LES PEDRES I EL PA:

Ahir al vespre vaig tenir l’honor d’assistir a l´obertura del consolat honorari de la República de Letònia a Barcelona. El càrrec de consol honorari l’ostenta el meu bon amic el Sr. Xavier Vinyals.
L’acte es va fer a l´interior del Museu Marítim de les Drassanes i entre els assistents hi havia el president del parlament català el Sr. Enric Benach, l’embaixador Letó a l’estat espanyol el Sr. Martin Perts i altres personalitats.
La veritat és que tot plegat feia patxoca, l’escenari era visualment virtuós, un quartet de corda ens honorava i feia gaudir la nostra oïda mentre degustàvem un canapè i assaboríem un glop de Penedès negre, on el nostre paladar agraïa la barreja de garnatxa, Carinyena i una mínima quantitat de Merlot.
Vam parar bé l’orella per escoltar els discursos dels nostres amfitrions, us diré que de totes aquelles frases de bones intencions i d’enriquidors intercanvis d’elogis per part dels representants dels dos països, em va emocionar especialment quan l’ambaixador Letó va confirmar amb les seves paraules que coneix bé als catalans i sense embuts ni pèls a la llengua ens va deixar anar: “ a Letònia sabem que els catalans de les pedres en fan pans”. Mira que en som de coneguts a reu del món els catalans, eh!
Lètonia amb un paral·lelisme evident amb Catalunya es va independitzar de la URRS, potser algun dia ens puguem donar la mà per haver assolit els mateixos objectius, fins llavors continuarem mirant-se en el mirall de la fabulosa Rigga.

David Morgades i Clopés

WATCHMEN EN CATALÀ:

Vull destacar la valentia de l’editorial Columna que amb la col·laboració de Planeta De Agostini ha decidit editar un clàssic del còmic de superherois en català.
Segurament Watchment és un dels millors còmics que mai s’han editat al nostre país, el guió del britànic Alan Moore és medicina lectora de la bona, una explosió d’imaginació intel·ligent barrejada amb dosis de crítica social i política.
Els que l’hem gaudit i els que encarà no ho han fet, tindrem l´ oportunitat de poder llegir-lo per primera vegada en la nostra llengua. Si sou dels que no l’heu assaborit , us el recomano i aprofitant la benentesa de que ara ve Nadal, tindreu l’excusa perfecte per fer-vos un auto regal. Ajudem a que la iniciativa de Columna continui creixent i no ens ensopeixi l’acte del plaer de la lectura en la nostra llengua. Tan de bo que des de columna puguin editar més obres en català com : V de vendetta, Ronin, Electra lives again, 300, ..................... entre d’altres.
Realment no hauria de ser notícia que a Catalunya s’editessin els còmics en català, però desgraciadament cada vegada (i és molt de tan en tan) que algú s´ arrisca és converteix amb actualitat del moment.
Entre tots hem de donar-hi empenta i fer que sigui tot un èxit, de moment aplaudim la iniciativa. Estarem a l´aguait quan surti a la venda per no perdre’ns aquesta oportunitat que se’ns dona i poder tenir, malgrat sigui per una vegada, un status lingüístic normal en el món del còmic a casa nostra.

David Morgades i Clopés

PERQUÈ NO CALLA Sr. DURAN?:

El Sr. Duran Lleida amb el tarannà virtuós i oportú que el caracteritza ha tornat a dir que CiU no vol la sobirania del poble català i com si fos el mateix Judes, per despit ho ha repetit per enèsima vegada. Li diré una cosa, potser vostè no ho vol a nivell personal però ha de saber que un 80% de l’electorat de CiU sí ho vol, que la militància de CiU sí ho vol i que la majoria de la societat catalana sí ho vol.
Vostè rema a contra corrent i només fa que donar carnassa al PSC i al PP, mossegant l’esquer d’un ham tan hostil. Amb la seva deslleialtat al país els dóna força perquè puguin fer crítiques i erosions a CDC.
Crec que ha de començar a pensar en retirar-se de la línia de Vanguardia i buscar-se un bon hereu, digne del país que representa. Li recomano que faci una bona confessió i no digui més impertinències pròpies d’un mercader de deixalles. Si de debò es creu el fang que porten les seves paraules faci una coalició amb el PP que potser així es sentirà millor. Una cosa més Sr. Duran: Ab alio expectes alteri quod feceris.

