per l’espanyolisme unitari del PSOE com a única realitat possible per Catalunya des de fa anys .
Per tal d’aconseguir la possibilitat de ser un poble sobirà també cal la implicació del PSC, a poder ser activa, i si la seva consciència no els hi permet al menys que no hi posin traves.
David Morgades i Clopés
diumenge, 18 de maig del 2008
SÍ, DE CDC A LA SOBIRANIA:
Per fi s’ha aconseguit que l’executiu de CDC contempli la possibilitat de l’autodeterminació. L’hereu a la presidència de CDC, el Sr. Artur Mas juntament amb els alts càrrecs convergents han sortit de l’armari de forma clara i amb una aposta sobiranista sobre la taula. L’especulació amb la independència s’ha guardat al calaix i ja es defensa sense complexes el dret a ser una nació amb un estat propi.
Espero poder escoltar en el proper congrés de CDC unes directrius clarament sobiranistes i valentes en les ponències dels representants del partit.
Crec que els líders convergents ja han entès el que alguns teníem clar des de fa molt de temps; que la fórmula de l’autonomia que va néixer en l’època de la transició s’ha mort i que ara toca renéixer amb uns objectius de futur molt més ambiciosos.
Espero poder escoltar en el proper congrés de CDC unes directrius clarament sobiranistes i valentes en les ponències dels representants del partit.
Crec que els líders convergents ja han entès el que alguns teníem clar des de fa molt de temps; que la fórmula de l’autonomia que va néixer en l’època de la transició s’ha mort i que ara toca renéixer amb uns objectius de futur molt més ambiciosos.
David Morgades Clopés
dijous, 15 de maig del 2008
SILENCI CONTRA ETA:
Avui el govern de Mataró ha fet uns minuts de silenci per mostrar el rebuig a la banda terrorista ETA i per homenatjar a la víctima mortal i els ferits del seu últim atemptat. Tots els que hi hem assistit ho hem fet amb convicció i amb ganes de que tothom vegi que tots els grups polítics de la ciutat tenim una voluntat unànime en el rebuig de la violència d’aquests assassins.
Per desgràcia aquest tipus d’actes és van repetint amb massa assiduïtat i la solució per acabar amb el terrorisme encara no és veu per enlloc. Fa masses anys que dura i segurament quan ho han passat pitjor els terroristes, malgrat em costi reconeixeu, va ser quan el PP i el PSOE en l’època Aznar és van posar d’acord per pressionar al màxim l’entorn d’ETA.
Tal vegada hi va haver una petita oportunitat d’acabar amb el conflicte en l’última treva que van pactar amb el govern central, però que evidentment van ser els mateixos etarres els que van demostrar que tot era un parany i que no pensaven accedir a deixar la violència en cap moment.
Potser posar als assassins etarres en escac és l’únic camí que es pot seguir i la idea d’una negociació pactada és una utopia a la que el Sr. Zapatero ja ha renunciat del tot.
Estic segur que algun dia els ciutadans podrem viure amb la seguretat de que ningú ens posarà un explosiu al costat de casa, fins llavors la lluita policial i judicial contra ETA és l’únic camí possible.
Per desgràcia aquest tipus d’actes és van repetint amb massa assiduïtat i la solució per acabar amb el terrorisme encara no és veu per enlloc. Fa masses anys que dura i segurament quan ho han passat pitjor els terroristes, malgrat em costi reconeixeu, va ser quan el PP i el PSOE en l’època Aznar és van posar d’acord per pressionar al màxim l’entorn d’ETA.
Tal vegada hi va haver una petita oportunitat d’acabar amb el conflicte en l’última treva que van pactar amb el govern central, però que evidentment van ser els mateixos etarres els que van demostrar que tot era un parany i que no pensaven accedir a deixar la violència en cap moment.
Potser posar als assassins etarres en escac és l’únic camí que es pot seguir i la idea d’una negociació pactada és una utopia a la que el Sr. Zapatero ja ha renunciat del tot.
Estic segur que algun dia els ciutadans podrem viure amb la seguretat de que ningú ens posarà un explosiu al costat de casa, fins llavors la lluita policial i judicial contra ETA és l’únic camí possible.
David Morgades i Clopés
David Morgades i Clopés
LA SAMARRETA DE LES SANTES, SEMPRONIANA 1 JULIANA 0:
Semproniana s'ho mira, remena la pilota, remata i gooooooool. Fora conyes, barrejar una festa cristiana amb el futbol és com a mínim susceptible de crítica. Fer servir com a imatge del rètol de les Santes de Mataró un l´estampat clàssic d’una samarreta de futbol amb els color del Mataró em sembla una antítesis del bon gust i de la ideonitat.
L'única raó que em veal cap per motivar la defensa per part de l’ajuntament d’aquests dibuix és la necessitat de crear polèmica i que tothom en parli. Si realment aquest és el motiu per haver escollit aquest disseny diu molt poc dels dirigents polítics encarregats de triar-la. Personalment m’agrada el bon disseny i l’art i sóc sincer si us dic que per a mi és el pitjor disseny de la Festa Major de Mataró que recordo en molts anys. Ara bé, algú va dir una vegada que en qüestió de gustos no hi ha res escrit, doncs potser que comencem a fer punta als llàpissos.
L'única raó que em veal cap per motivar la defensa per part de l’ajuntament d’aquests dibuix és la necessitat de crear polèmica i que tothom en parli. Si realment aquest és el motiu per haver escollit aquest disseny diu molt poc dels dirigents polítics encarregats de triar-la. Personalment m’agrada el bon disseny i l’art i sóc sincer si us dic que per a mi és el pitjor disseny de la Festa Major de Mataró que recordo en molts anys. Ara bé, algú va dir una vegada que en qüestió de gustos no hi ha res escrit, doncs potser que comencem a fer punta als llàpissos.
David Morgades i Clopés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
