Aquest any toca votar i us confesso que em fa esgarrifar pensar en la possibilitat que es pugui repetir per tercera vegada consecutiva un tripartit al nostre país. Les qüestions d’alta política necessiten estar aconsellades per persones de gran raciocini però també de gran compromís amb el seu poble i ha quedat demostrat que ni el PSC, ni ERC, ni ICV en tenen.
Fem un lleuger anàlisi de la situació:
- És vox populi que ERC va canviar la seva prioritat ( la independència de Catalunya) per un amor desfermat pel poder i les bosses d’or. Ara molt probablement les conseqüències li cauran indefectiblement a sobre com a càstig ja que molts dels seus votants necessiten esbravar-se del que consideren una traïció imperdonable.
- La pèssima i ridícula gestió d’ICV al govern durant aquests anys i la impressió que són uns personatges que viuen permanentment en un cotó fluix farà que els seus resultats electorals no puguin dissimular el disgust entre els seus seguidors.
- Al contrari d’ERC i ICV el PSC ha fet la seva feina de forma brillant durant els seus anys de mandat. Ha farcit d’espanyolisme el país, ha esdevingut un fidel servidor del govern de Madrid i ha manipulat els mitjans de comunicació públics catalans per normalitzar l’unionisme. Tot plegat per treures el barret.
Molt bé doncs, quina opció ens queda als ciutadants? una CiU cagadubtes com a única alternativa a aquest govern vergonyós? o potser opcions experimentals de pit valerós però innòcues i sense cap opció real?
Déu meu, quin país!