David Morgades i Clopés

VOLEM UNA CONSTITUCIÓ CATALANA:

Si la norma suprema jurídica és la constitució, crec que ja ha arribat l’hora de començar a redactar una constitució catalana.
Catalunya i la constitució espanyola són totalment divergents i no són per res compatibles, per tan toca fer-hi alguna cosa.
La constitució catalana hauria de recollir un estat republicà, democràtic i social, amb articles que derivessin dels drets humans, on la llengua única i pròpia de l’estat fos el català i l'única bandera la catalana. No vol dir amb això que es perseguís el fet d´utilitzar altres llengües però sí, que quedés clar quina és l´oficial.
La convivència aspre amb Espanya cada vegada és pitjor, hem perdut la confiança. Si fem un relat franc i poc vernissat podem dir que se’n porten els recursos de Catalunya i no inverteixen res per fer que la ciutadania tingui una vida més benestant. Ja en tenim prou! s’ha d’acabar el patiment, és massa tard per mantenir esperances. Catalunya sense Espanya es convertiria en un dels països més rics i pròspers d’Europa. Només per la seva estratègica situació geogràfica ja seria un estat important dins la C.E., la renda per càpita dels seus habitants es multiplicaria i l’estat del benestar milloraria substancialment, al fer les inversions en el propi país i no en el veí.
Qui es consumeix en una pena vana es roba a si mateix, per tan, posem-hi fil a l’agulla, que la constitució espanyola ben corcada deu ser ja i molt no pot durar.

David Morgades i Clopés

EL Sr. RAMON ENGANYA A TOT EL MÓN:

El meu rival polític el regidor socialista i apreciat amic (si això és possible, com diu ell) Sr. Bassas diu que CiU a Mataró va desorientada però a mi, després de llegir el seu post em fa l’efecte que qui necessita un GPS per trobar el nord és el PSC.
Insinua que CiU s’acosta a iniciatives independentistes però en canvi el que governa amb independentistes és el PSC, no s’entén què hi deu haver de dolent, oi?.
Continua recordant l’afer amb dos membres d’Unió en període de les eleccions municipals a qui es va convidar a marxar per no gaudir de la confiança del lider del partit a Mataró, i que!, ja no se’n recorda que el líder del PSC a Mataró va convidar a marxar als històrics del PSC mataroní Viler i González? Ai, que no tenim memòria! i si mengéssim més cues de pansa Sr. Ramon.
En fi, en una cosa que diu si que estic d’acord; aquest panorama no agrada gens i per desgràcia encara haurem d´estar 3 anys i escaig més fent memòria als desmemoriats i desmentin insinuacions malicioses procedents del món de maquiavel.

David Morgades i Clopés

RENFE ET TROBA TEMPS:

Mira que en som d’impertinents i poca-soltes, dir que Renfe et roba el temps és una mentida grollera i de mal gust. Us demostraré que el que fa la ministre Sra. Magdalena Àlvarez amb una mostra impressionant d’intel·ligència superior, està pensat per fer contents als ciutadans i no és producte d’un cop al cap com insinuen uns quants cretins.
Per exemple, si viatges amb tren trobes temps per fer totes aquelles coses que no pots fer mai: escriure a aquell amic que fa molt de temps que no has vist, fer la llista de la compra per dissabte, fer la travessa, escriure les teves memòries, llegir sencera la guia de telèfons, fer meditació i tècniques de relaxament, fer la declaració de renta (per molt complicada que sigui), fer mil i un sudokus, aprendre xinès o arameu, traduir la bíblia del català a l’hebreu, desxifrar claus encriptades, ..........................................
Bé, com heu pogut veure amb aquests exemples, tot ha estat un experiment del ministeri de foment per donar un respir als ciutadans i treure’ls de l’esgotament i estrès del dia a dia.
Gràcies al PSOE ens sentim molt millor i anem a treballar cada dia més alegres i estem de més bon humor a la feina. Ni que visquéssim mil anys no ho podríem oblidar. Què faríem sense ells?.

LA MILITÀNCIA DE LA LLENGUA:

Crec que Catalunya deu ser l’únic país del món on per fer servir la llengua pròpia és necessari fer un exercici de militància permanent.
Per exemple, si et parlen amb l’idioma veí que per motius x hem de compartir, has de fer un esforç de militància pura per no girar la llengua i mantenir-la en la seva posició inicial. És que té nassos la cosa! ho sigui, ens parlen amb un idioma estranger i nosaltres hem de fer l’esforç d´ intentar parlar amb la llengua de l´altre poble. És que sinó ho fas faltes a l’educació? i ara, això no s’ho creu ningú! què hi ha de mala educació en exercir el dret a parlar la llengua del país on vius? Que potser ens surten ulls de poll si la fem servir?.
Penso que som un poble carregat de complexos i de manies, que hem viscut massa temps sota un règim que perseguia la nostra llengua perquè li feia por i que avui encara es paga la pressió brutal a la que va estar sotmesa la llengua catalana.
Esperem que les generacions futures guiïn bé el rumb de la llengua, puguin superar els nostres traumes i perdin la por a fer servir el català amb tothom. No vull creure que aquest desig sigui només producte d’un cervell desvagat, nascut de la més vana fantasia i tan inconstant com el vent que se l’endú lluny de nosaltres.

