PARAULAFLEXIA

Es molt fàcil, agafeu una resposta a una pregunta que us facin i podeu, girar-la, trangiversar-la, amagar-la, sinonimitzar-la, obviar-la, modificar-la, oblidar-la, descuidar-la, ocultar-la, o simplement fer-ne taps.
Tot això i molt més és el que alguns polítics fan quan els de l’oposició els pregunten el perquè d’algunes qüestions, de respostes sabudes per tothom, però que es veuen obligats a preguntar en el qui mana per tal de que justifiqui d’alguna manera algunes decisions que poden ser contraries als interessos dels ciutadans.
És llavors quan comença el campionat de Paraulaflexia per part dels interrogats, i realment és increïble l’habilitat que demostren alguns dels participants, es nota que porten llargs anys d’experiència i la posen en pràctica quan és de menester.
El problema de tot això és que quan han acabat la resposta, el que preguntava està igual que el començament, per tant només els queda felicitar als hàbils mestres en l’increïble art de la Paraulaflexia.
Que n’aprenguin.

David Morgades i Clopés

TENDA DE CAMPANYA

A l'atenció dels senyors que fan possible aquest gran blog informatiu anomenat "Tenda de Campanya":

Vostès em perdonaran per l’aclariment que faré a continuació, però els haig de fer saber que tinc el mal vici, de llegir els seus escrits, i per lo tant si hi ha alguna errada que vostès hagin pogut cometre, estic segur que no els farà res que els hi digui.
De veritat que estic emocionat de veure que són seguidors compulsius dels humils escrits del meu blog, per tant estic segur que sabran que del que anomenen contes amb plural, només ni ha un, amb singulaaaaaaaaarrrrrrr.
També es comprensible que hagin tingut un mal moment, degut a la gran dificultat d’elaborar els seus comentaris sobre la campanya i per això hagin dit que en els meus escrits hi ha bons i dolents, com a les pel·lícules d’en John Waine, i que els dolents són els senyors del partit socialista. En realitat si ho llegeixen bé, podran observar que en l’únic escrit que es podria entendre com a conte (La fabula del baró destronat), en cap moment s’anomena cap partit polític, i molt menys es diu que algú sigui bo o dolent, sinó que algú no sap com fer algunes coses i d’altres si. No voldria pensar que són uns mal pensats, sinó que s’han confós.
A la fi de tot plegat, els agrairia que em facin arribar alguna adreça per envia’ls-hi un autògraf, ja que els considero els meus lectors preferits i estic segur que això els ompliria de satisfacció.

Molt agraït

David Morgades i Clopés