FINS A QUIN PUNT AGUANTARÀ L'ECONOMIA DE LES FAMÍLIES?

La pregunta d’aquest enunciat és senzilla, però com va dir Einstein la perfecció està en la simplicitat. Totes les famílies del proletariat patim en més o menys grau l’abús bancari de les hipoteques, del preu de la benzina, del cost de l’alimentació ...
Ja es comencen a veure indicadors de que les coses no van bé, per exemple, els bancs no donen pràcticament crèdits per habitatges, el preu dels les vivendes està començant a minvar perquè no és ven res, moltes immobiliàries han hagut de baixar persianes, l’atur puja per l’estancament de la construcció....
I si mirem els sous? doncs podrem veure que fa molt de temps que proporcionalment al cos de la vida estan inerts, estancats, interessadament difunts, però per què?
Qui ha propiciat l’empobriment de les butxaques d’aquells que abans s’autoanomenaven classe mitjana i que ara són la classe endeutada?
Per què el govern ha permès que es produís aquest fenomen de retrocés econòmic? Pot ser és l’inici de la derrota de la societat del ben estar?
Tot són preguntes que no necessiten aplicar un sistema econòmic d’exigència de simplicitat com la navalla d’Occam per poder contestar-les sinó que responen a conclusions més bàsiques com són l’opressió sobre el poble per part dels que tenen poder econòmic i la complicitat dels que governen.

David Morgades i Clopés

LA PENITENCIA ANUAL PER UNA PLAÇA DEL CASAL:

Ha passat un any més i som més vells, el nostres fills han crescut una mica més, manca un any menys per pagar l'hipoteca de casa i la vida i la benzina han pujat encara un xic més per fer-nos més lleugera la nostra cartera. Però el que no canvia són les cues i les matines dels pares dels alumnes de l’escola Anxaneta per no quedar-se sense la plaça del casal d'estiu dels seus fills. Plaça que necessiten imperiosament per poder anar a treballar durant el llarg període vacacional dels alumnes.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.

David Morgades i Clopés

ELS CONVERGAIS, SÓN UNA EVOLUCIÓ DEL PARTIT O PRODUCTE D'UNA MODA?:

Penso que la llibertat sexual de cadascú és personal i privada pel que no entenc perquè cal donar bombo i platerets si una persona és declara gai o lesbiana.
Sembla que estigui de moda sortir de l’armari i mostrar als altres l’orgull que se sent si un és homosexual.

El fet de que a convergència neixi una plataforma a CDC per treballar pels drets dels homosexuals no em sembla malament però no entenc perquè ha de ser un col·lectiu especial.

Segur que a tots els partits polítics hi ha persones homosexuals i no per això a cada partit es crea un espai concret per ells, perquè sinó hauríem de començar a parlar dels sociogays, dels PPgais, Ercgais,.... com si fossin un grup especial amb un propi parlament i un món polític paral·lel. Tot plegat em sembla que és pujar-se al carro del vent de moda i voler demostrar que tots som progressistes i no volem que ningú ens titlli d’homòfics o intolerants.

David Morgades i Clopés

RAJOY I LA MODERACIÓ DEL RANCICASPOSISME

Al Sr. Rajoy sembla que se li hagi aparegut l’Esperit Sant i li hagi dit que ha de conduir el seu partit a través dels mars cap al centre promès. El seu apropament cap a la línia Gallardonista i el seu allunyament dels deixebles del PP més ranci com la Sra. Sant Gil desconcerta notablement.
Si algú m’ho hagués dit abans de les eleccions generals li hauria preguntat si és que m’aixecava la camisa, ara sincerament no sé què pensar. Pot ser una estrateja de partit per acostar la gent de dretes catalana i per evitar que el socialisme català no els pugui presentar com l’anticrist polític a la ciutadania? De veritat el Sr. Rajoy ens ha enganyat durant tot aquest temps i ara ha sortit de l’armari mostrant la seva cara més moderada amb la realitat actual?Estarem atens al gir centrista del Sr. Rajoy i a les conseqüències que això comporti, qui sap, potser finalment recolzaran la independència de Catalunya i tot.

David Morgades i Clopés

EL PSC TÉ L’OBLIGACIÓ DE DEFENSAR EL DRET A LA SOBIRANIA DE CATALUNYA:

Després de veure les estadístiques de l’enquesta feta per l´ UOC on diu que el 52% dels ciutadans catalans volen la independència queda clar que al president de la generalitat se li ha de demanar que lluiti pel que vol la majoria del poble que governa.
El Sr. Montilla i el seu govern ha de sumar-se als altres grups polítics catalans per aconseguir el dret a decidir i sinó hi estan d’acord han de dimitir perquè no poden anar en contra de la voluntat del poble català.
Malauradament els socialistes catalanistes de la transició han anat desapareixent amb els anys consumits pel PSOE. Ara toca exhumar el PSC del ninjol i recuperar l’esperit catalanista dels socialistes del nostre país, desbancat per l’espanyolisme unitari del PSOE com a única realitat possible per Catalunya des de fa anys .
Per tal d’aconseguir la possibilitat de ser un poble sobirà també cal la implicació del PSC, a poder ser activa, i si la seva consciència no els hi permet al menys que no hi posin traves.