David Morgades i Clopés

LA VERITAT DE LA COLONITZACIÓ:

VERITAT: del llatí veritas, és la conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix.
Espanya està tristament molesta perquè li recorden que han estat i continuen estant un poble colonitzador. Sudamèrica recorda les víctimes de la colonització del 1492, el Marroc reclama Ceuta i Melilla, Catalunya reclama tornar a ser sobirana......No deixa de ser curiós que algú de les espanyes es pugui molestar perquè li diguin la veritat i entristit fugi de la llum, s’esmunyi en el seu món particular, i s’hi tanqui tot fosc, llançant núvols de sospirs per temps passats.
Espanya és víctima del seu origen, reservada i tancada en els temps de la seva grandesa colonialista, com una poncella rosegada per un cuc.
Si fes un acte d’honradesa amb si mateixa, de bon grat miraríem de curar-la recuperant la nostra sobirania i alliberant-la de part de la culpa que la fa romandre en aquesta asfixia insuportable.

David Morgades i Clopés

PANORAMA PER PLEGAR:

El president de la Generalitat de Catalunya i exministre del PSOE, el Sr. Montilla va voler practicar l’antic art de la meditació.
Va pujar a dalt de tot de la torre Agbar, s´hi va asseure i amb les cames creuades i mirant a l’horitzó va meditar força estona.
Després va baixar i va convocar els mitjans per fer una confessió pública on reconeixia que la situació a Catalunya és greu i fosca .
Va dir que el nostre poble pateix manipulacions, atacs, assetjaments, bloqueigs, desprestigi i fins i tot pràctiques antidemocràtiques.
Va destacar literalment: “les infames campanyes contra Catalunya", “la manipulació dels sentiments de milers d'espanyols" i ara, “les operacions d'atac/ bloqueig que rebem per part d’Espanya”.
El Sr. Montilla ha obert els ulls i per primer cop fa un acte de consciència dels seus pecats, denúncia la deslleialtat de l´ il·lusionista Sr. Zapatero amb el PSC, el fracàs del tripartit, la seva nefasta defensa de Catalunya davant dels esmentats atacs...
Deixeu-me que feliciti l´honradesa sense límits del Sr. Montilla abans d´opinar que ha fracassat com a president del nostre país.
Davant d’aquest panorama, només li queda fer un últim pas per la seva purificació mental i dimitir dignament d’un càrrec que mai hauria d’haver ocupat. Tot seguit li recomanaria anar a fer meditació al Tibet on el seu amic el Lalai Lama estarà encantat de fer-li lloc entre els monjos budistes per poder netejar la seva ànima de dubtosa consciència.

David Morgades i Clopés

EL MISTERI DEL SETÈ CAMIÓ:

La magnífica escriptora Assumpta Montellà, autora d´entre altres llibres de “La Maternitat d´ Elna”, presentarà el dia 9 de novembre a Vajol el seu nou llibre “El setè camió”.
El llibre parla sobre un comboi de set camions que tenien la missió de transportar una part important del patrimoni artístic procedent del “museo del Prado” així com grans quantitats d’or de la República. El tresor es trobava amagat a la mina Canta de la Vajol construïda per ordre del mateix Negrín amb la finalitat de ser utilitzada com a banc secret. Només sis dels set camions van aconseguir travessar la frontera. Quin misteri amaga el setè camió?.
La presentació del llibre es farà en el lloc on es va perdre el rastre d´aquest setè camió fantasma: en el bunquer d’en Negrín. En un moment de recuperació de la memòria històrica com el que estem vivint, segur que aquest llibre ens servirà per aclarir un trosset més de tot allò que es va enfonsar en l’oblit i que avui torna a surar sense embuts.

