Diumenge va ser un dia estrany, vaig decidir que tenia ganes d’anar a veure una pel·lícula al cinema amb idioma estranger.
Vaig consultar l’oferta cinematogràfica de la setmana i vaig triar l’única pel·lícula que era en castellà de les 15 que oferien les sales dels cinemes.
Em venia de gust, per allò de no perdre coneixements de llengua forana i practicar-la de tan en tan.
Us confesso que em va sorprendre que a la sala hi haguessin més de 10 persones, perquè ja se sap que quan fan les pel·lícules en castellà, ja fa tres setmanes que les han estrenat en català, i es clar ja les ha vist tothom i no hi va ningú.
Es clar, era d’això que es queixaven aquests de les productores, deien que potser no caldria traduir-les al castellà, ja que no les va a veure pràcticament ningú.
De sobte amb van venir al cap aquells anuncis televisius que deien que calia donar corda a les pel·lícules amb estranger, però de fet, mai van tenir massa influència sobre els espectadors, sobretot perquè per molt que s’escarrassessin a donar corda a la manivel-la als cinemes mai feien més d’una pel·lícula en estranger, pel que no tenien massa per triar, oi?.
Però no ens ha d´estranyar, ja que és de rebut que el nostre cinema es vegi amb la llengua de casa nostra, només faltaria!. Per veure’l amb idiomes de fora ja hi ha els DVD, no?.
Vaig consultar l’oferta cinematogràfica de la setmana i vaig triar l’única pel·lícula que era en castellà de les 15 que oferien les sales dels cinemes.
Em venia de gust, per allò de no perdre coneixements de llengua forana i practicar-la de tan en tan.
Us confesso que em va sorprendre que a la sala hi haguessin més de 10 persones, perquè ja se sap que quan fan les pel·lícules en castellà, ja fa tres setmanes que les han estrenat en català, i es clar ja les ha vist tothom i no hi va ningú.
Es clar, era d’això que es queixaven aquests de les productores, deien que potser no caldria traduir-les al castellà, ja que no les va a veure pràcticament ningú.
De sobte amb van venir al cap aquells anuncis televisius que deien que calia donar corda a les pel·lícules amb estranger, però de fet, mai van tenir massa influència sobre els espectadors, sobretot perquè per molt que s’escarrassessin a donar corda a la manivel-la als cinemes mai feien més d’una pel·lícula en estranger, pel que no tenien massa per triar, oi?.
Però no ens ha d´estranyar, ja que és de rebut que el nostre cinema es vegi amb la llengua de casa nostra, només faltaria!. Per veure’l amb idiomes de fora ja hi ha els DVD, no?.
David Morgades i Clopés
