L’AMNÈSIA INCOMBUSTIBLE DEL RANCICASPOSISME:

Avui ens hem assabentat que el president del PPC el Sr. Daniel Sirera pateix d’amnèsia crònica en estat avançat. En un brot agut de la seva patologia ha manifestat que el PP mai havia vinculat ETA amb l’11-M.
Tots els que hem escoltat o llegit les seves paraules ens hem senyat d’immediat i tot seguit li hem donat ànims i mostres de suport per tal de que porti el seu patiment amb dignitat. Els mails de condol han bloquejat el correu electrònic de la seu del PP a Barcelona i els telèfons no han parat de sonar en tot el dia . Fins i tot correus ha hagut de fer hores extres per tal de fer arribar al Sr. Sirera les mils de cartes que la ciutadania, de forma massiva li ha fet arribar per donar-li el condol per la seva malaltia incurable .
Pobre noi, els presents encara recordem perplexos al Sr. Acebes el dia de l’atemptat dient en múltiples ocasions que ETA havia estat la responsable d’aquell crim aterrador. En fi, ja se sap que qui no té memòria ha de menjar cues de pansa, i aquest any els del PP exhauriran les existències del mercat.

David Morgades i Clopés

LA DEMAGÒGIA DE L’HOME EQUIVOCAT:

Una vegada més el president de la generalitat el Sr. Montilla ha fet de la demagògia un virtuosisme, pràctica molt estesa entre les files del PSC.
Ara resulta que veient que hi ha un perill seriós d’enfondrà la Sagrada Família degut a les obres de l’AVE diu que la culpa seria del PP i de CIU per haver pactat el trajecte en el seu dia.
El Sr. Montilla demostra ser una persona sense criteri propi a l´hora de canviar una situació que pot portar greus conseqüències, però que lluny d´intentar solventar-la i donar-hi solucions, es dedica a dir que està mal feta i quedar-se tan ample. Potser és que no se’n recorda de que ara mana el PSC a Catalunya?
Sr. Montilla deixi´m aclarir-li que el PSC i el PSOE seran els principals culpables en el cas de que com preveuen diversos experts l’obra més important del modernisme acabi fent llenya.
Els hi han advertit per activa i per passiva, directe i indirectament, en veu alta i en veu baixa, fent el pi i la vertical, no podran dir que no s’ho pensaven.
Vostè escolta les paraules però no diu res, ni que tingués tres oïdes ho sentiria més clar. Semblà que pateixi d’una estranya malaltia però del que realment pateix és de manca d’idees i d’estar sobrat de dubtes i pors.
Si no són capaços de trobar-hi una solució han de dimitir i deixar pas al partit que legítimament va ser el més votat en les últimes eleccions autonòmiques.
D’una cosa pot estar segur Sr. Montilla, si la tragèdia s’acaba consumant no tornaran a governar ni en l’Antàrtida de la vila del pingüí. “Zuerte maeztro”.

David Morgades

STRIKE A LES SELECCIONS:

Aquest cap de setmana ens hem llevat amb una bona notícia, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ja és membre de ple dret de la Federació Internacional.
Que ningú pensi que estem parlant d’un esport minoritari, perquè el Bowling a nivell mundial té més de 100 milions de practicants, convertint-se així en un dels esports amb més afeccionats.
Aquest esport està reconegut pel Comitè Olímpic pel que es pot entendre que si les bitlles fossin un dels esports que formen part de les olimpíades, la nació catalana seria un equip més que competiria en les properes olimpíades de Pequín . Això voldria dir que Catalunya i Espanya competirien entre si amb tota normalitat, que Catalunya seria olímpica a partir d’ara en la disciplina de Bitlles i sobretot que la veda és oberta i s’ha creat un precedent.
Quan parlem de precedent podem entendre que s’ha creat una jurisprudència per tal d´aconseguir el reconeixement internacional de totes les altres disciplines esportives. Ara ja no hi haurà arguments a Madrid per posar traves i entrebancs als esportistes catalans perquè juguin amb els colors del seu país.
Senyors/es estem a un esglaó d’arribar a Ítaca, propera parada, finalització del trajecte internacional.