David Morgades i Clopés

LES 7 “DIFERÈNCIES” ENTRE EL PP I EL PSOE:

Ara que s’acosten les eleccions generals us proposo mirar exhaustivament les diferències que hi ha entre els dos partits majoritaris a l’estat espanyol, per poder fer les més rectes meditacions i no tenir dubtes de com ens afectarà als catalans quan mani un o l’altre:
El PP promou l’espanyolisme, el PSOE també. El PP s’oblida de fer inversions a Catalunya, el PSOE també. El PP prohibeix les seleccions catalanes i lluita en contra d’aquestes, el PSOE també. El PP no promou el català en l´àmbit cultural (llibres, cinema....), el PSOE tampoc. El PP vol la tercera hora de castellà a les escoles catalanes, el PSOE també. El PP vol la bandera espanyola a tots els edificis institucionals i ajuntaments, el PSOE també. El PP no fa res perquè els productes que es venen a Catalunya s’etiquetin amb català, el PSOE tampoc.
Amb tanta divergència d’arguments subtils entre els dos partits polítics la veritat és que dir qui ens agradaria que governi l’estat espanyol és francament difícil, no us sembla?.

David Morgades i Clopés

A UN PAM DE LA GLÒRIA:

No ha pogut ser, la selecció catalana d'hoquei ha quedat segona en la copa Amèrica disputada a Brasil. Catalunya ha caigut de cara, però ja caurà d’esquena quan sigui més llesta.
Reconec que amb el resultat final del partit totes les parts del cos s’ em van quedar sense govern, rígides, dures, com mortes, un fluid fred que em recorria les venes.
El dolor però, ha estat lleuger ja que és meritori haver arribat a la final el primer cop que es participa. Després d'haver encarrilat una sèrie de triomfs seguits fins a aconseguir arribar a la final, ha perdut contra l'Argentina per 2-4 i ha hagut de conformar-se amb el segon lloc de la competició.
No passa res, hem de pensar amb el poc temps que ha tingut l'entrenador Jordi Camps per preparar els partits amb els jugadors i també que no ha pogut comptar amb tots els efectius que hauria volgut perquè els clubs els necessitaven per les lligues casolanes.
Sincerament, crec que hem fet un bon paper i malgrat que el somni de tardor ha finalitzat estic segur que el proper cop caurà com fruita madura i podrem posar la copa al costat de la del mundial de Macao.
Vull donar ànims a tots els integrants de la selecció que han representat Catalunya amb aquest esperit de campió que ens ha portat fins a només un pam de la glòria. Felicitats, pel vostre país sou ja els campions.

David Morgades i Clopés

CITA AMB EL 38:

Vaig assistir a una reunió a l’Ajuntament on vam coincidir el regidor Sr. Terrades, el Sr. Pere Robert, la historiadora Margarida Colomer i representants de diverses entitats. L’objectiu de la reunió era fer els preparatius per dur a terme un homenatge prou merescut a la Sra. Paquita Pla i Bosch mutilada de guerra i víctima del bombardeig feixista a Mataró de l’any 1938.
Amb l´ajut de l’alcalde, el Sr. Baron (PSC) -fet que l’honora com a persona- així com amb el suport implicit dels representants polítics a Mataró de CiU i ERC, s’acordà fer un reconeixement a l’esperit de superació d’una adolescent mataronina de 18 anys a qui la política va privar l’any 1938 de portar una vida normal.
L’administració, de forma injusta, li va negar el reconeixement de mutilada de guerra, al·legant que es tractava d’un accident.
Com apunt històric podem dir que als diaris de l’època hi ha difusió de la repercussió pública del seu cas i de la posterior visita en exclusiva que li va fer el president de la república el Dr. Negrin a l’hospital de Mataró. El president republicà la va apadrinar degut a la jove edat que tenia la Paquita i va fer que li salvessin en un hospital militar de Barcelona el braç dret que a Mataró li haurien amputat conjuntament amb la cama que va perdre per la metralla. Seguidament la va fer traslladar a l’exili i allà va romandre fins que l’alcalde de Mataró el Sr. Brufau va fer els tràmits pertinents per la seva repatriació.
La Paquita va treballar molts anys amb coratge i esperit de superació a Can Marfà fins que els seus problemes de salut li van impedir.
Avui la Sra. Pla té 88 anys i es troba vivint per pròpia voluntat a una residència de la tercera edat de Canet de Mar. Podríem dir que estem parlant d’un personatge històric de la guerra civil a Mataró i d’un exemple de poder de superació per els nostres joves.
L’acte d’homenatge es farà, sinó hi ha imprevistos d’última hora, el 4 de desembre coincidint amb el dia del bombardeig d’ara fa 69 anys. Tenim una cita amb el 38, hi esteu convidats.

David Morgades i Clopés