Ja és hora d’establir una llei a Catalunya per acabar de normalitzar l’idioma del país d’una vegada per totes, que ja se sap que per anar a Roma ni bossa buida, ni mula coixa.
N’estem fins el cap de munt de “donar corda al català” i altres romanços de manivela rovellada que prometen la lluna en un cove i després resulten ser la bufa i la gamba. És hora de legislar, de ser més pesats que la coca en oli, de fer una llei que obligui a les empreses a etiquetar en català, que obligui a les cinematogràfiques a doblar al Català i que les editorials es vegin obligades a editar en Català.
A quina part del món s’ha vist que una llengua forana estigui per sobre de la pròpia, ja ni ha prou! fins aquí hem arribat. Sr. President de la generalitat posis les piles normalitzi de veritat el país i deixi de tocar a la nit de les panxes buides.
Si es posés en pràctica aquesta llei en tota la seva dimensió tindria un impacte inicial –és cert- però al cap d’un parell d’anys tothom ho veuria normal i ningú en parlaria. Catalunya seria una nació normal, un país amb la seva llengua establerta i aferrada a les seves arrels, més viva que la pólvora.
Ja n´hi ha prou de complexes en aquest país, cal traspassar-los als del costat de l’Ebre i no deixar-los a la taula de casa. Com diuen els pagesos si vols cols sembra cols i si vols naps sembra naps.
N’estem fins el cap de munt de “donar corda al català” i altres romanços de manivela rovellada que prometen la lluna en un cove i després resulten ser la bufa i la gamba. És hora de legislar, de ser més pesats que la coca en oli, de fer una llei que obligui a les empreses a etiquetar en català, que obligui a les cinematogràfiques a doblar al Català i que les editorials es vegin obligades a editar en Català.
A quina part del món s’ha vist que una llengua forana estigui per sobre de la pròpia, ja ni ha prou! fins aquí hem arribat. Sr. President de la generalitat posis les piles normalitzi de veritat el país i deixi de tocar a la nit de les panxes buides.
Si es posés en pràctica aquesta llei en tota la seva dimensió tindria un impacte inicial –és cert- però al cap d’un parell d’anys tothom ho veuria normal i ningú en parlaria. Catalunya seria una nació normal, un país amb la seva llengua establerta i aferrada a les seves arrels, més viva que la pólvora.
Ja n´hi ha prou de complexes en aquest país, cal traspassar-los als del costat de l’Ebre i no deixar-los a la taula de casa. Com diuen els pagesos si vols cols sembra cols i si vols naps sembra naps.
David Morgades i Clopés
5 comentaris:
David, estava preparant un post que venia a dir el que dius tu. Hi estic completament d'acord i fins als ous de què a casa nostra sigui més fàcil entendre's en castellà que en català. Però, mal que em pesi, en el context en el que estem és impossible. Són els mateixos que no els dóna la gana d'aprendre el català els que primer reclamen respecte per al castellà, i el més fotut és que la llei els empara.
La imposició no és cap solució per res. Conec alguna editorial, i t'asseguro que si els obliguen a editar textos en català, tanquen les portes en quatre dies. Mana el mercat, no els sentiments.
ALBERT:
em sap greu aixefar-te la guitarra, però saber que hi ha algú que tembé s'ho ha plantejat dona ànims quan camines en mig d'un desert frondós.
Bon Nadal.
David
Sr. RUSO:
Si parlo d'obligació és perquè si estem com estem és perquè hi va haber una obligaió previa. Per tornar a l'origen natural s'ha de tornar a una altre obligació.
Què són les lleis sinó obligacions.
Bon Nadal
David
D'acord, però:
Abans d'imposar no caldria exigir als empleats públics que fossin aptes lingüistícament parlant?
A l'Ajuntament de Mataró hi ha tècnics que exercint la seva funció s'expressen tan sols en castellà. Ja no parlem dels mestres.
També caldria que l'Ajuntament exigís a totes les empreses que hi volen tenir "tractes" a emetre tota la documentació en català, com a mínim. I avui en dia, crec que això encara és minoritari. Hi ha algú que en faci un estudi dels hàbits lingüistics en aquests àmbits?
Noi, no estem pas avançant gaire. Potser tens raó i només per la via de la força de la llei en podrem esmenar una part significativa.
Elo, desgraciadament una llei ben feta és l'única esperança del país per salvar la llengua pròpia. Fes una estadística i mira quanta gent parla amb català i quanta amb idioma veí. Potser t'esgarrifaràs.
Salut
David
Publica un comentari a l'entrada