David Morgades i Clopés

SÍ, DE CDC A LA SOBIRANIA:

Per fi s’ha aconseguit que l’executiu de CDC contempli la possibilitat de l’autodeterminació. L’hereu a la presidència de CDC, el Sr. Artur Mas juntament amb els alts càrrecs convergents han sortit de l’armari de forma clara i amb una aposta sobiranista sobre la taula. L’especulació amb la independència s’ha guardat al calaix i ja es defensa sense complexes el dret a ser una nació amb un estat propi.
Espero poder escoltar en el proper congrés de CDC unes directrius clarament sobiranistes i valentes en les ponències dels representants del partit.
Crec que els líders convergents ja han entès el que alguns teníem clar des de fa molt de temps; que la fórmula de l’autonomia que va néixer en l’època de la transició s’ha mort i que ara toca renéixer amb uns objectius de futur molt més ambiciosos.

David Morgades Clopés

SILENCI CONTRA ETA:

Avui el govern de Mataró ha fet uns minuts de silenci per mostrar el rebuig a la banda terrorista ETA i per homenatjar a la víctima mortal i els ferits del seu últim atemptat. Tots els que hi hem assistit ho hem fet amb convicció i amb ganes de que tothom vegi que tots els grups polítics de la ciutat tenim una voluntat unànime en el rebuig de la violència d’aquests assassins.
Per desgràcia aquest tipus d’actes és van repetint amb massa assiduïtat i la solució per acabar amb el terrorisme encara no és veu per enlloc. Fa masses anys que dura i segurament quan ho han passat pitjor els terroristes, malgrat em costi reconeixeu, va ser quan el PP i el PSOE en l’època Aznar és van posar d’acord per pressionar al màxim l’entorn d’ETA.
Tal vegada hi va haver una petita oportunitat d’acabar amb el conflicte en l’última treva que van pactar amb el govern central, però que evidentment van ser els mateixos etarres els que van demostrar que tot era un parany i que no pensaven accedir a deixar la violència en cap moment.
Potser posar als assassins etarres en escac és l’únic camí que es pot seguir i la idea d’una negociació pactada és una utopia a la que el Sr. Zapatero ja ha renunciat del tot.
Estic segur que algun dia els ciutadans podrem viure amb la seguretat de que ningú ens posarà un explosiu al costat de casa, fins llavors la lluita policial i judicial contra ETA és l’únic camí possible.

David Morgades i Clopés

David Morgades i Clopés

LA SAMARRETA DE LES SANTES, SEMPRONIANA 1 JULIANA 0:

Semproniana s'ho mira, remena la pilota, remata i gooooooool. Fora conyes, barrejar una festa cristiana amb el futbol és com a mínim susceptible de crítica. Fer servir com a imatge del rètol de les Santes de Mataró un l´estampat clàssic d’una samarreta de futbol amb els color del Mataró em sembla una antítesis del bon gust i de la ideonitat.
L'única raó que em veal cap per motivar la defensa per part de l’ajuntament d’aquests dibuix és la necessitat de crear polèmica i que tothom en parli. Si realment aquest és el motiu per haver escollit aquest disseny diu molt poc dels dirigents polítics encarregats de triar-la. Personalment m’agrada el bon disseny i l’art i sóc sincer si us dic que per a mi és el pitjor disseny de la Festa Major de Mataró que recordo en molts anys. Ara bé, algú va dir una vegada que en qüestió de gustos no hi ha res escrit, doncs potser que comencem a fer punta als llàpissos.

David Morgades i Clopés

L’OBJECTIU DELS ASSASINS:

Els terroristes d’ETA amb la seva covardia habitual han tornat ha pendre la vida a una persona i n’han ferit quatre més a la caserna de la guàrdia civil d'Àlaba.

Posar artefactes explosius traïdors, matar amb armes de foc indiscriminadament, causar desperfectes a les propietats dels ciutadans, això és la veritable doctrina dels que s’amaguen sota d´un passamuntanyes negre i brut de sang de les seves víctimes.
Diuen que lluiten per la independència del país basc, però és mentida només maten per cobrar per objectius aconseguits. Són escòria pura, no són patriotes com diuen, són criminals i delinqüents a qui ningú ha de donar aixopluc ni treva.
Tan de bo algun dia s’acabi el mal son que ha aconseguit durant molts anys turmentar a la societat civil amb actes salvatges i cruels propis de l’animal més despietat que existeix al món: el terrorista .