David Morgades i Clopés

LA TEMERITAT DE L'HEREU:

A l’alcalde de la ciutat comtal els seus amics de Madrid li han regalat un joc de trens que li ha fet agafar molta afecció als esports de risc.
L’esport en qüestió es diu “Aving” i consisteix en fer forats subterranis a la capital catalana per fer-hi passar un ferrocarril nou.
L’objectiu del joc és aconseguir esfondrà com més coses millor, edificis, cases..... i si finalment s´aconsegueix esfondrà l’emblemàtica Sagrada família, s´obtenen punts extra i et regalen un viatge a Madrid, amb totes les despeses pagades per celebrar-ho.
Com gaudeix jugant-hi, com si fos un nen petit està pendent cada dia a veure que s’esfondra i fa un uiiiiiiiiiiiiiiiiiii a la vegada que fa l´ ona amb els braços, cada vegada que està a punt de aconseguir-ho.
Doncs res, ànims Sr. Hereu que el que la segueix l´aconsegueix i vostè està destinat a passar a la història del país com a guanyador absolut del joc del “Aving”. Moltes felicitats.

David Morgades i Clopés

UN TREN PETITO, QUE CORRIA......:

M’agrada viure en un país on el govern que el regenta es preocupa de potenciar el transport públic, i en especial el ferroviari. Em sento satisfet de poder agafar el tren cada dia i arribar sense demora a la feina, amb temps, i fins i tot poder fer el cafè del matí abans de donar el bon dia al meu cap. M’agrada veure la puntualitat del servei de rails, que no em fa quedar mai malament amb qualsevol cita que hagi programat amb antelació, per molt ajustat de temps que vagi. I sobretot estic orgullós dels que fan que els preus siguin tan raonables proporcionalment al servei que ens donen als usuaris.

Amb tot això qualsevol dia tots els passatgers que circulem en els vagons, d’aquesta companyia tant competent i de la que n’estem tan contents, cantarem amb joia plegats allò que ensenyen a les classes de P3 a la canalla: “un tren petitó que corria, que corria........”.

David Morgades i Clopés

EL MARTELL DE LA VIOLÈNCIA:

Desgraciadament hem tornat a ser testimonis d’una agressió racista i injustificada al país català. Un jove va agredir a una menor sud americana a l´interior d´un vagó de metro només pel fet de ser d’un altre origen.
No hi ha res que pugui justificar la violència ni en aquest cas ni en cap. Aquests individus només demostren estar mancats de material neuronal i moure’s per instints animals i primaris. Només han estat dotats d’una sola neurona que resta dins del que sembla ser un cervell humà, es mou amunt i avall, a la dreta i a l’esquerra i fa un eix d’aquells que fan els tennistes de tan en tan.
Crec que personatges com aquest són un perill per la societat. Sociopates compulsius que parassiten als demés sempre esperant l´ oportunitat de fer mal als altres aprofitant qualsevol excusa. Esperem que aquest cop la justícia penal sigui "justa" en aquest trist succés i el martell de la violència no es torni a mostrar mai més ni en públic ni sense.

David Morgades i Clopés

EN DEFENSA D'EN CAROD:

Sóc un fix entre els crítics de la forma de fer política del Sr. Carod Rovira, però avui li faré d’advocat.
Se li ha de reconèixer valentia en el fet d’anar voluntàriament a un programa de preguntes capcioses i amb molt mala baba que estaven ansiosos per saltar a la jugular d’un català amb idees sobiranistes. Un públic nombrós i preparat amb ganivets de fina fulla i verí verbal van atacar-lo despietadament demanant tortura, purgatori i exili.
El Sr. Rovira em va agradar quan va defensar la catalanitat del seu nom bo i que ho va fer d’una manera barroera i poc elegant, però si més no contundent i aclaridora.
Crec que va anar a caure en un parany espanyolista que li ha portat moltes crítiques la majoria d’elles injustes i partidistes.
El líder d’ERC no ha estat mai sant de la meva devoció i un dels seus pecats capitals més greus va ser fer president de la generalitat de Catalunya al Sr. Montilla, contradient així la filosofia del seu partit i enredant a molts dels seus votants.
Però com que l’hàbit no fa el monjo, penso que en aquesta ocasió ha estat víctima de la seva pròpia ingenuïtat. S’ha convertit en el Belcebú de l’estat espanyol, el ninot del pim pam pum de l’ABC i LA RAZON, en la diana vermella del Sr. Losantos ego te absolvo, ...........
Ai, Senyor! Què en farem d´en Carod, ara que a Catalunya repiquen les campanes mel-lancòliques i càntics funeraris per papers espoliats i estatuts denunciats, va i posa més llenya al foc. La seva noble imatge no és res més que cera i la seva inoportunitat el seu pitjor enemic.

