Avui em toca escriure el que serà el meu post número 200 d’aquesta experiència blocaire que vaig començar al febrer de l’any 2007.
Amb molt poc temps per dedicar-hi i sacrificant temps personal he intentat tenir-lo al dia amb regularitat davant els impediments que m’he trobat.
A vegades he escrit per indignació d'afers que han passat al país i he volgut expressar el meu malestar a traves d’aquesta eina, però la majoria de vegades ha estat per pur plaer de compartir opinions i esperar resposta d’aquells que les han llegit.
Amb molt poc temps per dedicar-hi i sacrificant temps personal he intentat tenir-lo al dia amb regularitat davant els impediments que m’he trobat.
A vegades he escrit per indignació d'afers que han passat al país i he volgut expressar el meu malestar a traves d’aquesta eina, però la majoria de vegades ha estat per pur plaer de compartir opinions i esperar resposta d’aquells que les han llegit.
Malgrat que aquesta pàgina es troba en un petit racó de Mataró que és el barri de l’Havana puc dir que em sento satisfet de totes les persones que alguna vegada hi han entrat.
Gràcies per llegir-me de tan en tan, un bloc sense lectors no és res, igual que no és res un país sense que ningú pensi en ell. Veurem fins on arribaré fent de blocaire, ja sabem que el temps fuig i tot té vida fins que la mort truca a la porta. En el cas dels blocs suposo que deu ser el mateix.
Gràcies per llegir-me de tan en tan, un bloc sense lectors no és res, igual que no és res un país sense que ningú pensi en ell. Veurem fins on arribaré fent de blocaire, ja sabem que el temps fuig i tot té vida fins que la mort truca a la porta. En el cas dels blocs suposo que deu ser el mateix.
David Morgades i Clopés
4 comentaris:
Felicitats!!! Esperem que aquest 200 aviat es multipliqui per si mateix i que el bloc continuï amb aquesta envejable salut.
Gràcies, és dificil perquè el temps per fer-ho cada vegada mimba més. A veure fins a on arribaré.
Una abraçada
David
Felicitats, David! Mantenir un bloc amb la regularitat del teu no és cosa fàcil, menys encara plantejant gairebé a diari temes en els que entrar a debat és tan llaminer com enriquidor. Novament, felicitats i, a seguir, eh?!
Mercès Albert, bo i que reconec que costa moltissim i que algun dia hauré de plegar per qëstions de temps. De moment crec que haber arribat fin aqui ja és un èxit.
Una abraçada company
David.
Publica un comentari a l'entrada