David Morgades i Clopés

NO SENTIR-SE ESPANYOL ACABARÀ SENT UN DELICTE:

Veient el panorama judicial i polític de l’estat espanyol em fa por que ben aviat dir que no et sents espanyol acabi sent causa processal en els jutjats.
En les últimes eleccions generals els catalans van caure en la trampa socialista -ben estructurada pel Sr. Zaragoza- i van permetre que el Sr. Zapatero,( l’home dels 400 € i l’estatut retallat), tornés a la presidència del govern central.
Doncs bé, ara que tenen quasi tot el poder faran pactes d'estat amb el PP, sí, sí amb el PP, allò que tan se li ha recriminat a CiU en l’època Aznar. Deixaran de banda els partits catalans i faran el que els vingui en gana, reestructuraran la constitució perquè encara sigui més rígida en els temes de “la indisoluble unidad de España”, no fos cas que algun il·luminat com el Sr. López Tena donés la solució a la via sobiranista.
Penso que a més d’un polític de la capital li deu haver passat pel cap que a part d'ultratges contra la bandera i la pàtria, el codi penal hauria de contemplar penes de presó indefinida per tot aquell que digui obertament que no se sent espanyol, i sinó temps al temps.

David Morgades i Clopés

PER QUÈ MATARÓ NO TÉ UN GRAN TEATRE?

D’aquí a poc temps els vilatants que vivim al poble de les capgrossades gaudirem de noves propostes: un Tecnocampus, un Corte Inglés i un Musseu Bassat entre d’altres coses importants per la ciutat, però jo em pregunto, per què no podem tenir un gran teatre?
L’edifici de l’antic cinema Iluro aniria de nassos com a sala de convencions que alhora servís per fer-hi grans representacions teatrals, una dualitat de funcions que permetria que mai estigués en desús.
Poder veure les millors obres de teatre sense haver de desplaçar-se a Barcelona donaria una important vitalitat a la ciutat, veïns d’altres municipis vindrien a casa nostra convertint Mataró en una opció més d’oci cultural. I és que una ciutat com Mataró, que vol ser el referent màxim al Maresme s’ha d’esforçar per ser puntera i oferir els millors serveis de la comarca.
Tan de bo l’amic Penedès, regidor de cultura de l’ajuntament, fes una bona interpretació d’aquest apunt i el poguéssim aplaudir eufòricament al baixar el teló de la primera obra que es fes en el gran teatre de Mataró.

David Morgades i Clopés

ÉS POT SER DE CENTRE I SOBIRANISTA ALHORA?:

Els components del tristpartit van vendre als ciutadans que eren els màxims representants del catalanisme i que s’unien perquè tots eren partits d’esquerres. Doncs bé, el temps ha demostrat que d´entre els components dels tres partits l’únic que realment ha defensat la catalanitat dins del marc de maniobra que li han deixat ha estat ERC.
Després de tots aquests anys de govern tripartit ha quedat demostrat que el PSC va enganyar als republicans i que de catalanistes en tenen tan com la mà dreta del cacic.
La direcció d’esquerra ja no pot tornar a caure en el mateix error, després d’enfrontar-se al seu congrés de partit haurà de defensar una nova estratègia que els permeti tenir un paper rellevant a la política catalana. L´estratègia hauria de ser per força una aliança amb CiU. Aquesta nova aposta no seria més arriscada pels seus interessos que la que van fer en el seu dia amb el PSC.
El que ha de tenir molt clar CiU és que si ERC li dóna suport per tornar a governar haurà de treballar per aconseguir la sobirania del país, ja no només pels acords que facin sinó per la voluntat de molts militants de CiU que volen lluitar per la plena sobirania de Catalunya.
Potser pot sorprendre a tots aquells que associen les esquerres amb la voluntat de tenir un estat propi, però puc assegurar que gran part de la família convergent hi dóna ple suport. Ser de centre i sobiranista alhora no és cap ambigüitat sinó una altra forma de veure les necessitats del país amb un mateix objectiu: recuperar la plena autonomia de Catalunya i ser un estat més d’Europa.

David Morgades i Clopés

200:

Avui em toca escriure el que serà el meu post número 200 d’aquesta experiència blocaire que vaig començar al febrer de l’any 2007.
Amb molt poc temps per dedicar-hi i sacrificant temps personal he intentat tenir-lo al dia amb regularitat davant els impediments que m’he trobat.
A vegades he escrit per indignació d'afers que han passat al país i he volgut expressar el meu malestar a traves d’aquesta eina, però la majoria de vegades ha estat per pur plaer de compartir opinions i esperar resposta d’aquells que les han llegit.

Malgrat que aquesta pàgina es troba en un petit racó de Mataró que és el barri de l’Havana puc dir que em sento satisfet de totes les persones que alguna vegada hi han entrat.
Gràcies per llegir-me de tan en tan, un bloc sense lectors no és res, igual que no és res un país sense que ningú pensi en ell. Veurem fins on arribaré fent de blocaire, ja sabem que el temps fuig i tot té vida fins que la mort truca a la porta. En el cas dels blocs suposo que deu ser el mateix.

David Morgades i Clopés