David Morgades i Clopés

PERDRE ELS PAPERS:

A veure si entenem d’una vegada perquè els famosos papers expoliats pel règim del terrorista Quico encarà romanen a Salamanca.
Primer, que el congrés aprovés el retorn de la documentació robada durant la dictadura feixista és el resultat d´un mal moment del Sr. Zapatero i on vaig dir molsa avui dic dolça. Segon, que un jutge dicti l’ordre de retorn també té el valor d’un euro amb la imatge de Ramses II al costat del símbol del mapa d’Europa.
Què està passant? és una mostra més de la covardia del PSOE davant la pressió a la que els sotmet el partit popular i la por a perdre les properes eleccions generals? pot ser deu ser que els hi han robat el GPS i no saben com arribar a la ciutat de Salamanca.
No, home no! el que passa és que volen fer una arribada triomfal a Barcelona i els volen retornar aprofitant la inauguració de l’AVE.
El Sr. Zapatero és un il·lusionista de pa sucat amb oli, que ara ja només deu enredar al Sr. Carod Rovira, l’únic deixeble que li queda a la Generalitat de Catalunya.
El PSOE ha perdut del tot els papers i ara haurà de demanar a un grup d’experts arqueòlegs que els busquin a veure si tenen més sort.

David Morgades i Clopés

PANTALLA OBERTA A LA SELECCIÓ:

Ahir a la nit vaig assistir al programa Pantalla Oberta que presenta el periodista Pep Andreu a Televisió de Mataró.
La pregunta oberta del programa era : Seleccions catalanes si o no? Entre els tertulians hi havia el regidor d’esports de Mataró, el Sr. Ivan Pera, l’entrenador de la selecció Catalana d’hoquei el Sr. Jordi Camps, alguns periodistes esportius, el Vicepresident de la Plataforma Pro seleccions esportives catalanes el Sr. Sergi Blàzquez i un servidor.
El Sr. Pep Andreu ens va dir que havien buscat un convidat que fos contrari a les seleccions esportives catalanes, però no va ser possible trobar-ne cap i potser per això vam trobar a faltar algú que fes de “dolent” de la pel·lícula.
La convergència entre les persones assistents era quasi unànime, llimant potser algun pèl del nas, però en definitiva no hi va haver el marro que s’hauria esperat en un debat polèmic que va acabar en una bassa d’oli. Tots els convidats mostraven una educació extrema que normalment no es veu en debats televisius que esdevenen olles de cols.
Vam aprofitar per donar les gràcies al regidor socialista (PSC) i a totes les formacions polítiques de Mataró (CiU, ERC, INV, CUP) que van votar a favor de donar suport a les seleccions catalanes en l’últim Ple celebrat a l’Ajuntament.
Tan de bo aviat la pantalla de televisió estigui oberta per veure la nostra selecció disputant partits internacionals amb tota normalitat i sense que el “Villa” de torn ens els pugui prohibir .

David Morgades i Clopés

L’OBJECTIU MAL GRADUAT:

M’han fet gràcia les declaracions del regidor Sr. Ramon Bassas quan ha assegurat que a les escoles hi ha una bona vigilància per part de la policia local a l´entrada i sortida dels nanos del centre escolar.
Sincerament no crec que ho hagi dit amb un aire de cinisme o simplement de broma malsana. Penso que més aviat deu ser perquè no està ben informat i peca d’ingenu, ja que és una persona que mostra ser intel·ligent i de neurones no n’hi manquen. Les seves declaracions semblen ben bé una foto borrosa que no ha sortit com s’esperava per no haver graduar bé l’objectiu de la càmara fotogràfica.
Per fer referència a un exemple en concret, l’any passat a l’escola Anxaneta es van recollir signatures que posteriorment es van portar a l’Ajuntament precisament per manca de seguretat viària.
Alguna cosa no va bé, qui fa la planificació dels serveis dels professionals de la policia? potser el problema és degut a una manca d’efectius? si fos així no seria millor tenir un personal com els agents cívics proposat per CiU, que resulta més econòmic i pot assegurar un bon servei?
No sé però està clar que l´ òptica no està ben graduada i algú hauria de passar per l´oculista per canviar-se les lents de contacte per ulleres de cul de got. Què en penseu?.

