M’agrada viure en un país que forma part activament de la comunitat Europea. Es podria dir que el poble català va experimentar tot un canvi des de que l’estat espanyol va començar a ser un més d’Europa. Recordo la magnífica sensació de substituir la pesseta per l’euro. La il·lusió que a tots ens va fer perdre poder adquisitiu el mateix dia de canviar en el banc de torn les antigues monedes amb la cara del rei per les de 12 estels dibuixats. No puc evitar sentir-me orgullós com a Europeu de veure com els països de la unió s’entenen tan bé quan es tracte de posar-se d’acord en les lleis generals.
Però s’ha de dir que el millor encara està per venir, les propostes que arriben des de Brussel·les sempre són esperades amb entusiasme i expectació pel poble, un exemple seria la proposta d’ampliació de la jornada laboral a 65 h setmanals. Algú podrà pensar que és un pas enrera pels treballadors, però res més lluny de la realitat, és una proposta amb cara i ulls. Resulta que han descobert que si treballes més gastes menys, per tan estalvies més i tens més poder adquisitiu. Tota una gran pensada per erradicar la crisi econòmica que afecta Europa, a que és fantàstic?
I no parlem de l´ última proposta dels grans intel·lectuals i erudits d’Europa, ara diuen que els consumidors de telefonia mòbil paguin per trucada rebuda , una mesura que sens dubte tindrà gran acceptació popular i contribuirà a millorar sensiblement la butxaca de les famílies europees. Quina sort que tenim de tenir aquests dirigents polítics que tan bé ens representen, què faríem sense Europa!
Però s’ha de dir que el millor encara està per venir, les propostes que arriben des de Brussel·les sempre són esperades amb entusiasme i expectació pel poble, un exemple seria la proposta d’ampliació de la jornada laboral a 65 h setmanals. Algú podrà pensar que és un pas enrera pels treballadors, però res més lluny de la realitat, és una proposta amb cara i ulls. Resulta que han descobert que si treballes més gastes menys, per tan estalvies més i tens més poder adquisitiu. Tota una gran pensada per erradicar la crisi econòmica que afecta Europa, a que és fantàstic?
I no parlem de l´ última proposta dels grans intel·lectuals i erudits d’Europa, ara diuen que els consumidors de telefonia mòbil paguin per trucada rebuda , una mesura que sens dubte tindrà gran acceptació popular i contribuirà a millorar sensiblement la butxaca de les famílies europees. Quina sort que tenim de tenir aquests dirigents polítics que tan bé ens representen, què faríem sense Europa!
David Morgades i Clopés
3 comentaris:
si, de fet jo també soc molt content d'esser europeu,
això és el que pasa quan un és crea moltes expectatives, i ara ens esta caient el mite europeu
primer ens va caure com a catalans, doncs ja ens han demostrat( aquesta expresió m'agrada molt, he)per activa i per passiva que sino som estat no tenim res a pelar, i ara és treuen la careta en el tema social, i et dono la rao, és un gran avenç doncs podrem estalviar molt ja que no tindrem temps per gastar els diners, ni forçes per arribar a la jubilació, doncs imaginat si l'allarguen en el mateix percentatje que les hores semanal,ens aniriem per sobre dels 95 anys, calla, calla que encara els hi donarem idees
bé de fet no els hi calen les nostres idees, doncs encara tenen la barra de dir-nos que paga per rebre les trucades, és per que així ens costarà més barata la telefonia,
en fí com dirien els avis, on anirem a parar
una abraçada
He,he, si és que per mi que creuen que tots sóm mononeuronals amb un pircing.
Fins aviat
David
jo vaig fer l'anàlisi de les 65h en sentit contrari. Els treballadors de feines menys ben pagades i/o de menor formació. Són els què tenen sous més baixos i depenen més de les hores extres i/o segones feines per arribar a final de mes. I són els que surten perjudicats amb mesures com les 35H què és van fer a França amb l'últim govern socialista.
Jo entenc aquesta directiva com s'obre a la porta a que aquests treballadors puguin optar treballar més hores fins un màxim de 65. Mutu acord amb l'empresari.
Tots sabem que en una negociació treballador empresari la part "forta" és l'empresari.
Però també a l'empresari pot no interessar li.
Publica un comentari a l'entrada