Si els resultats de les eleccions generals a Catalunya s’ajusten als sondeigs que ha publicat el diari “El Períodico” vol dir que estem assistint al preludi de la mort del catalanisme.
Si la ciutadania continua confiant en un govern socialista que no ha demostrat res de bo i que només ha destapat el frau d’una entesa de govern que no s’entén, és que la malaltia ja és terminal.
Veure com puja un partit ranci i anticatalanista com el PP al nostre país és símptoma de tenir un govern feble i inservible a la generalitat, producte de la pèssima estratègia d’ERC que va preferir donar la presidència de la generalitat a un partit espanyolista que a un nacionalista català. Gràcies al Sr. Rovira i els seus pactes de pa sucat amb oli, ara ens veiem en una situació desesperada on el país pot quedar totalment desemparat i orfe de pares. Com se sol dir a pagès: carro que es trenca en camí pla, temps feia que s’havia d’adobar.
Anem posant-nos el vestit negre per assistir al funeral d’aquesta nació mil·lenària que es diu Catalunya que haurà mort de múltiples maltractaments i traïcions polítiques durant tota la seva existència.
Si la ciutadania continua confiant en un govern socialista que no ha demostrat res de bo i que només ha destapat el frau d’una entesa de govern que no s’entén, és que la malaltia ja és terminal.
Veure com puja un partit ranci i anticatalanista com el PP al nostre país és símptoma de tenir un govern feble i inservible a la generalitat, producte de la pèssima estratègia d’ERC que va preferir donar la presidència de la generalitat a un partit espanyolista que a un nacionalista català. Gràcies al Sr. Rovira i els seus pactes de pa sucat amb oli, ara ens veiem en una situació desesperada on el país pot quedar totalment desemparat i orfe de pares. Com se sol dir a pagès: carro que es trenca en camí pla, temps feia que s’havia d’adobar.
Anem posant-nos el vestit negre per assistir al funeral d’aquesta nació mil·lenària que es diu Catalunya que haurà mort de múltiples maltractaments i traïcions polítiques durant tota la seva existència.
David Morgades i Clopés
