S’ha acabat, finiquitat, liquidat, com vulgueu però Reagrupament ja és història. La renúncia d’en Joan Carretero i dels seus lleials fidels ha destapat la caixa dels trons. Molt possiblement comportarà la fi d’un somni de molts independentistes catalans que acabarà esmicolat en bocins.
Potser alguns intentaran maquillar la realitat amb juraments esbojarrats o enganys no massa imaginatius, però hi ha signes ben visibles que l’aventura reagrupista està a punt d’acabar en fracàs.
El Sr. Carretero mai va dissimular que no s’hi trobava a gust en el paper de líder però també sabia que era l’únic referent que podia garantir un avançament victoriós de la iniciativa.
Sempre he estat crític amb reagrupament però personalment bo i les meves reticències desitjava que tingués el màxim èxit en la seva actuació electoral.
I ara què? com és distribuiran els vots que estaven destinats a reagrupament en el panorama polític català? aniran a parar a ERC? o a CiU?
Com a resposta només quedarà esperar sense gaire entusiasme els resultats d’unes eleccions esquerdades que difícilment canviaran res a la vida d’un poble silenciós i decebut.
