S’ha acabat, finiquitat, liquidat, com vulgueu però Reagrupament ja és història. La renúncia d’en Joan Carretero i dels seus lleials fidels ha destapat la caixa dels trons. Molt possiblement comportarà la fi d’un somni de molts independentistes catalans que acabarà esmicolat en bocins.
Potser alguns intentaran maquillar la realitat amb juraments esbojarrats o enganys no massa imaginatius, però hi ha signes ben visibles que l’aventura reagrupista està a punt d’acabar en fracàs.
El Sr. Carretero mai va dissimular que no s’hi trobava a gust en el paper de líder però també sabia que era l’únic referent que podia garantir un avançament victoriós de la iniciativa.
Sempre he estat crític amb reagrupament però personalment bo i les meves reticències desitjava que tingués el màxim èxit en la seva actuació electoral.
I ara què? com és distribuiran els vots que estaven destinats a reagrupament en el panorama polític català? aniran a parar a ERC? o a CiU?
Com a resposta només quedarà esperar sense gaire entusiasme els resultats d’unes eleccions esquerdades que difícilment canviaran res a la vida d’un poble silenciós i decebut.
8 comentaris:
Sociològicament em sona a la reacció que tothom va tenir quan es va detenir en Millet: la fi del miratge del catalanisme burgès, l'inici de la fi del desballestament de l'entramat cultural d'arrel noucentista, vaja, també la reacció quan CiU va passar a l'oposició: l'inici de la fi d'aquest partit, la inevitable fractura i deserció de militants, també del PSC amb la corrupció generalitzada. Després veus que els moviments socials de fons tenen molta més inèrcia i s'agafen als referents que troben malgrat tot. Si ara que Reagrupament és a l'ull de l'huracà fa un gest de reconciliació i confirmació de lideratge, per exemple, sortirà triplement reforçat, no entenc com pots fer previsions futuristes a l'endemà de saber-se una notícia a mitges. Patim d'una sensació de feblesa extrema, i és cert que Reagrupament no es perceb amb la solvència i fortalesa que dóna la veterania, els recursos i els càrrecs... no sóc pas de Reagrupament i crec que tenia un vici d'origen: pretendre's postular, partint d'una escissió, com a referent exclusiu de la reunificació de l'Independentisme menyspreant la resta era entre massa sectari i massa prepotent. Corregir això no és caure d'un somni, és tocar de peus a la realitat que ben bo que és, a partir d'aquí, no ens enganyem, els escàndols i sotregades els magnificaran sempre i cada cop seran pitjors, però l'habilitat d'aquesta direcció la poso més en entredit que mai, no paren de ficar la pota parlant a la premsa, és patètic.
Josep:
Un partit sense líder és com un vaixell sense capità. Tan de bo estigui equivocat però no veig cap futur a Reagrupament. El temps ho dirà.
No es savi vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat.
Eduard:
Com he dit el temps dona o treu la raó.
David,
En Carretero pretén qe no li posin pals a les rodes, tornarà no en dubtis i reforçat, ara bé, ja ha cremat tots els cartutxos i caldrà gestionar amb saviesa i generositat. espero sàpiga fer-ho i que finalment Reagrupament agafi la volada que no havia pogut fins ara, doncs alguns des de dins li estaven retallant les ales, no penso que amb mala fe però si per una concepció molt particularista de la política i de l'independentisme. És això tan lleig de: Catalunya independent serà "x" o no serà, i a "x" posa-li el que et vingui al cap.
Salut, Unitat i Independència
Repeteixo. No es savi vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat. Alguns hauran d'esperar una altra ocasió...
Salut!
Anònim:
Tan de bo, jo no desitjo cap mal a Reagrupament. Ara bé si haig de dir naps diré naps i si són cols diré cols.
Publica un comentari a l'entrada