Ja és hora d’establir una llei a Catalunya per acabar de normalitzar l’idioma del país d’una vegada per totes, que ja se sap que per anar a Roma ni bossa buida, ni mula coixa.
N’estem fins el cap de munt de “donar corda al català” i altres romanços de manivela rovellada que prometen la lluna en un cove i després resulten ser la bufa i la gamba. És hora de legislar, de ser més pesats que la coca en oli, de fer una llei que obligui a les empreses a etiquetar en català, que obligui a les cinematogràfiques a doblar al Català i que les editorials es vegin obligades a editar en Català.
A quina part del món s’ha vist que una llengua forana estigui per sobre de la pròpia, ja ni ha prou! fins aquí hem arribat. Sr. President de la generalitat posis les piles normalitzi de veritat el país i deixi de tocar a la nit de les panxes buides.
Si es posés en pràctica aquesta llei en tota la seva dimensió tindria un impacte inicial –és cert- però al cap d’un parell d’anys tothom ho veuria normal i ningú en parlaria. Catalunya seria una nació normal, un país amb la seva llengua establerta i aferrada a les seves arrels, més viva que la pólvora.
Ja n´hi ha prou de complexes en aquest país, cal traspassar-los als del costat de l’Ebre i no deixar-los a la taula de casa. Com diuen els pagesos si vols cols sembra cols i si vols naps sembra naps.
N’estem fins el cap de munt de “donar corda al català” i altres romanços de manivela rovellada que prometen la lluna en un cove i després resulten ser la bufa i la gamba. És hora de legislar, de ser més pesats que la coca en oli, de fer una llei que obligui a les empreses a etiquetar en català, que obligui a les cinematogràfiques a doblar al Català i que les editorials es vegin obligades a editar en Català.
A quina part del món s’ha vist que una llengua forana estigui per sobre de la pròpia, ja ni ha prou! fins aquí hem arribat. Sr. President de la generalitat posis les piles normalitzi de veritat el país i deixi de tocar a la nit de les panxes buides.
Si es posés en pràctica aquesta llei en tota la seva dimensió tindria un impacte inicial –és cert- però al cap d’un parell d’anys tothom ho veuria normal i ningú en parlaria. Catalunya seria una nació normal, un país amb la seva llengua establerta i aferrada a les seves arrels, més viva que la pólvora.
Ja n´hi ha prou de complexes en aquest país, cal traspassar-los als del costat de l’Ebre i no deixar-los a la taula de casa. Com diuen els pagesos si vols cols sembra cols i si vols naps sembra naps.
David Morgades i Clopés