David Morgades i Clopés

L’ALQUÍMIA DELS ESTACIONAMENTS:

Al barri de l’Havana hi ha rebombori i mal de panxa, els veïns després d’assabentar-se del començament de les obres del CEIP Montserrat Solà al pàrquing de Cal Collut ja estan pensant on deixaran els seus respectius automòbils.
Fins ara el pàrquing presentava una solvència inequívoca d’èxit d’estacionament pels veïns de la zona, un lloc quasi idíl·lic per deixar el vehicle sense haver de fer mil i una voltes i tornar amb la cua entre cames al lloc d’inici.
Evidentment fer escoles és bo per la barriada, al igual que oferir tots els serveis que manquen i que per cert encarà en són forces, però també és veritat que no es donen solucions per part del consistori municipal pel tema de l’estacionament del parc mòbil de la ciutadania.
Alguns veïns han començat a fer lloc en els seus pisos de 30 m² per posar-hi també el cotxe, d’altres han agafat una pala i un pic i han començat a cavar un sot amb rampa a la vorera de davant de casa, fins i tot hi ha qui ha optat per contractar a una sèrie d’experts alquimistes perquè descobreixin la fórmula per encongir el metall del cotxe i reduir així l’espai necessari per deixar l’utilitari.
Com podeu veure la lucidesa i enginy del veïnat Havanenc no deixa indiferent a ningú i no cal que ningú s’amoïni, perquè en definitiva, d’idees resolutives n’hi ha un munt. L’ajuntament pot estar ben tranquil veient com l’autosuficiència dels seus ciutadans solventa la manca d´ idees que tenen i això que sinó em falla la memòria al seu eslògan de les últimes eleccions municipals hi deia : “NOVES IDEES”.

David Morgades i Clopés

L'OMBRA DEL POLLASTRE:

La cosa no deixa de ser curiosa, si un individu va amb una esvàstica nazi, amb bon criteri se l’acusarà d’apologia al genocidi. Per contra, si un individu d’aquests mononeuronals asipnàptics porta una fotografia d’en Quico o un pollastre al mig d’una bandera espanyola no passa res, ens diran: que estem en democràcia home!.
Perquè ho entengueu, la imatge d’un terrorista d’estat que l’últim que volia amb el seu caciquisme ranci era la democràcia, està tolerat, de fet, fins i tot és moda. Que en saben els nostres legisladors de fer lleis, només faltaria.
A qualsevol altre estat del món es perseguiria als ex ministres del dictador i se’ls jutjaria per crims de guerra, es confiscaria el que el cacic va robar i es tornaria als hereus de les víctimes, s’esborrarien tots els vestigis que quedessin del règim feixista de la vida pública i es condemnaria per unanimitat entre tots els partits polítics la dictadura i tots els que la venerin. Que en són de rucs els altres països, oi?.
En canvi, com que a l’estat espanyol són tant espavilats i progressistes, l’últim dia 12 d’octubre hem pogut veure molts exemples de com permeten que es divulgui la fotografia del terrorista en diferents productes. Algú em vol explicar per què no obliguen a retornar tot allò que es va robar i que encarà està en mans de la família Franco? Per què fan els ulls clucs davant una fundació que encoratja lliurement les accions del cacic , entre moltes altres bestieses.
Em pregunto fins quan els néts de les víctimes del franquisme haurem d’aguantar aquesta vergonya de viure sense sol perquè ens el tapa aquesta ombra allargada del pollastre. Què fa falta per fer justícia en un país que encarà pateix una memòria històrica amb moltes cicatrius obertes?

David Morgades i Clopés

CONCELLERS FEN CIUTAT:

Aquest dimarts vaig assistir al consell de ciutat que es va celebrar al centre cívic del Pla d’en Boet.
Haig de dir que em va semblar profitós encara que crec que el diàleg sempre hauria d’ésser present en els temes que afecten al nostre municipi i no només quan els hi peta o quan toca.
En un moment de l’acte i en concret després de la xerrada que va fer el regidor Sr. Carlos Fernández, un assistent va donar una nota de color, per allò de trencar el gel. Sense cap poll a d’alt del cap, l’home va agafar el micròfon i va dir que el que s’estava fent allà no servia per res i va marxar indignat mentre es posava una gorra d’aquelles de beisbol al cap. La resta d´ assistents ens vam quedar a quadres mentre ens trobàvem amb les mirades els uns als altres.
Després d’aquell toc d’humor o de mala llet, depèn de com es vulgui mirar, els debats van continuar i es van fer grups de converses, on es va intentar donar punts de vista a tenir en compte per part de l’ajuntament.
Em va agradar veure durant el descans tots els assistents, de colors polítics diferents que romanien allà, disparar converses disteses i enriquidores entre si mentre buidaven la caixa de galetes que hi havia sobre la taula del passadís.
Penso que s´haurien de potenciar més actes com aquest per part del govern, abans de prendre decisions que afectin a la ciutadania de Mataró. Sempre és de savis escoltar als teus oponents i després comparar les opinions i treure finalment les conclusions més idònies.

David Morgades i Clopés

100 POSTS INSOLENTS PER A LECTORS INTEL-LIGENTS:

Avui he vist sorprès que tocava escriure el post del primer centenari del bloc. Creieu-me si us dic que amb les llàgrimes que em sortien de les parpelles he pogut omplir una ampolla d’aigua de litre i mig.
Bé, ara parlant seriosament, aquests primers 100 post han estat una agradable experiència, on si exprimiu i cargoleu ben fort cada lletra se’n pot extraure força fruit en forma d´ idees.
He redactat crítiques constructives, iròniques i algun pebrot que altre. Fins i tot a vegades situacions on el ridícul faria patxoca en mans del polític mandrós de torn.
Espero arribar al bicentenari d’aquest bloc amb prou lucidesa per poder descriure realitats inversemblants que faran rumiar sobre el futur del nostre país i del nostre poble.
Gràcies per la vostra lectura i si voleu fer alguna critiqueta, endavant les destrals, que són pocs i estan dormint.

David Morgades i Clopés

L´ ALOPÈCIA IMPARABLE D’ERC:

Els dirigents de la plana major d’ERC i responsables del tripartit, entesa o com dimonis es digui l’invent del TBO, comencen a exhibir una alopècia preocupant.
Víctimes de les inacabables preses de pèl per part dels perruquers estilistes del PSC i de retruc del PSOE, s´estan quedant sense un sol pèl de tonto al cap.
L´ última perla: la concessió del Prat a una companyia que promou la parada obligatòria amb peatge a Barajas impressiona de veritat. Pecar d’ingenus una vegada pot passar, però és que els socialistes se’n fan un tip de riure i posar-se medalles de com fan ballar sevillanes als independentistes.
Els inventen títols de vice-president de la generalitat o coses semblants a canvi d’un “sí senyor” permanent i invariable durant els anys de mandat. I en el cas de que es passin de la ratlla han de córrer a rectificar i demanar perdó al gran Don José, molt honorable president de la generalitat i olé.
Haurien de començar a pensar en posar-se en mans d’un especialista apropiat d’alopècies avançades o al final hauran d´anar amb perruca al parlament. I sinó temps al temps.

David Morgades i Clopés

EL PP DEMANA LA INDEPENDÈNCIA D’ESPANYA:

El Patit Popular ha esclatat, tip de la insolència catalana contra els símbols i institucions espanyoles, està meditant proposar un referèndum per demanar el trencament de l’estat espanyol amb la nació catalana.
De moment ha posat en marxa la campanya “Somos España”, on deixen molt clar que no volen seguir formant part de l’estat plurinacional espanyol.
Els populars aprofitaran el dia de la hispanitat (festa del país veí) per repartir fulls de propaganda separatista on s´hi podrà llegir “nuestra casa, nuestra nación, nuestra gente. Somos España”.
Des de la generalitat crec que s´hauria d´ aplaudir la valentia del partit popular i animar-los a que continuïn demanant la separació d’Espanya de Catalunya. També crec que des de la ciutadania caldria donar -los un cop de mà perquè assoleixin el seu objectiu.
La cosa és ben curiosa, tan de temps creient que eren ells els que volien estar amb nosaltres i ara resulta que els que demanen la sobirania són ells. Mira que n’arribem a ser de mal pensats, eh!

David Morgades i Clopés

EL CAVALL DE TROYA:

Si ens endinsem al despatx del Sr. Montilla, podríem escoltar-lo dient que els socialistes no són independentistes i que ningú s’equivoqui, que ara que venen les eleccions generals no poden haver-hi mals entesos i cal que tothom ho tingui clar.
En canvi si obrim la porta del Sr. Carod, el sentirem fatxendejar sobre el referèndum de sobirania del 2014. Data a llarg plaç que encara falta molt i no sabem quin temps farà. En canvi si truquem a la del Sr. Saura, no escoltarem res, perquè en boca tancada no entren mosques i si volem continuar pujats al carro millor ni dir res ni fer res. Que qui no fa res no s’equivoca.
No és d’estranyar doncs que avui per avui el ciutadà no sàpiga quina política es ven al mercat de la generalitat i durant el dia senti negre i durant la nit blanc.
Que hi ha un cavall de troya instal·lat a la casa gran de Catalunya és un fet, ara només cal veure què en sortirà de l´interior de l’animal de roure. El temps ho dirà hi mentrestant anirem fent ús de les infusions de til.la no fos cosa que ens poséssim massa nerviosos.

David Morgades i Clopés